Avinyó, Santa Eugenia de Relat, Camí Ramader, Torre dels Soldats

Avinyó, Santa Eugènica de Relat, Camí Ramader, Torre dels Soldats
Deixem l’Eix a la sortida d’Avinyó, travessem el poble, i passem de llarg del trencant de Santa Eugènia de Relat, l’Assumpta pensava que era més lluny, reculem agafem el trencant correcte, aparraquem els cotxes davant del cementiri, en Quim diu que domina la ubicació dels cementiris. Anem cap el nucli on hi ha l’Església. Donem unes voltes per conèixer aquest indret.
Església de Santa Eugènia de Relat
L'església de Santa Eugènia de Relat és un edifici religiós del municipi d'Avinyó protegida com a bé cultural d'interès local.És una església inicialment romànica construïda al segle XI de la qual només se'n conserva el campanar situat a l'angle sud-est de la nau actual. Es tracta d'una església d'una sola nau a la qual es varen obrir capelles laterals i una sagristia al sector de ponent. En aquest sector l'església té adossada una masia. La porta d'accés és al peu de l'església i és del segle XVII, construïda quan s'erigí la nova església amb nau barroca i es canvia totalment l'orientació de l'edifici romànic.
Hi ha una gran casa adossada a l’església i una altra, també molt gran davant, fem fotografies. No hi ha ningú, només un gat, bé, ja és un senyal de vida. Està núvol, fa fresca que convida a moure’s.
Agafem els cotxes i ens dirigim cap al bosc que hi ha a l’altra banda de la carretera, veiem la pista per on hem de passar. Un cop a la carretera de seguida agafem un trencant a l’esquerra. Hem de travessar la riera de Relat.
Pugem per una pista, oberta els últims tres anys, una pista oberta amb aquestes màquines que ho aixequen tot i ho deixen tot a les voreres, també eliminen els camins i corriols antics. Pugem per aquesta pista “barroera” desigual, amb algunes pujades fortes sobtades, i ha camps sembrats als voltants, ara hi ha un sembrat d’un verd fort. A mesura que anem pujant sospitem que tot aquest tractament de terres, i sembrats el seu destí és abocar-hi “Purins” i demanar la corresponent subvenció.......?????.
Trobem el rètol que indica el Camí de Transhumància Central, de seguida trobem l’inici d’aquest camí on comença una paret seca, perfecte. L’Assumpta explica que l’ha estada reconstruint un home jubilat d’Avinyò.
El Camí Central, és un camí que pren una direcció nord-sud, és un dels camins ramaders més importants del Lluçanès. Aquest camí unia el monestir de Poblet i la Cerdanya francesa i era la ruta per on passaven les ramades d'aquest monestir de l'Ordre del Cister. Travessa la comarca.
Seguim a la dreta per anar a buscar el Camí ramader, ha trossos hi ha paret per banda. La caminada es converteix en un passeig agradable, a més, ha parat el ventet que feia, caminem d’allò més bé.
Quan portem més d’1 km. de camí, veiem un home que remena la terra, és ell !!! l'home que fa 11 anys que està refent aquest camí ramader, el saludem i la fem petar.
Al està parats, agafem una mica de fred, continuem uns metres i ens parem a esmorzar al acabament del camí ramader, just on hi ha una placa en recordança d’en Josep M. Costa Jimenez, ex-alcalde, excursionista.
Continuem cap a la Torre dels soldats, agafem un corriol a la dreta pel mig del bosc on ens trobem amb els pins pintats de tots colors, tan a les soques com en els troncs. Des de l’última vegada que vàrem venir, ara n’hi ha molts més, potser arriben a una trentena. Sembla que hi ha alguna mestra que hi porta els alumnes per entretenir-los o potser els vol iniciar a l’art???? dels graffits, no fos cas que la societat ens en poguéssim alliberar i poguéssim gaudir de parets netes. No entenem la finalitat, doncs pintar la natura amb productes químics, quan les escoles han, almenys teòricament, d’estimular el respecte a la natura.
Arribem a la Torre dels soldats, fa poc que han inaugurat la seva restauració. Hi havia un parallamps molt alt al costat de la Torre amb una estelada al final, ara aquest pal esta a terra, partit en dos, amb una bandera espanyola pintada, no comentar res.
La Torre dels Soldats és una torre de telegrafia òptica militar situada al municipi d'Avinyó (Bages)
Fou construïda l'any 1851 i restaurada l'any 2013. Situada al turó de Solells de la Posa a 400m d'altitud, coordenades UTM 4636N 415E. Torre de base quadrada: planta baixa, primer pis i un terrat al damunt on se situava el telègraf. La planta baixa estava rodejada per un cos defensiu que li cobria la paret del costat de Relat, i parcialment, les parets del cantó de Sant Feliu i d'Avinyó. La porta d'entrada i accés a la torre estava situada al primer pis, a la cara d'Oló. A la paret oposada hi ha l'única finestra de la torre. Les parets són murs de maçoneria de pedra i morter de calç, torre erigida per facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa del territori. Comunica amb la torre anterior d'Artés amb una distància de 8,2 km i amb la torre posterior de Sant Feliu Sasserra a 9,2 km.
Una vegada visitada la torre, tornem pel mateix camí.
( Es podria continuar i baixar pel cantó de ponent per un camí cap a Avinyó passant per una gran bassa de purins que hi ha a 300 metres, normalment sol fer molta pudor. Aquesta bassa està enlairada i deixa anar els purins que van conduits per un rierol de ciment, fent graons i baixa cap al cantó de migdia, amb la teoria que a la baixada els purins es filtren i arriben a baix amb l’aigua sanejada. No cal dir res, doncs no hi ha pitjor mentider del que es creu les seves mentides.)
Tot aquest panorama dels purins. diuen que ho controla la Universitat de Vic
Com dèiem tornem pel camí on hem vingut, i tornem a gaudir del camí ramader.