Arbolí - Puig de Gallicant (cim i poble) - Siurana de Prades - Arbolí

Aquesta ruta és la primera que fem els Senyderistes Ilusos a la província de Tarragona.

És una ruta interessantíssima que recorre els graus del riu Siurana, a la frontera de les comarques tarragonines del Baix Camp i del Priorat. La ruta és difícil pel seu quilometratge i si es fa a l'estiu per la calor. Per a les persones que no estan avesades és totalment desaconsellable i per les persones que tenen vertigen no hi ha cap pas perillós ni aeri malgrat que el grau de la Trona ho pugui semblar.

La ruta comença a l'Arbolí (Baix Camp). Es poden aparcar els cotxes just abans d'entrar al poble en un aparcament que hi ha a mà dreta. I des d'allí cal agafar el primer carreró que puja recte (més o menys paral·lel a l'església) i que porta cap al Carrer de Sant Pau des d'on se surt del poble.

Poc després de sortir del poble hi ha una bifurcació. Un rètol indica que a l'esquerra es puja a Sant Pau. La ruta ignora aquest rètol i continua recta, endavant (el caminoi de Sant Pau és per on acaba la ruta). Comença seguint el GR -7 que passa pel Camí Vell de l'Arbolí al Puig de Gallicant -sempre drecera- i arriba al Collet dels Colls.

En aquest collet cal travessar la pista i agafar la drecera que es troba a l'altre costat de la pista. És una drecera en bon estat que va a parar a la pista abans travessada. En aquest tram la pista és més estreta i si es mira a l'esquerra, cinglera enllà, es veu per primera vegada el costerut poble de Siurana. Seguint ara per aquest camí fàcil la ruta s'apropa al llogarret abandonat de Gallicant. Cap al final d'aquesta pisteta i quan ja hi ha Gallicant a tocar (menys de 100 metres), el camí divideix un camp petit més elevat d'un camp molt més gran que dóna al poblet abandonat. Cal anar en compte perquè és a l'inici del camp petit que cal vorejar i seguir alguna fita i alguns senyals blaus per arribar al cim de Gallicant.

El punt de Gallicant és un cent cims que pertany a l'Arbolí i que presenta una altitud màxima de 1009,6 m aproximadament. Des d'aquest cim amb massa vegetació per a les vistes es poden gaudir la Serra del Montsant i el Baix Camp.

Des del punt geodèsic del cim (punt geodèsic 260133001)cal seguir cap a l'est per un terreny pedregós i difícil, sense cap altre guia que la intuïció, però, de seguida, després d'aprofitar l'ombra d'uns quants arbres generosos, es troba el sender que baixa los Colls de Gallicant fins als Colls, una cruïlla de camins.

En aquesta cruïlla cal agafar la pista que segueix cap al nord, o sigui cap a l'esquerra, i que sense pèrdua ha de portar els caminants al poble abandonat. Poc abans d'arribar al poble, la ruta segueix el camp de sota (pel seu marge dret) i va circumval·lant el poble de Gallicant mentre es pot endevinar la lluita interessant que mantenen la natura salvatge i les ruïnes del poble. És Gallicant. Sempre es voreja el poble per l'esquerra fins que s'arriba a un mirador espectacular de la serra del Montsant i de Siurana de Prades i el seu pantà.

Se segueix vorejant el poble fins que es torna a trobar la pista que cal agafar de baixada. Uns metres més avall, al final de la primera recta hi ha el Collet de la Bassa amb les seves vistes sobre la vall del riu Siurana. En aquest punt cal oblidar-se del grau del Bodro (surt cap a l'esquerra) i seguir la drecera que baixa per la dreta. És un caminoi sec, pedregós i polsós que va baixant i baixant fins al Gorguet (un gorg espectacular amb un salt d'aigua que a la primavera deu ser molt més espectacular després d'alguna setmana de pluges). En aquell lloc recòndit i bucòlic es pot aprofitar per recuperar forces i menjar una queixalada.

I per seguir el camí cal travessar el Gorguet i al final hi surt la drecera que cal agafar (ara marcada amb senyals blaus i grocs). El camí passa per la Gorguina i sempre seguint la drecera s'arriba al riu del Gorg, una bassa d'aigua clara i verdosa modelada acuradament entre cingleres i un saltiró d'aigua xocant.

