Al Monestir de Montserrat des de Santa Cecília pel camí dels Degotalls
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.99 mi
- Elevation gain
- 581 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 581 ft
- Max elevation
- 2,361 ft
- TrailRank
- 59
- Min elevation
- 2,056 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 2 hours 21 minutes
- Time
- 3 hours 59 minutes
- Coordinates
- 1800
- Uploaded
- June 2, 2019
- Recorded
- June 2019
near Monestir de Montserrat, Catalunya (España)
Viewed 1464 times, downloaded 34 times
Trail photos
Itinerary description
Una caminada agradable i de bon fer, ideal per fer un tastet del que et pot regalat aquesta muntanya.
És molt important aixecar-se d’hora pel matí per evitar l’escalfor del sol que apreta a partir de mig matí i per a fer una cua raonable a l’anar a visitar a la Moreneta.
Hem anat en cotxe des de Solsona a Santa Cecília i a tornar hem parar a “el centru” de Cardona a fer el vermut, i on vam menjar els calamars a la romana que tenen tanta anomenada.
Una bona experiència per Recordar el temps de la vella xiruca, però amb sabatilles per caminar noves i sabent que la veritable vellesa és a l’interior.
Waypoints
Photo
2,224 ft
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat. L'indret és notable per la seva situació en un replà enlairat orientat cap a la vall del Llobregat. El temple romànic de planta basilical, amb tres naus de desigual extensió i de parets de pedra tallada emblanquinades ja originàriament que són culminades amb tres absis amb arcuacions llombardes, es manté en bon estat gràcies a diverses restauracions i és un magnífic exemplar del romànic del segle XI, única part que ha restat de les velles construccions. El casal veí ha estat refet quasi íntegrament. El 1940 hi va començar a residir la comunitat de monges benedictines de Sant Benet de Mataró, que el 1952 es va fusionar amb la de Santa Clara de Barcelona, traslladant-se el 1954 al nou monestir de Sant Benet de Montserrat, prop de la Colònia Puig. Han estat convertits avui dia en refugi d'excursionistes i en locals per a activitats juvenils. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Montserrat
Photo
2,152 ft
Mirador a Sant Benet de la Forcades
Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana de l'Ordre de Sant Benet, al Monestir de Sant Benet de Montserrat. Ha destacat per ser crítica en el camp de la teologia feminista i de la salut pública davant de la indústria farmacèutica, i alhora per ser durament criticada pel seu suport a la MMS (una substància tòxica no provada clínicament). També és una de les fundadores del Procés Constituent a Catalunya, on hi participa amb uns principis explícitament independentistes i anticapitalistes. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Teresa_Forcades_i_Vila
Photo
2,133 ft
Mirador al Serrat del Moro i la paret de l’Aeri
La paret de l'Aeri, sota la Miranda del Moro, supera els 300 metres de caiguda vertical. És la més impressionant, extensa i llisa del massís de Montserrat. Correspon a la cara NE del serrat del Moro, situat entre el serrat del Patriarca a l'est i el de Sant Jeroni a l'oest, i limitat per la canal del Moro, poc practicable, i la de Sant Jeroni. El seu topònim recorda el funicular aeri de Sant Jeroni que va funcionar aquí entre els anys 1929 i 1983, sense incidències remarcables, amb només el parèntesi obligat dels anys desgraciats de la guerra civil espanyola. L'aeri de Sant Jeroni fou un gran atractiu turístic de Catalunya i l'aeri amb més pendent d'Europa. L'estació superior era just a la Miranda, a l'edifici que actualment acull les instal·lacions de telecomunicacions, on queda encara la gran roda metàl·lica per on girava el cable. L'estació inferior estava situada a la carretera de can Massana prop del monestir de Santa Cecília, 527 metres per sota. Al ser la paret de l'Aeri la més vertiginosa de Montserrat, de tant en tant es veu algun temerari practicant de salt base llançar-se des de la Miranda i volar, lliure com un ocell, fins a Santa Cecília. És el mateix recorregut per davant de la paret de l'Aeri, però sense cable. A la paret de l'Aeri hi ha les vies d'escalada més llargues i difícils de Montserrat. El Patronat de la muntanya de Montserrat, l'òrgan gestor del Parc Natural, tanca a l'escalada la paret de l'Aeri entre el 15 de febrer i el 31 de maig per no destorbar la nidificació de rapinyaires. https://ichn2.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Paret%20Aeri.htm
Photo
2,159 ft
Corriol cap al Camí dels Degotalls
Hem de creuar la carretera per agafar un corriol que puja fins al camí dels Degotalls i que passa pel mig d’una frondosa vegetació.
