Bages. Rajadell. Tines i barraques del torrent de la Mallencosa des de la Cantina de Monistrolet

La Cantina, tines i barraques del torrent de la Mallencosa.

Caminada curta pel terme de Rajadell des de la Cantina de Monistrolet que ens permetrà visitar diversos elements patrimonials de notable interès.

Partim de la Cantina de Monistrolet. Seguim per la dreta del torrent de la Mallencosa fins els plans on la vall comença a obrir-se al sud/est de la casa de les Caranyes i de cal Pere Coix.
D'entrada el corriolet s’obre pas entre la bardissa (He esbrossat aquest curt tram un parell de vegades; a octubre de 2021 s'hi pot transitar força be) Passem per sota d’una mànega negra que és el sobreeixidor dels dipòsits i arribem a una estreta lleixa que mena a la font (normalment cega). si ens hem acostat a la font, reculem i pugem els graons de pedra per saltar a dalt el marge de pedra seca. Ja som als planellets. Els voregem per la dreta. Passem pel pontet i pel costat d’un pou amb la seva corriola. Travessem el camp que alterna filades d’oliveres i ceps.

Arribem a una pista (si la seguíssim fins un cobert gran, per sobre mateix d’aquest podem visitar una barraca. Es tracta d’una barraca de planta circular, restaurada, que presenta un altiu caramull i un bonic ràfec, del qual ja se n’ha desplomat un metre pel darrere)

Nosaltres només seguim la pista amunt uns metres i la deixem per agafar un camí a l’esquerre que s’obre pas pel bosc (direcció NW) Guanyem un camp en el que hi ha un cobert petit. Arribem a l’indret de la Fassina de Baix, casa amb els entorns ben agençats. A la dreta, anys enrere es podien localitzar les runes de l’antiga fassina; ara hi ha un dipòsit. Seguim per la pista d’accés que ve des del nord i la deixem abans de fer la corba de ferradura per agafar la pista d’accés a un camp allargassat en forma de llentia, o bé pel corriol paral•lel del bosc. El voregem tot ell per la dreta i seguim amunt fins una cruïlla ampla. A l’esquerra veiem la tina de la Gabriela.

Tina de la Gabriela. Espectacular construcció de més de quatre metres d’alt des de la boixa. Els sostres de la caseta de la boixa i el propi de la tina no hi són, però el conjunt està prou net. El diàmetre interior de la tina fa cap a dos metres i mig i més de tres de fons. Es veu perfectament la boixa, i en una fornícula a l’esquerra encara hi ha un porró –trencat- per tastar el vi. Quantes dècades deu fer que es va abandonar? Trobar coses d’aquestes és emocionant.

Reculem fins la cruïlla i enfilem un corriol pel bosc amunt, que va a trobar una pista d’accés a un camp. La seguim un moment amunt i arribem a una nova cruïlla. Ja veiem allí a l’esquerra plantada la tina del Saldes.
Tina del Saldes. En aquesta l’element abandonat és una pala que reposa sobre del brescat. Dóna la impressió que aquest element es va abandonar tan a corre cuita, que ni van recollir les eines. A l’altre costat del camp que tenim a l’esquerre es veu la barraca de la Mallencosa. Haurem de vorejar el camp per la punta si la volem visitar de prop. Sense abandonar la pista veiem un altre element de les feines de la vinya. Es tracta d’un aljub on segurament es preparava el blauet per tractar el míldiu o altres fongs del raïm.

Tant si seguim pel corriol del bosc com per la pista arribem on fa una corba molt tancada de la que surt un preciós corriol, que agafem i s’endinsa al bosc. El recorregut del corriol boscà és preciós. Estem remuntant la costa de la Mallencosa per la solella del Boumer. Un tros amunt l’abandonem per la dreta per visitar una zona de “boulders” (grans blocs per escalada tècnica) Tornem al corriol i un altre tros amunt el tornem a abandonar per la dreta per anar a visitar una preciosa barraca de planta de ferradura.

Tornem al corriol que ara tomba a l’oest. Gairebé estem a dalt el pla dels Manresans. Seguim i trobem al costat del corriol la barraca del Sord, de bella planta circular i bona factura, lleugerament cònica, amb un preciós ràfec. Seguim i veiem a la nostra esquerra una torra d’alta tensió. Poc després entronquem amb la pista de la Mallencosa.

Pista de la Mallencosa. Des d’aquí podem desviar-nos un xic en direcció nord per albirar el pla dels Manresans.Anem ara en direcció sud per la pista i la deixem per la dreta per una altra pista que marxa a l’esquerre d’un camp d’oliveres, entre aquest i el bosc. Veiem a la dreta una altra preciosa i molt gran barraca. És la barraca del Joan de la Creu. Fa uns quatre metres de diàmetre interior, en perfecte estat. Just on la pista tomba noranta graus en direcció a la barraca la deixem per prendre el corriol que se’n desmarca a l’esquerra pel bosc. Al cap d’uns metres prenem el corriol que baixa a l’esquerra i va a trobar la pista de la Mallencosa més avall d’on es troba la casa de la que pren el nom.

Un cop a la pista fem els propers vuit-cents metres per aquesta, i podem admirar la vall per on hem estat pujant. Primer trobem una desviació per anar a uns olivers i uns cobertets (hi ha la barraca del Cots); poc després trobem la pista d’accés a la casa de la Fassina de Baix, per on abans hem passat; i després trobem la pista d’accés a la casa del Saldes. Cent metres més avall deixem la pista i agafem un corriol prou fressat que baixa pel bosc en angle obliquo respecte la pista.

Trobem una ferma barraca quadrada amb un vistós caramull o cimal; a la llinda hi ha poc vistosa la data 1915 o 1935. El camí fa una giragonsa. Seguim baixant en direcció nord/oest fins que el camí fa un tomb fort a la dreta. Tenim un camp a baix. Anem a parar a la pista primera que hem trobat pujant. La seguim cap a la dreta i a uns cent metres agafem per un rastre al costat d’uns pneumàtics, que s’endinsa en el matollar/bosc. Aviat albirem els camps per on hem pujat a poc de començar. Anem seguint el rastre intuïtivament fins arribar al planell on hi ha la font i només ens queda desfer el corriol entre bardissa que segueix el torrent fins la Cantina.