Ara cal creuar el riu del Gorg i seguir per un senderó agraïdament ombrívol que, cap a l'oest, mena els caminants a una pista que uns metres enllà cal deixar tot prenent un corriolet que davalla enèrgic fins a la part alta del riu de Siurana.

Es traspassa el riu i s'arriba a una masia en runes que originàriament havia funcionat com a molí. És el Molí de l'Esquirola que cal deixar enrera i seguir per una pista estreta sense fer cas de cap tombant. Sempre s'ha de seguir aquesta pista (és el Camí Ral) fins que ja es divisa una altra masia: el mas d'en Candi. Molt poc abans d'arribar cal anar en compte perquè a la dreta hi puja una drecera molt dura inicialment. Si hom no es concentra és de mal trobar. Ara hi ha una teula d'una casa que fa de fita per indicar on comença aquest vialet. A mesura que puja va perdent ferocitat el desnivell i en punts oberts, que no aeris, es pot gaudir d'unes vistes enlluernadores de les muntanyes de Prades. El recorregut, ara, està ascendint pel Grau dels Masets.

Acabat aquest grau, una pista cap a l'esquerra (oest) porta el recorregut a la carretera que acaba a Siurana. És el pitjor tram de la caminada perquè és bàsicament asfaltat malgrat que hi ha algun momentet que es pot caminar pel costat de la carretera. Sense més secrets s'arriba a una de les joies tarragonines: el poble penjat de Siurana de Prades.

Després de la visita obligatòria i inoblidable per tots els racons i miradors del poble se surt per la zona del castell (aquí hi ha una barana des d'on es poden gaudir més vistes de les muntanyes de Prades i del pantà de Siurana i des d'on es va llençar la reina mora, segons la llegenda). Tot vorejant el castell, cal arribar a l'aparcament i al final de l'aparcament es troba l'inici del grau més espectacular de la jornada, un grau amb unes vistes espaterrants i molt agradable: el Grau de la Trona.

Sense més perills que els embadaliments per les vistes s'arriba al Camí Ral que cal seguir una desena de metres a l'esquerra (direcció al Mas d'en Candi) i de seguida s'ha de tombar a la dreta per una drecera que acaba al riu Siurana. És aconsellable ara esplaiar-se i relaxar-se un xic, si fa calor remullar-se perquè uns metres més avall del riu (direcció oest) es troba una drecerota que ens portarà a l'inici del Grau de Vincabrer, un grau força dur, però ombrívol i amb alguns bassals petits per refrescar-se que s'agraeixen moltíssim.

Al capdamunt d'aquest grau comença una pista que cal anar seguint sense fer cas de cap altre camí, sender o pista. És el Camí de les Solcides i Puig de Gallicant que passa prop del Mas del Salín i que va acompanyant els itinerants amb un decorat inesborrable: el poblet, cada vegada més llunyà, de Siurana de Prades amb el Grau de la Trona i el Pantà de Siurana per sota i la infinita Serra del Montsant per sobre.

A partir d'ara cal anar en compte, sobretot a partir de cinc o sis revolts del Mas de Salín i en una zona on uns turonets de pedres ens obren una finestra a l'horitzó del Priorat. En aquest punt cal agafar un caminet de força mal veure que puja per l'esquerra de la pista, i puja i puja i puja, poc tros però molt pronunciat fins a un collet. D'aquí baixa un parell de centenars de metres fins que arriba a la carretera de Sant Pau amb un asfalt degradat que cal seguir, de pujada suau, per l'esquerra.

Sense pèrdua s'arriba a l'ermita de Sant Pau i des d'aquí seguint els senyals blanc-i-grocs del PR-C 87, i pràcticament per l'únic sender que hi ha, conegut a l'Arbolí com el Camí de l'Ermita, es baixa per la Costa de Sant Pau fins al poble, que es gaudeix durant tota la baixada i que serveix per tornar al cotxe i finir aquesta jornada gloriosa.

Els Senyderistes Ilusos esperem que feu i gaudiu aquesta ruta amb el mateix entusiasme i alegria que nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!