Argentona- Font Picant - Bosc de pins -Castell de Burriac - Fonts del ferro, de l'esquirol, de les sureres.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.8 mi
- Elevation gain
- 1,010 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,010 ft
- Max elevation
- 1,263 ft
- TrailRank
-
89
4.6
- Min elevation
- 266 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 3 hours 17 minutes
- Time
- 4 hours 51 minutes
- Coordinates
- 1184
- Uploaded
- March 11, 2021
- Recorded
- March 2021
near Argentona, Catalunya (España)
Viewed 1759 times, downloaded 131 times
Trail photos
Itinerary description
Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.
Escolliu un dia clar per anar-hi. Per les vistes des de el Castell
Recorregut amb molta ombra. Excepte l'ultim tram abans d'arribar al castell (10 minuts).
Atenció al sentit de la ruta. Nosaltres la hem fet en sentit horari. Fent-la axis, la tornada te una baixada bastant pronunciada. Fent-la en sentit contrari la pendent mes forta es faria de pujada. Pendent forta però no per grimpar. Dic forta per fer-la amb nens o persones poc habituades, res mes.
Tot el recorregut està ple de camins, bifurcacions, dreceres, etc que es poden agafar per variar el recorregut. Inclòs es pot anar bosc a traves, doncs es net. Recomanable utilitzar gps o acceptar perdre's i retrobar-se n vegades.
El tram final, per arribar i tornar del castell, es pot fer per pista, com hem fet nosaltres, de la banda de mar (costeruda , però fàcil, inclòs al final, hi han escales) o per corriol per l'altre banda amb alguna grimpada.
1ª part: pujada suau entre boscos de pins molt nets, amb ombra, molt agradable entre pins i algunes grans pedres. Bones vistes.
2ª part, la baixada. Nosaltres hem seguit la ruta de Sandra Ole, per poder veure les fonts quasi al final abans d'arribar a Argentona.
Si, es cert que aquesta part té alguna complicació. Però hi han alternatives, si es vol evitar. Per exemple continuar per el camí de la font del llop. amb l'inconvenient que llavors no passaríem per les fonts, i crec que val la pena.
Les fonts, començant, en el sentit de baixada, per la font del ferro, estan molt cuidades amb taules i bancs per fer el dinar. Molt ombrívoles.
La font de l'esquirol ( ah! i la del esquirolet) , I la font de les sureres, estan en un paratge bastant ocult, amb ombra, fresc i tranquil.
EL CASTELL:
Amb vistes extraordinàries sobre gran part de la costa del Maresme.
Aquest castell i el seu senyor Pere Joan Ferrer van tenir un paper important durant la gran guerra civil catalana durant els anys 1458 -1479.
Aquesta guerra s'inicia amb la capitulació de Vilafranca, segons la qual el rei Joan II d'Aragó, no podia entrar al Principat sense autorització de les institucions. (La Generala).
Joan II rei d'Aragó, era germà de Alfons IV que mai es va ocupar de Catalunya perquè deia que " No hay quien entienda las leyes de estos Catalanes" - (Es tractava de la constitució Catalana, que passava de un sistema medieval de furs a un sistema constitucional a la moderna). Tots dos, Joan i Alfons, eren fills de Fernando de Antequera, primer rei dels Trastàmara a Aragó i Catalunya, a la mort sense hereus de Martí l'humà.
Joan II ( 1462) es declarat “enemic de la cosa publica”. La reina fuig de Barcelona, se’n va a Girona amb el seu fill Fernando (el catòlic). Allí son empresonats i s’inicia una guerra civil amb la societat catalana dividida en dos bàndols, amb representants social diversos a cada bàndol. ( com sempre. Lo d'ara no es nou
Pere Joan Ferrer, el Senyor del castell, va lluitar, primer al costat de la Generalitat front el rei Joan II d'Aragó, però després va passar-se al bàndol contrari. Es a dir ajudant a Joan II d'Aragó contra la Generalitat al any 1471 i per tal ajuda, el rei li va pagar donant-li Mataró, el castell de Burriac, Argentona, Cabrera, Vilassar i....
El rei Joan II d'Aragó, al 1472, va encerclar Barcelona i finalment, “quan a la ciutat ja ni hi havia forment per vuit jorns, e ja menjaven pa de faves”, es signa el tractat de Pedralbes. Era un tractat on ni hi figuren vencedors ni vençuts i on Joan II jurava de nou respectar les constitucions de Catalunya, però derogava explícitament la capitulació de Vilafranca aquella que no permetia al rei entrar a Catalunya sense autorització de la Generala.
