Andorra: Camí del Gall (de Canillo al Tarter) - La Devesassa - Presa de Ransol - Bosc de la Mandurana

Ruta de gran bellesa a Andorra que recorre indrets i paisatges idíl·lics, i que té petites dosis d'aventura (passos equipats molt senzills, un túnel i un pont tibetà de fusta molt divertit).

A més, la ruta recorre boscos de gran bellesa, creua diversos rierols, passa per rescloses, per una central hidroelèctrica i per sota d'un telecabina.

És una ruta idònia per fer-la a la primavera o a l'estiu.

El nom del camí (Camí del Gall) prové del gall fer, gall de bosc o gall salvatge.

El recorregut està senyalitzat amb el símbol d'aquest gall i compta amb nombrosos cartells informatius que ajuden a interpretar la natura i les vistes.

El Camí del Gall va des de Canillo fins Soldeu. En aquesta ruta hem fet una part d'aquest camí: el tram que va des de Canillo fins el Tarter.


___________________________

RESSENYA:

El punt de sortida més habitual del Camí del Gall és el poble de Canillo. Això obliga a superar un cert desnivell fins realment arribar al Camí del Gall. Nosaltres hem aparcat prop de l’hotel Roc Meler per salvar aquest desnivell.

Després de fer un revolt per la carretera, arribem a un segon revolt on girem a l'esquerra i travessem un prat d'herba frondosa força alta. El corriol està una mica amagat dins de tanta herba, però es pot intuir raonablement bé.

Quan el prat dóna pas a un bosc, ensopeguem amb un preciós petit rierol, que davalla formant un bonic salt d’aigua.

Uns metres més enllà passem pel costat d'una petita resclosa, per la que hi davalla aigua formant un petit salt i una bassa.

Entrem a un nou prat, ara amb el corriol més evident. Passem sota el telecabina de Canillo, entrem en un bosc i enllacem amb el punt d'inici del Camí del Gall, indicat amb un rètol que resa "Itinerari de natura".

Voregem una paret de roca, amb fort estimball a l'esquerra, i trobem un nou rètol de fusta, indicant algunes de les espècies de plantes que trobarem al llarg del camí.

Poc després travessem un bonic pont de fusta, que salva un torrent. Uns metres més enllà travessem un petit túnel, de poca alçada, on les persones de més alçada hauran d'anar amb cura per tal de no donar-se un cop al cap.

Arribem a un nou rètol de fusta que ens indica que ja som a l'Aturada 1. Terres de Casalet.

En un punt del camí on el pas és estret i hi ha estimball a l'esquerra, trobem un pas equipat amb cadenes, que són poc necessàries, perquè el pas és prou ample.

Ensopeguem amb un nou rètol, indicatiu d'espècies de plantes, i poc després un altre rètol, que ens indica que estem travessant un
Bosc de pi negre.

Després d'un nou pas equipat amb innecessàries cadenes, arribem a l'Aturada 2. La Devesassa.

Continuem avançant pel Camí del Gall. Travessem una passera de fusta amb cadenes a la banda dreta en forma de barana, i tot seguit, cadenes a banda i banda fent de barana.

Davallem per unes escales metàl·liques flanquejades per cadenes, travessem una passera de fusta i arribem a una resclosa amb un bonic salt d’aigua. Aquí hi trobem uns treballadors andorrans que estan esperant que un helicòpter els digui les eines.

Ascendim per rocam i poc després arribem a l'Aturada 3. Riu del Seig.

Uns metres després trobem un nou rètol indicador. Aquí hem de mirar a la muntanya a l'altra banda de la carretera, en direcció nord, per veure la bonica Cascada de la Vall del Riu. També albirem més amunt l'espectacular Pont Tibetà de Canillo i el Pic de l'Estanyó.

Passem per una balma, senyalitzada amb un rètol de fusta.

El camí s'obre en una clariana densament coberta per herba alta. Poc després, accedim a la Zona de la Mandurana i arribem a l'Aturada 4. Les Bordes. Les bordes són restaurants de cuina tradicional andorrana, però abans es feien servir per guardar cavalls, ovelles i vaques.

Travessem una tartera, passem pel costat d'una torre d'alta tensió i arribem a l'Aturada 5. Les Marrades dels Colells.

Passem pel costat d'un marge de pedra, travessem una passera de fusta que salva un rierol i arribem a l'Aturada 6. Ermal de l’Obac. El camí es fa més ample per després tornar a fer-se estret.

Després de travessar un bonic prat, arribem a un divertit pont tibetà de fusta que salva un rierol i que bascula força al nostre pas. és entretingut intentar travessar el pont sense agafar-nos a les cadenes que fan les funcions de baranes.

Des del camí, veiem la Central hidroelèctrica de Ransol sota nostre. Poc després arribem a l'Aturada 7. La presa de Ransol.

Caminem uns metres més enllà i donem la volta. Resseguim ara el Camí del Gall en sentit contrari, per on hem vingut. Però quan arribem a un rètol que indica la variant del Bosc de la Mandurana, girem a l'esquerra i resseguim aquesta variant.

Travessem primer un prat d'herba alta força espès i una mica tapat, però després el sender es fa molt evident i està ben fressat.

Ascendim amb un pendent significatiu, travessant el preciós bosc de la Mandurana. Progressivament el pendent es va suavitzant.

Trobem un pal indicador. Continuem recte. Travessem un nou prat i comencem a davallar.

Arribem a la bonica confluència de dos corriols, que aprofitem per refrescar-nos. Passem per sota d'una curta passera de fusta i continuem davallant fins que enllacem de nou amb el Camí del Gall.

Ara ja només ens resta resseguir el Camí del Gall per on abans hem vingut fins arribar al lloc on hem aparcat el vehicle.