Ascenció circular a la Collada de Basco i al pic del Faro d'Erill

Ruta circular des d'Erill la Vall a la Collada de Basco i al pic del Faro d'Erill pujant pel camí de les falles d'Erill i baixant pel camí de l'Obaga de Basco. La ruta venç un desnivell considerable, uns 812 m, amb un recorregut relativament curt, uns 4,6 km. El pendent mitjà és el 17 % però hi ha trams del 30 % i fins i tot més. Es tracta d'una ruta ben costeruda!

Abans de res, penso que hi ha certa confusió en els cartells en relació al Faro d'Erill. El pic boscós que queda a l'oest d'Erill la Vall es diu el Faro d'Erill però el Faro també és l'arbre al que es cala foc indicant l'inici de la baixada de les falles i, per tant, també hi ha un Faro d'Erill i que no coincideix geogràficament amb el pic.

Aclarit això, la ruta comença a la part alta del poble, a la Plaça del tarter, en direcció oest, cap al barranc de Basco. Just després de passar el dipòsit de gas, que queda a mà esquerra, hi ha un cartell que indica "FARO D'ERILL LA VALL pel camí de les falles, a 50 minuts" cap a mà dreta. Aquest camí porta al Faro d'inici de les falles per un camí molt bonic però ben empinat i, en algun lloc, una mica penjat. Certament, aquest és el camí de baixada de les falles perquè trobem trossos de falla carbonitzat aquí i allà. A més, el camí està molt ben indicat amb el distintiu de "Camins de foc". Al cap de 35 minuts arribem al Faro on encara hi ha restes de l'arbre cremat i de les fogueres dels fallaires. És clar que aquest faro no és el pic del Faro d'Erill, que encara queda molt lluny i molt amunt, ja que el camí de les falles van majoritàriament en sentit contrari.

Des del Faro de les falles enllacem amb la pista que puja des de la carretera, prop de l'hostal Carmen Pascual. Caminem una estona per la pista i travessem el Barranc de Ribampiedro i tota l'Esvomegada o esllavissada fins a arribar a un corral per a vaques, on mor la pista. Des d'allà ja es veuen les bordes d'Erill i/o de Basco a baix i la Collada de Basco amunt. Ja hem remuntat els primers 400 m de desnivell des d'Erill.

Per a pujar a la collada anirem a buscar el camí que puja des d'Erill. Anem planejant tot resseguint camins de vaques per a no perdre alçada fins que enllacem amb el camí, marcat amb fites de fusta amb el cap groc. A partir d'aquest punt, amb cota 1680 m, el camí és molt dret ja que puja pràcticament de forma directa fins a la collada, que es troba a 1.918 m. Una vegada a la Collada de Basco ja es pot veure l'altra vessant però no el Port de Gelada, que queda tapat per un turó ple de cavalls. Per a veure'l, només cal caminar una mica en direcció al Faro d'Erill, enfilant el darrer tram de l'ascensió. Per a pujar fins dalt, resseguim la tanca pel costat d'Erill. El desnivell a vèncer és de 144 m però la tanca hi va directa i hi ha trams amb pendents del 30 % i fins del 35 %. Cal dir que la tanca impedeix arribar fins la part més alta del Faro, que queda a la banda de Barruera. Si hi voleu anar, cal creuar la tanca per l'únic pas que hi ha per a persones, a uns 90 metres del cim.

Important: si hi aneu a la primavera o a l'estiu, tota la part final de l'ascensió i el mateix cim són plens de plantes d'Acònit o Tora, una planta molt verinosa i fins i tot mortal al simple contacte amb la pell (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Ac%C3%B2nit). Això ens fa patir una mica, de manera que mirem les vistes, fem unes fotos i baixem de seguida.

Retornem a la collada resseguint la tanca pel costat de Barruera i passem pel pas de tanca cap al costat d'Erill. Baixem fins la collada i reprenem el camí cap a Erill, marcat sempre per fites de fusta amb el cap groc. El primer tram baixa molt dret i poc a poc va reduint el pendent. Finalment, el camí entra al bosc del Pinar i l'Obaga de Basco i va baixant sota cobert fins el poble. La baixada sempre manté un pendent considerable i el camí té molta pedra solta. És qüestió d'anar fent amb paciència. Quan arribem al poble, només queda creuar el Barranc de Basco i tornar a la plaça.

En resum, es tracta d'una ruta ben dreta però amb unes vistes molt boniques de la Vall de Boí. Val la pena anar-hi!

Au, bona ruta!!

.