Es casa, mes tard, amb Elisenda de Montcada que es la fundadora del convent de Pedralbes.
Joan Ferrer va morir al castell de Burriac al 1504, després de forts aixecaments dels seus vassalls per la duresa de tracte que rebien, es van alliberar quan el rei Ferran (el Catolic) va tornar aquestes poblacions a la seva Jurisdicció al voltant de 1480.
LA TORRE DE L'HOMENATGE.
Últimament, es nota que s'han fet intervencions per conservar parts del Castell.
L'únic que queda en peus es la torre de l'homenatge.
Una torre circular d'una alçada d'uns 15 m, com a totes les torres d'homenatge dels castells, era el lloc últim de lloc de guardar-se o defensar-se en cas d'assalt per forces enemigues.
També era on es guardava el blat i el pou d'aigua, on es feien actes de nomenament de vassallatge i servia al mateix temps de torre de guaita.
Bona caminada i bon lloc per recordar una part de l'historia d'aquest país.
Escolliu un dia clar per anar-hi. Per les vistes des de el Castell
Recorregut amb molta ombra. Excepte l'ultim tram abans d'arribar al castell (10 minuts).
Atenció al sentit de la ruta. Nosaltres la hem fet en sentit horari. Fent-la axis, la tornada te una baixada bastant pronunciada. Fent-la en sentit contrari la pendent mes forta es faria de pujada. Pendent forta però no per grimpar. Dic forta per fer-la amb nens o persones poc habituades, res mes.
Tot el recorregut està ple de camins, bifurcacions, dreceres, etc que es poden agafar per variar el recorregut. Inclòs es pot anar bosc a traves, doncs es net. Recomanable utilitzar gps o acceptar perdre's i retrobar-se n vegades.
El tram final, per arribar i tornar del castell, es pot fer per pista, com hem fet nosaltres, de la banda de mar (costeruda , però fàcil, inclòs al final, hi han escales) o per corriol per l'altre banda amb alguna grimpada.
1ª part: pujada suau entre boscos de pins molt nets, amb ombra, molt agradable entre pins i algunes grans pedres. Bones vistes.
2ª part, la baixada. Nosaltres hem seguit la ruta de Sandra Ole, per poder veure les fonts quasi al final abans d'arribar a Argentona.
Si, es cert que aquesta part té alguna complicació. Però hi han alternatives, si es vol evitar. Per exemple continuar per el camí de la font del llop. amb l'inconvenient que llavors no passaríem per les fonts, i crec que val la pena.
Les fonts, començant, en el sentit de baixada, per la font del ferro, estan molt cuidades amb taules i bancs per fer el dinar. Molt ombrívoles.
La font de l'esquirol ( ah! i la del esquirolet) , I la font de les sureres, estan en un paratge bastant ocult, amb ombra, fresc i tranquil.
EL CASTELL:
Amb vistes extraordinàries sobre gran part de la costa del Maresme.
Aquest castell i el seu senyor Pere Joan Ferrer van tenir un paper important durant la gran guerra civil catalana durant els anys 1458 -1479.
Aquesta guerra s'inicia amb la capitulació de Vilafranca, segons la qual el rei Joan II d'Aragó, no podia entrar al Principat sense autorització de les institucions. (La Generala).
Joan II rei d'Aragó, era germà de Alfons IV que mai es va ocupar de Catalunya perquè deia que " No hay quien entienda las leyes de estos Catalanes" - (Es tractava de la constitució Catalana, que passava de un sistema medieval de furs a un sistema constitucional a la moderna). Tots dos, Joan i Alfons, eren fills de Fernando de Antequera, primer rei dels Trastàmara a Aragó i Catalunya, a la mort sense hereus de Martí l'humà.
Joan II ( 1462) es declarat “enemic de la cosa publica”. La reina fuig de Barcelona, se’n va a Girona amb el seu fill Fernando (el catòlic). Allí son empresonats i s’inicia una guerra civil amb la societat catalana dividida en dos bàndols, amb representants social diversos a cada bàndol. ( com sempre. Lo d'ara no es nou
Pere Joan Ferrer, el Senyor del castell, va lluitar, primer al costat de la Generalitat front el rei Joan II d'Aragó, però després va passar-se al bàndol contrari. Es a dir ajudant a Joan II d'Aragó contra la Generalitat al any 1471 i per tal ajuda, el rei li va pagar donant-li Mataró, el castell de Burriac, Argentona, Cabrera, Vilassar i....
