Arqueoruta 7 - Fonts del Freser

Ruta lineal que ressegueix est-oest una part del GR11 que travessa tots els Pirineus. Aquest tram és fàcilment accessible en vehicle privat seguint la carretera de Setcases a l’estació d’esquí de Vallter, des d’on podrem accedir al GR11 i al refugi d’Ulldeter que es considerat com l’inici de la ruta. Es tracta d’una ruta molt freqüentada pels excursionistes des de la qual resseguint les carenes podem arribar tant al refugi de Coma de Vaca, com al de Carançà o a la Vall de Núria. En aquest cas, aquest tram uneix el refugi d’Ulldeter amb l’origen del riu Freser, a uns 2400 metres d’altitud on trobem una important concentració d’estructures ramaderes, l’origen de les quals se situen durant el període Neolític final i que tindran una llarga ocupació fins a l’època moderna, gràcies a l’accés a bones pastures i a la disponibilitat de punts d’aigua pel ramat. En època antiga aquesta àrea del Pirineu estaria molt relacionada amb les poblacions ceretanes de la vall de la Cerdanya, ja que durant les darreres campanyes d’excavació hem pogut documentar l’ocupació romana més antiga d’alta muntanya, de moment, d’aquestes valls del Pirineu Oriental.

Punts d’interès arqueològic:

- Mollera d’Aigols Podrits: A la capçalera dreta de la Coma del Freser s’ha pogut identificar una torbera a l’entorn de la qual s’han documentat dos tancats i dos abrics que formarien un espai ramader antic. La torbera va ser objecte d’uns sondejos per tal de realitzar estudis paleoambientals, que ens ha permès traçar la història del paisatge en aquesta àrea durant els darrers dos mil anys. Un d’aquests tancats va ser objecte també d’una intervenció arqueològica que va permetre datar l’origen d’aquest conjunt durant el període del neolític final (2800-2600 aC).

- Feixa Llarga: Espai d’explotació pastoral situat a la capçalera de la Coma del Freser, als peus del coll de la Marrana que comunica Ulldeter amb el camí de Núria. Les estructures són totes d’una cronologia contemporània i el conjunt està format per quatre cabanes, un abric i tres tancats en bon estat de conservació.

- Cabana d’Aigols Podrits: Cabana quadrangular d’uns 12-15 m² de superfície i construïda amb grans blocs de pedra seca i adossada a un aflorament de la roca. Es tracta d’un dels jaciments arqueològics més interessants i que ha proporcionat més informació de tot aquest sector del Pirineu Oriental. La construcció de la cabana remuntaria al període ibèric, que cal posar en relació a la tribu dels ceretans que habitaven la zona de la Cerdanya abans de l’arribada dels romans entre els segles III-II aC. Seria, per tant, una de les primeres evidències d’ocupacions ibèriques fora de la plana ceretana i caldria posar-la
en relació amb un dels passos de muntanya que comunicarien la Cerdanya amb les valls de Camprodon. Aquesta construcció es va realitzar directament sobre un assentament del període neolític mitjà (3300-2900 aC), que es caracteritza per la presència d’una gran llar de foc semiexcavada amb un arranjament de blocs amb forma de “U” que hauria format part d’un espai d’hàbitat ramader prehistòric.