Alzina Arola - Cova del Cargolaire - Castell de Calders - Forat Micó - Calders

Alzina de l'Arola

Arbre monumental situat a tocar de la carretera de Monistrol i molt proper al nucli urbà. Des d'aquest singular arbre s'accedeix al camí de la bauma del Cargolaire, excepcional atalaia sobre la vall del meandre del riu Calders. Tronc molt gran foradat a l'interior per una cavitat, cauteritzada per l'incendi del 1944. És pilar i pedestal d'una impressionant estructura de branques primàries i secundàries, formant creu a uns 4 m, que suporten una gran copa equilibrada. Té una capçada de 21 m i una alçada de 14 m. L’alzina és l’arbre més característic i important dels boscos mediterranis, constituint la vegetació potencial de la major part de la península ibèrica. La seva fusta és la més apreciada a Catalunya per cremar i durant molts anys per fer carbó vegetal. Les glans d’alzina, en temps d’escassetat, s’havien fet servir mesclades amb blat i altres grans per fabricar pa. Aquestes glans són també de vital importància com a aliment per la fauna que habita els boscos com ara senglars, esquirols, ocells, ... Els porcs alimentats amb glans d’alzina donen lloc a pernils de gran qualitat.

Cova del Cargolaire

Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons.

Cova del Cargolaire

Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques.

Cova del Cargolaire

Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. Podem trobar-lo dibuixat al mural que va realitzar la Pilarin Bayés l'any 2022 a la Plaça de Calders.

Cova del Cargolaire

Havia estat habitada per un personatge mític que collia i venia cargols. Actualment està habitada per ratpenats, aquests mamífers alats que són els únics capaços de volar. Volen a la foscor guiats per l'ecolocalització i de dia dormen penjats cap avall.

Vista al castell

Punt d’informació

Punt d’informació

Torrent de la Querosa

Tot i les pluges està sec, en cas d'aportar aigües i sediments les desguassaria al Riu Calders.

Panoràmica

Castell de Calders

És un conjunt medieval majoritàriament del segle xi bastit damunt un turó de 471 m d'altitud encerclat per un antic meandre del Calders. Està format per la torre mestra de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella del castell, Santa Maria del Castell de Calders.

Molí del castell

Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era habitatge. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s'hi ha aixecat diverses construccions d'una granja moderna. Aquest molí s'anomena del castell per la proximitat del castell de Calders. Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l'actual. Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.

Castell de Calders

Molí del Castell

És un antic molí fariner que es va mantenir actiu fins a mitjan segle XX. Situat als peus del turó on hi ha el castell de Calders, està documentat des del segle XII tot i que l'edifici actual podria datar-se al segle XVIII, amb moltes modificacions fetes al segle XX. La bassa només es conserva en part, amagada per la vegetació.

Dreta

Molí i Castell

Pou de Glaç del Castell

És un pou de gel de Calders (Moianès) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta d'una cavitat de secció circular, part excavada i part aprofitant les irregularitats del terreny. Té uns 20 metres de profunditat, i uns 7 metres de diàmetre. A peu pla es troben les dues úniques obertures de la poua, obertures rectangulars, fetes en pedra picada, adovellades. No és visible cap desaigua. Coberta de volta. L'amplada de la paret té poc més d'un metre. El seu material constructiu és carreus de pedra ben escairada. A una de les obertures, gravat a la pedra, hi ha la següent inscripció:"Dia 26 de 1723", data en què es deuria acabar la construcció de la poua i deuria començar a fer el seu servei. La seva situació és molt encertada, ja que és un indret molt obac, en el que sols hi arriba a tocar el sol algun dia al mig de l'estiu. Es feia servir de magatzem de gel, i es distribuïa, quan era necessari, pels indrets del voltant.

Riu Calders

El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe seu, per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El nom del riu ve de caldarias (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan (números 1 i 2 en el mapa de més avall). És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants.

Panoràmica

Capella De Sant Andreu De Bellveí

Pura ruïna. Les pedres supervivents estan pràcticament tapiades per la feréstec vegetació que regna en aquest lloc, fent força difícil la identificació de l'edificació de l'església, de la / o les construccions que l'acompanyen, una casa i un molí segons unes fonts, la rectoria, segons altres. La situació d'aquestes restes en un bell paratge, a la vora de la riera de Calders. El lloc de Bellvei és documentat des del 1144 i l’església apareix citada en diversos testaments dels senyors del castell, així en el de Guillem Ramon de Calders del 1105 i en el de Pere de Calders de 1195. El 1685 tenia categoria de sufragània de la parròquia de Sant Vicenç. Possiblement en aquesta època sofrí reformes importants. (ABC) Església Les transformacions que sofrí aquest temple i el càstig que li han infligit el pas dels anys i l’abandó han fet que el primitiu edifici romànic hagi restat gairebé del tot desdibuixat. El que avui en resta és un edifici posterior erigit, possiblement, damunt el basament romànic, del qual, a més, algun fragment de mur sembla haver subsistit, avui tapat per l’arrebossat.

Panoràmica

Pont

Font de Bellveí

La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc. La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades.