El rei Joan II d'Aragó, al 1472, va encerclar Barcelona i finalment, “quan a la ciutat ja ni hi havia forment per vuit jorns, e ja menjaven pa de faves”, es signa el tractat de Pedralbes. Era un tractat on ni hi figuren vencedors ni vençuts i on Joan II jurava de nou respectar les constitucions de Catalunya, però derogava explícitament la capitulació de Vilafranca aquella que no permetia al rei entrar a Catalunya sense autorització de la Generala.
Es casa, mes tard, amb Elisenda de Montcada que es la fundadora del convent de Pedralbes.
Joan Ferrer va morir al castell de Burriac al 1504, després de forts aixecaments dels seus vassalls per la duresa de tracte que rebien, es van alliberar quan el rei Ferran (el Catolic) va tornar aquestes poblacions a la seva Jurisdicció al voltant de 1480.
LA TORRE DE L'HOMENATGE.
Últimament, es nota que s'han fet intervencions per conservar parts del Castell.
L'únic que queda en peus es la torre de l'homenatge.
Una torre circular d'una alçada d'uns 15 m, com a totes les torres d'homenatge dels castells, era el lloc últim de lloc de guardar-se o defensar-se en cas d'assalt per forces enemigues.
També era on es guardava el blat i el pou d'aigua, on es feien actes de nomenament de vassallatge i servia al mateix temps de torre de guaita.
Bona caminada i bon lloc per recordar una part de l'historia d'aquest país.
Waypoints
Photo
358 ft
Cave
Tree
Castle
Fountain
Comments (18)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bones vistes des de el castell.
Boscos de pins macos
Pujada a Burriac despres de mes de 60anys. El castell, ara restaurat, era una de les meves excursions preferides. Fer-la amb ssoti dona un plus de coneixament de la seva historia. L'encant dels boscos, amb pins sans, grans i de copa imponent et carrega d'energia. Les pedres que es van trobant, donen al bosc un aspecta ferestec, com de terra de hobit. La baixada per el corriol de les fons, tant ben cuidades per el grup de fons d'Argentona, es un plus afegit a tot l'encant. Acabar a la font picant, encara que sensa anisos i amb aigua tractada, un final per recordar els meus dies de nena. Moltes gracies ssoti.
Caram!!
Me'n alegro que l'hagis gaudit tant.
Tornar a ser nena per unes estones segur que rejuveneix.
Esta zona me encanta muchoooooioo!
Hice una que fue Valromanes a Argentona y me encantó !
Me gusta mucho el encuadre de tus fotos !
Ya habia visto tu recorrido.
Demasiado para mi.
Ten en cuenta que tengo 74 años y que muchas veces voy con dos chicas de 70 y un amigo de 80.
Asi que poco y con precaucion.
Es decir poco pero intenso.
Jaja pues cuando quieras que vaya un chico de 44 cuenta conmigooo !! :)
Tu eres un maserati y yo un triciclo.
Jajajaja no no no !!!!! Jamás !!!! Jajajjaja ajajajajajaj yo no llego ni a Toyota jajajajajaja yo son más marketing que otra cosa jajajajajaj
Seguro que yo cogeré alguna idea de ruta tuya o parcial de ruta.
Mira en todo lo que te pueda ayudar cuenta conmigo aquí me tienes ! En mis rutas si entras desde la web tienes ahí hasta mi whats app lo que sea ya sabes aquí me tienes
Y tu seguramente te ira bien si coges alguna ruta con explicacion historica de las mias de Collserola.
Gracias.
Un placer contactar contigo.
Pues siiiiiiiii pues la que sin de historia me encantan !! Ahora estoy buscando a mis hijas al cole pero
Esta noche me voy a sentar a verlas !! Siiii :)
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Todo bien
Gràcies per la valoració
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Excursió maca i de dificultat moderada, amb molt bones vistes del Maresme des del Castell Burriac. No apta per tots els públics. A la pujada hi ha trams amb bastanta pendent, i a la baixada anem per corriols estrets i on és fàcil relliscar.
Gràcies ssoti per les indicacions.
Gràcies a tu Francesc Ricart per el teu comentari concretant el nivell de dificultat.
Gràcies per valorar