Arboras - Ruisseau Le Rouvignous - Roc Traucat - Col du Vent - Pas du Coulet (Hérault) 2018-08-26 7:37

Arboras - Ruisseau Le Rouvignous - Roc Traucat - Col du Vent - Pas du Coulet (Hérault) 2018-08-26 7:37
(català - résumé en français)

A la darrera ruta per France vaig visitar el Roc de Deux Vierges, en el Bois des Félibres, i vaig veure que entre aquesta prominència i el Mont Saint Baudille (que hi havia pujat des de Saint Guilhem le Désert l’any 2012: Saint Guilhem le Désert-Pic Saint Baudille-Pioch de Fraïse-Ermitage de Notre Dame de Belle Grace ) hi ha el Mont del Roc Traucat. Em va semblar que el proper cop hi tenia que fer una visita. Al preparar-la he buscat la manera de fer-ho circular, i vaig veure que al mig del bosc anomenat “Forêt Domaniale de Notre-Dame de Parlatges”, hi havia un corriolet que prometia molt i que acabava en una riera (curiós?). Vaig preguntar-me la raó de fer un corriol que arribés a una riera, però no continués, potser per que era el punt de separació de dos municipis o hi havia alguna mina o..., o pot ser hi havia una manera de pujar fins dalt per la riera o per un corriol que no estigués marcat als mapes.

He començat de bon matí al bonic poblet d’Arboras, temeròs d’un dia de forta insolació, i he seguit un petit tram de PR (groc) que surt de darrera el poble (en el IGN està encara marcat com GR74), un xic amagat però molt encantador. Hi ha un moment que l’he deixat i he anat a veure aquell corriolet que tenia marcat. Comença com a camí, es va fent més i més estret, i es pot arribar fins el final, doncs hi ha molts punts de caça i de ben segur que els caçadors el mantenen molt net. Arribats al rierol de Le Rouvignous he vist que estava molt net, algú havia desembardissat aquell tram final. He vist una “P” pintada en una roca i que allà hi començava un corriolet (per dir-ho d’una manera) que pujava cap a dalt amb una forta pendent. He provat de pujar-hi, i ho he fet fins un punt que el bosquetà que ho havia netejat havia dit “prou”. A partir d’aquest punt és impossible (hores d’ara finals d’agost del 2018) pujar un metre més a munt, llàstima doncs no faltava tant per retrobar un corriol que passa per sobre. He baixat de nou fins la “P” pintada i he començat ha resseguir el curs del rierol (de fet era l’opció que pensava fer inicialment).

En aquest inici he pogut veure algun “punt de pintura taronja i vermell” -molt bona senyal!!!-. És fantàstic!! Cal anar seguint la llera de la riera, tot i que hi ha varis punts que cal desviar-te i fer un tomb per salvar algun desnivell. Imprescindible fer atenció constantment, doncs hi han alguns punts que (tot i que fàcils tècnicament) si caus et faries mal. Poc a poc, per un paisatge magnífic, acabo arribant a trobar el sender que tenia previst inicialment (un xic més evident i fàcil de seguir, ja sense marques). Per aquest tram que passa per la riera, he classificat la ruta de “difícil”, com diu un company der Wikiloc “Les rutes del capità no són per pells fines” ;-)) i per aquest tram millor pantaló llarg, pell dura i sentit de l’orientació.

Fins arribar al Roc Traucat, el corriol és clar, no té pèrdua, i és meravellós. Hi ha un punt on trobem les ruïnes d’una construcció molt impactant. Ignoro totalment la seva utilitat. És una gran nau amb volta de pedra, coberta de pedra plana (que l’ha protegit per ara d’enrunar-se) i al davant de la porta (ara inexistent) una columna de pedra que sustentava un sostre desaparegut. M’encantaria conèixer el seu ús i la seva història. No està ni tan sols assenyalat en els mapes IGN.

He continuat fins veure el Roc Traucat (Roca Foradada), com sempre aquest tipus de formacions han cridat l’atenció i s’han senyalitzat. En un punt concret havia intuït que sortia un corriolet (no sé si arriba a corriolet ;-) que a través del bosc ens mena a sobre mateix de les roques (cal seguir algunes marques (poc visibles): petites fites de pedres i alguna cinta gris penjada). Val la pena. La vista és magnífica, tens tota la vall propera i llunyana als teus peus. Tornem resseguint les nostres passes. I arribats al punt més alt (diuen 760m) baixem fins a trobar la carretera D9, es l’anomenat Col du Vent (703 m), on per cert el vent bufava de valent!!

