Alt Urgell; Organyà-Coll Marí-Coll dels Prats-Ermita Santa Fe (100 cims)-Creu de ferro-Cal Llauna-Dolmen de les Cobertrades

Situats dins d’Organya aparquem en un dels costats de la carretera on hi ha aparcaments en bateria i sortim per la carretera de Montanisell també anomenada com Avinguda de Santa Fe.

Al poc, i després d’una edificació a l’esuerra en surt una nova carretera la seguim i apareix el primer dels pals que senyalen dades de % de inclinació, el desnivell i distància efectuats,anem pel bon camí.

El camí es torna terrós i apareix al davant nostre la imatge pétrea de la roca sobre la qual hi ha la creu de ferro i l’ermita de Santa Fe. Passem pel mig d’unes granges i seguim en direcció oest fins que després de deixar a l’esquerra una enorme bassa, travesem una carretera i seguim al recte.

Tot el recorregut està marcat amb uns plafons situats als arbres en els que podem veure el % de inclinació, el desnivell i distància efectuats; es un recorregut molt cómode; no es així a la baixada per on hem baixat nosaltres que a banda d’oferir una inclinació molt forta hi ha rames seques de pins i esbarzers que tapaven el sender i haviem d’anar amb molt de compte de no ensopegar i de no perdre el bon camí.
Tallem una pista quatre cops i a l’ultima la seguim uns metres cap a l’esquerra fins arribar al coll Marí on acaba la pista. Fem un curt descans al coll Marí on hi ha una imatge que vol semblar Mosén Cinto Verdaguer no gaire aconseguida i continuem pujant, ara per sender fins fer cap al collet dels Prats on girarem cap a l’esquerra (sud), veiem l’ermita a sobre nostre i pugem. Després ens arrivem fins la creu de Ferro que es veu desde l’ermita. Per la tornada vam seguir un inclinat, humit, empedrat i brut sender que ens va fer fer culades més d’un cop. El millor de tot el recorregut es el bosc de boixos i pins per on passa el sender i ha on es poden trobar boniques orquídies segons la época anual, un cop al cim també cal destacar les precioses panoràmiques que s’albiran tant des de el mirador de l’ermita com des de la imponent creu de ferro.

No he posat "fàcil" per la dificultat que es troba a la forta baixada amb el sender tapat a trams per rames de pi seques deixades després d’haver-hi fet treballs forestals, i cal esmentar que ara son un gran perill al estar totalment seques ja que es un combustible de primer ordre. Per millorar el passar-hi, encara que nosaltres ho hem fet tal i com està al track, han senyalitzat amb colors groc i blau un tram de pista que rodeja una part de la zona desforestada. El meu consell es pujar i baixar pel mateix camí si no es vol trobar dificultats a la baixada per on ho hem fet nosaltres.

El track d’aquest recorregut s’ha obtingut amb un aparell de GPS marca GARMIN model OREGON 450t i s’ha contrastat amb el plànol d’aquest sector del Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya.