Argimon / San Pere de Cercada

TEXT: RofoManus

Des de la població gironina de Riudarenes, cal agafar la carretera GIV-5514 amb destinació a L’Esparra.
Arribats a aquest petit nucli, en lloc d’entrar-hi (a l’esquerra), cal continuar per la dreta (hi ha un cartell indicant-ho: Argimon).
Llavors ens trobarem circulant per una pista de muntanya que en poc més de 2 km ens deixarà en una petita esplanada on deixarem els cotxes.
Pujarem fins el Puig de Sant Simó, on es troba el Santuari de la Mare de Deu d’Argimo, per un curt però costerut camí amb alguns trams d’escales de pedra.
L'església d'Argimon ocupa l'espai de l’enderrocat castell, del qual se n'ha salvat la capella romànica, de dues naus i abcis semicircular, amb restes de pintura mural. Tot i la destrucció del castell, la capella va conservar el culte fins al segle XVII. Al segle XVIII es va bastir l'actual santuari, un edifici de planta rectangular, amb portal d'arc rebaixat i dos òculs a la façana. El seu airós campanar de torre, amb coronament piramidal, va ser alçat al segle XIX.
Val la pena aturar-se a gaudir de les espectaculars vistes i de la màgia de l’indret.
Després de les fotos de rigor comencem la baixada en direcció al Collet de les Bruixes o dels Carboners.
Passat el coll, continuem baixant fins arribar a la Font del Grèvol entre mimoses florides.
Reprenem el camí, creuant dues vegades el Sot de la Pedrosa. La segona vegada que el creuem trobem la font de l'Avellaner i després d'un petit tram arribem al Monestir de Sant Pere Cercada.
L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica, fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors comendataris, fins que el 1592 passà a dependre del convent d'agustinians de la Seu d'Urgell. L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada amb arcs en degradació, columnes amb capitells decorats, llinda i timpà, una finestra superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel•lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les vivendes, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel•les han desaparegut.
Des del monestir passem al costat de Can Planiol i seguim la pista que envolta el Turó de Sant Pere per tornar al cotxe passant pel turó d'en Canaleta i al costat de l'Hort de la Vila i Sant Pere Llarg.
Entretinguda excursió amb diversos punts d'interès i, sobretot, esplèndides vistes.
Salut.