Font de Bellveí

Panoràmica

Canal Viladecavalls

I, a més a més, la balma ha estat aprofitada per a fer passar el canal de Viladecavalls. Es tracta d’un canal d’uns 5 km de recorregut que agafa l’aigua de la riera de Calders i la porta a la colònia Jorba, on n’hi havia una central hidroelèctrica.

Forat Micó

Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant. El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba.

Forat Micó

Peculiar cavitat formada per una balma que les acumulacions de pedra tosca l’han tancat parcialment donant-li un aspecte de cova.

Calders i Castell

Mirador del Meandre de Calders

Des d'aquest mirador sobre el riu Calders podem reconèixer gran part del recorregut que segueix la nostra ruta. Baixarem al fons de la vall i remuntarem el riu per passar per sota del castell. El Calders es caracteritza per tenir nombrosos meandres encaixonats entre sediments marins de l'eocè superior. El castell està situat damunt un turó al voltant del qual el riu feia un ample meandre.

Mirador del Meandre de Calders

Des d'aquest mirador sobre el riu Calders podem reconèixer gran part del recorregut que segueix la nostra ruta. Baixarem al fons de la vall i remuntarem el riu per passar per sota del castell. L'erosió damunt la riba còncava del meandre, (la riba convexa és on es dóna la sedimentació), va trencar el punt d'estrangulació ara fa entre 100.000 i 300.000 anys deixant el turo del Castell isolat i formant el salt del Molí del castell. En el meandre abandonat ara hi ha camps de cultiu.

Calders

Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la del Bages. Està situat a l'extrem sud-occidental de l'altiplà del Moianès, a prop del Pla de Bages a la zona de Navarcles i Artés. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial de Manresa, ciutat de la qual també depèn des del punt de vista de l'Administració d'Hisenda. Està habitat per poc més d'un miler d'habitants.

Calders

Poble essencialment rural tradicionalment, Calders conserva una certa activitat en el sector primari, tot i que en l'actualitat una part important de la seva població treballa a fora (principalment a Moià i a Manresa). Els conreus principals són els propis del secà: cereals i vinya, molt més important anys enrere que no pas ara, que és quasi testimonial. Pel que fa a la ramaderia, hi destaca el sector porcí i l'oví. Des de darreries del segle XIX i fins als anys vuitanta del segle XX, Calders va tenir en funcionament fins a tres fàbriques tèxtils. Una al poble mateix, l'altra a Bellveí, i la tercera, la Colònia Jorba, a Viladecavalls de Calders. Ara romanen les tres tancades i abandonades. A més, Calders és dels pocs pobles de Catalunya que no disposa de polígon industrial. Prop del poble hi ha el castell de Calders, arruïnat, bastit damunt un turó encerclat per un antic meandre de la riera de Calders. El municipi comprèn, a més, el poble disseminat de Viladecavalls de Calders i tot de masies que suposen un ampli hàbitat rural, amb l'església romànica de Sant Salvador del Canadell. Prop del poble hi ha la urbanització la Guàrdia, un centre turístic de vacances i caps de setmana, al voltant del mas de la Guàrdia. A la vora del poble, al peus del Calders, hi ha la colònia Jorba, una colònia tèxtil construïda l'any 1892 per l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Dins del terme es troba el dolmen de Sant Amanç. El paratge de la Font de les Tàpies.

Panoràmica Sud

Montserrat...

Església de Sant Vicenç Màrtir

Església d'origen romànic, del segle XII, transformada completament entre els segles XVI i XVII. En aquella època es va ampliar l'antiga nau única en un temple de tres naus, cobertes amb volta de creueria i capçades amb un absis poligonal. La façana, amb el portal adovellat de mig punt i campanar de espadanya, de dos ulls, és obra del segle XVII. Al segle XIX es va tornar a ampliar amb la construcció de la capella del Santíssim, amb cúpula i llanterna. També en aquell segle es van avançar les naus laterals per enrasar-les amb el frontis.

Mural 2022 Pilarín Bayés

El mosaic, que està ubicat en un mur de la plaça Major i reprodueix fets històrics i personatges destacats del municipi, s’inaugurà el mes de setembre de l'any 2022. El mural porcel·lànic de 6x2 metres, que ha embellit un mur del casal del poble que dona al mirador de la plaça Major, s’estrenarà dissabte a la una del migdia amb la presència de l’autora de les il·lustracions, Pilarín Bayes, que ha reproduït elements, fets i personatges relacionats amb el municipi del Moianès. Segons l’alcalde de la població, Eduard Sànchez, «es tracta d’una caricatura de Calders amb la plaça Major com a centre» i on s’hi pot veure l’església i l’Ajuntament, les entitats del poble, els gegants (el cargolaire i els cargols capgrossos), cantaires i nens de l’escola. També hi ha representats altres elements vinculats a Calders com Guifré el Pilós (repoblador de la Catalunya Central), Nèstor Almendros (cineasta amb un Òscar) i llocs emblemàtics com el Castell i la Colònia Jorba.

Cims nevats

Al mes de maig tenim les muntanyes nevades: Puig llançada, Serra de Cadí, Serra del Por del Comte...