Continuem per la D9 un petit tram. Com que els cotxes que venen es pensen que són uns “fitipaldis” els escoltem de lluny perfectament, cal estar atent per deixar-los espai. Entrem en una pista fins que trobem una senyalització de “Saint Privat Les Salces”. Aquest tram de corriol és altre cop d’una bellesa encisadora, amb molt bones vistes. Tornem a la pista que amb un xic de pujada ens tornarà a la D9. Fins que podem girar a la dreta per la D153e1, una carretera que no està ni tan sols pintada. Quan arribem al Pas du Coulet (on fa un parell de mesos ja vaig arribar, veure Canyon du Diable - la Gyssière - Roc des Deux Vierges - Pas du Coulet - Dolmen les Isserts (Hérault)) tornem a agafar un camí que ens portarà directes de nou fins Arboras.

Algun d’aquests trams està senyalat en algun mapa IGN com a GR (74 i 653), però us he de dir que he trobat molt poques senyals de GR, i aquestes molt esborrades. Crec que darrerament han canviat els traçats dels GR i no estan els mapes actualitzats. És possible que ben aviat les marques estiguin del tot perdudes.

Per completar, a l’arribar al cotxe, he anat a visitar un parell de monuments megalítics molt a prop d’Arboras, al costat mateix de la D122 (una petita carretera asfaltada). Són els anomenats Dòlmens de la Croix de l’Yeuse, per la seva proximitat a aquesta creu (de la que tan sols queda el seu peu dret). El primer, al costat de la carreta, va ser arranjat (les pedres del seu voltant no semblen les originals del túmul) i queden unes poques pedres dretes. El segon, just al costat de la creu, te varies pedres envoltades del seu túmul original. Realment molt abandonats, tot i que foren en algun moment posats en valor amb alguns indicadors.

Una fantàstica matinal. Ha fet molt bon temps i tan sols he necessitat litre i mig d’aigua, tot i que en portava un altre litre i mig. De nou envoltat de papallones i flors, un xic d’aventura!!

Salut i Cames!!
__________________________________________________________________________________

Résumé en français

J'ai commencé le matin au beau village d'Arboras et je suivais un petit tronçon de PR (jaune) laisse derrière lui le village (dans l'IGN est toujours marqué comme GR74).
Je commencé le petit chemin qui avait marqué en avance, après le GR74. Il commence par une piste, il devient de plus en plus étroit et vous pouvez atteindre la fin, car il y a beaucoup de points de chasse et les chasseurs le gardent très propre. Arrivé au ruisseau du Rouvignous, j'ai vu que c'était très propre, quelqu'un avait déchargé ce dernier tronçon. J'ai vu un "P" peint sur un rocher et il y avait une piste qui montait avec une forte pente. J'ai essayé de monter là-bas et je l'ai fait à un point tel que qui l'avait nettoyé avait dit "assez". De ce point est impossible de continuer (maintenant fin Août 2018). Je suis redescendu vers le "P" peint et j'ai commencé à suivre le cours de la rivière (en fait c'était l'option que je pensais au départ).

Au début, je pouvais voir un "point de peinture orange et rouge" - très bon signe ! C'est génial !! Vous devez suivre le lit de la rivière, bien qu'il y ait plusieurs points sur lesquels vous devez faire un petit tour et faire quelques pas pour éviter les rochers. Il est essentiel d’accorder une attention constante. Petit à petit, pour un paysage magnifique, j'ai réussi à trouver le chemin que j'avais initialement prévu (un peu plus évident et facile à suivre, maintenant sans marques). Ce tronçon passe à travers la rivière, j'ai classé le chemin « difficile ».

Jusqu'à arriver au Roc Traucat, le chemin est dégagé, il n'y a pas de perte, et c'est merveilleux. Il y a un point où l'on trouve les ruines d'un bâtiment très impressionnant. J'ignore totalement son utilité. Il est un grand navire avec voûte de pierre, toit en pierre plate (qui a lui-même protégé aujourd'hui) et devant la porte (aujourd'hui inexistante) une colonne de pierre toit soutenue a disparu. J'aimerais connaître son utilisation et son histoire. Il n'est même pas indiqué dans les cartes IGN.

J'ai continué à voir le Roc Traucat, car ce type d'entraînement a toujours attiré l'attention et a été signalé. À un certain moment, il avait une trace qui nous conduit à travers la forêt sur les mêmes roches (certaines marques à suivre peu visibles). Ça vaut le coup. La vue est magnifique.

Quand nous arrivons à Pas du Coulet nous avons un chemin qui mène directement à nouveau à Arboras.

Certaines de ces sections sont signées dans la carte IGN comme GR (74 et 653), mais je dois dire que je trouve très peu de signes de GR. Je pense que les traces de GR ont changé récemment et qu’il n’y a pas de cartes à jour. Il est possible que bientôt les marques soient complètement perdues.

Salut i Cames !! Santé et jambes !!