Bages; Passeig de Pau Casals a Sant Vicenç de Castellet-La Noguera-Puigsoler petit-Puigsoler-Can Serra-Raval del Clot

Vora la estació de RENFE hi ha força lloc per poder deixar el vehicle, nosaltres ho hem fet al Passeig de Pau Casals just al lloc per on passa el GR 4 que durant una bona estona seguirem; Al arribar al Carrer de Sant Valentí girem a la dreta i per lleugera pujada fem cap al carrer de les Roques Altes amb pendent i cimentat: pel camí anem trobant pals i balises senyalitzant el GR 4.

Un camí ample, a estones fondo, ens duu a través d'horts i conreus, alguns d'ells erms, fins entroncar-nos amb una pista cimentada que per l'esquerra puja també de Sant Vicenç, la seguim cap a la dreta sempre pujant i amb senyalitzacions del GR 4 fins creuar la autopista C-16 per un pont; a l'altra banda ens trobem amb una pista molt ample que seguirem cap a la dreta.

A l'estona hem de deixar la pista per un sender a l'esquerra senyalitzat amb pal i amb baranes dissuasives per a les motos; al poc, hem de fer una finta perquè una esllavissada es va carregar el sender, cap problema, està perfectament senyalitzat.

Fem cap a Can Noguera un grup de cases on veiem que alguna està en venda. girem fort a l'esquerra i passem a tocar can Miqueló un altre d'aquests masos ben cuidats i agradables de observar.

Finalment hem de deixar el GR 4 en un esplèndid mirador de la Vallhonesta i del Torrent del Rubió. L'ermita de Sant Pere de Valhonesta queda a sota, a pocs metres, des de aquí podem observar el seu espadat.

Girem doncs 180 graus a la dreta i iniciem una suau i llarga pujada que després de un puja-baixa fem cap a una mena de coll on un pal senyalitzador ens indica per on seguir si volem pujar al Puigsoler Petit o anar directament al Puigsoler. Optem per pujar al Puigsoler petit, la pujada es plena de grans esglaons de roca i terra que ens fan suar una mica.

La baixada per l'altra costat tampoc es f'acil; la pendent i la presencia de gran quantitat de còdols ens obliga a disminuir la velocitat i augmentar la seguretat; finalment planegem i iniciem la pujada al bo, al Puigsoler de 525 metres.

L'ascens es tan estret i inclinat com el del Puigsoler petit, però una mica més intens. Finalment, un pessebre, el vèrtex geodèsic i la senyera ens saluden, aquesta darrera sacsada pel vent que corre discret.

La lectura que per baixar existia una corda (cinta plana d'escalada) per ajudar en un tram delicat ens tenia el cor encongit, més quan una persona que havia pujat va tornar enrere pel mateix camí per on havia arribat.

Ve decidits iniciem la baixada vers Ca la Serra i la veritat es que la cinta ajuda una mica perquè el terra es ple de còdols i inclinat, però res que no es pogués superar inclòs sense la cinta.

Creuem per sota de una línia elèctrica passant a tocar una de les torres i deixem Ca La Serra (en ruïnes) a la nostra esquerra; al poc fem cap a una pista i a una baixada feta pel pas de les motos, la aprofitem i fem cap a la mateixa pista però dos retombs més enllà.

Ja no deixarem la pista fins el final, quan més a prop de la població més trams cimentats trobarem; passem per el Raval del Clot, una munió de cases-masos agrupats a ambdós costats de la pista. Més enllà deixarem un xic lluny el mas de Can Soler de molt bon veure i seguirem per la pista, però a l'alçada del lloc on la hem deixat per un sender veurem a la nostra esquerra el que queda del antic camí fins que vàrem fer la autopista. amb el sol de lliseres entre ametllers el seguirem i farem cap de nou a la pista a l'alçada del pont amb la C-16.

La tornada la fem ja tot seguint el mateix camí que d’anada.