Andorra: Camí de les Pardines - Llac d'Engolasters I Camí del Confos

Arranquem al pàrquing de Bordes de les Pardines, territori de la Parròquia d'Encamp, accedint des d'Encamp per la carretera Dels Cortals d'Encamp, aquí tenim una font i cartells informatius, el sender Camí de les Pardines comença a partir de la barrera que impedeix el pas als cotxes, a més de ser un passeig molt agradable entre arbreda i rierols, hi ha un atractiu més, el jardí botànic que ofereix ja des dels primers metres una àmplia mostra de les plantes que podem trobar al Pirineu. El camí està també adaptat per a passejar amb gossos, la vegetació ens envolta i la seva olor no deixa indiferent a ningú, al poc el túnel de les Pardines cavat sobre la roca ens passa del barranc del riu de les Pardines, al barranc del riu de les Agols, túnel curt però atractiu en tots dos extrems tenim bonics miradors, i al seu interior un munt de cartells informatius de la vegetació.

Ja sobrepassat, l'immens barranc obliga el camí a generar una gran U, arribem al riu de Montuell, lliscant les seves aigües des de les altures entre les roques formen una bonica cascada, que passa per baix de nosaltres per una llera artificial, baixant barranc avall. Tot just avancem uns metres més i de nou un altre riu, aquest és el riu de la Molina, amb més cabal que l'anterior pel que els salts d'aigua són més bonics si cap.

Comença la zona de Grau de la Molina, i els cartells indicatius de la flora es mantenen durant tot el trajecte, arribem al mirador del Santuari Mare de Déu de l'Ecologia, amb unes bones vistes sobre el poble d'Encamp. Seguim, i al quilòmetre 2.5 aproximadament surt el Camí del Confòs i La Carbonera, es visita una restauració d'una antiga carbonera, ara només visitarem la carbonera, s'ascendeix per un corriolet, són tot just 10 m. de desnivell i val la pena apropar-se, una bonica reproducció al modern d'una antiga carbonera, on amb la fusta de pi s'obtenia el carbó vegetal que després usaven per a les fargues en l'elaboració del ferro. Serà a la tornada que caminarem pel Camí del Confòs.

Reprenem el sender del Camí de les Pardines, i la flora segueix sent la protagonista d’el lloc, fins que arribem a una altra barrera metàl·lica, que dóna pas als restaurants i a l'estany d'Engolasters, a penes avancem uns metres davant nostre s'obre a la vista l'espectacular Llac d'Engolasters, format en una depressió glacial, ara dóna servei a una central hidroelèctrica.

El llac d'Engolasters té forma ovalada, i l'entrada d'acord venim es produeix en un dels seus extrems de l'eix major amb 110 m de longitud, el vorejarem per la dreta conforme hem arribat, les pinedes arriben pràcticament fins a la riba, el senderó continua fins a la zona del dic de la presa, que voregem per la dreta per passar per un pont metàl·lic que ens acosta a un bosc de aventures per als nens.

Sortim a la pista de l'altre extrem de l'estany, i ens desviarem cap a la zona que indica un cartell "Bar restaurant", és cap amunt per un sender que esta tancat amb baranes, pujant uns metres ens situa a l'esplanada on hi ha el restaurant, i per la dreta agafem la carretera, la seguim uns 100 metres per, a l'esquerra, poder iniciar la tornada pel camí del Confòs, avui dia adaptat per tir de diana, a la carbonera serà on l'abandonarem.
Caminant per aquesta bonica sendera, que en la part final abans d'arribar a la carbonera, agafa un bon desnivell en negatiu, ens tornem a unir el camí de les pardines, i la tornada ja és un passeig sobre el que s'ha vist.