Photo
2,293 ft
Camí dels Degotalls
El camí dels Degotalls a Montserrat és una de les mini rutes que es poden fer a la muntanya de Montserrat. Un recorregut planer i suau que es converteix en una passejada bonica i singular per fer en família. Un camí sense asfaltar però compactat i sòlid d'anada i tornada que comença amb una petita però pronunciada pujada. Un cop a dalt, el camí és planer i no presenta dificultats. El passeig dels Degotalls discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels plans de la Trinitat, situats 200 m per sobre del camí. El camí dels Degotalls a Montserrat. Dades Distància: 1,8 km Tipus recorregut: lineal, d'anada i tornada. Temps; aproximat uns 30 minuts a pas d'infant. El camí dels Degotalls a Montserrat. Itinerari: El recorregut està ornamentat amb monuments a artistes de renom i majòliques evocadores de diverses advocacions marianes: esteles i medallons s'han anat posant al llarg del recorregut en memòria d'alguns homes il·lustres de Catalunya, Mossèn Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Emili Vendrell, Pep Ventura o Pompeu Fabra al igual que els mosaics lloant a mares de Déu de diversos pobles de Catalunya. També trobareu espais per reposar i, si us cal, fer un pícnic. Una vegetació abundant i esplèndida manté el camí en semi ombra, fent-lo molt agradable i fresc Inici del camí dels Degotalls Heu de sort des del punt d'informació del Monestir i seguir per la carretera en direcció a Monistrol, passat l'edifici del mirador dels Apòstols hi ha un revolt pronunciat allà es pren el camí de l'esquerra que va paral·lel a la carretera però alçat. També podem aparcar el cotxe sense necessitat de pagar el pàrquing i amb 20 minuts, us planteu a l'explanada, sota el monestir. Un cop a dalt heu d'agafar el camí de l'esquerra, que va paral·lel a la carretera, però alçat. Seguiu les indicacions, continueu en direcció nord-est sense deixar el camí principal, fins trobar la raconada dels Degotalls. http://totnens.cat/que-fem/excursions-en-familia-el-cami-dels-degotalls-montserrat/
Photo
2,320 ft
Balma dels Degotalls
No pun assegurar que aquesta sigui la balma dels Degotalls on es recollia aigua en el seu interior, segons referencies al camí trobades a Internet. El que puc garantir és que és la balma més característica i ben definida que hem trobar en el camí dels Degotalls.
Photo
2,320 ft
Mirador a Monistrol i restes de la esllavissada
El 28 de desembre de l'any 2008 es va produir la més gran de les sis esllavissades que hi ha hagut en les parets nord-est de Montserrat en tres anys. Coincideixen totes amb neu o pluja, que accelera la fragmentació de la roca a causa del glaç. La de fa un any va suposar el despreniment de nou grans roques d'uns 20 metres cúbics de la paret dels Degotalls, que van arrossegar bona part del terraplè i van tallar la carretera i el cremallera d'accés al monestir. Un any després, els especialistes encara són a la paret, on ja han fixat al voltant de 1.600 bolons per estabilitzar el conglomerat de còdols. Quan s'acabi l'obra, s'actuarà a les parets laterals però, a més, l'Institut Geològic de Catalunya elabora un estudi de totes les parets situades damunt les carreteres d'accés i les vies del cremallera. http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/12-infraestructures/119324-lultima-esllavissada-a-montserrat.html
Photo
2,329 ft
El Monestir de Montserrat
La Fotografia més antiga del Monestir de Montserrat és de l'any 1850. A mitjans del segle XIX, durant la dècada del 1850 es va fer la primera fotografia del Monestir de Montserrat. És la fotografia més antiga que tenim del monestir. El sistema fotogràfic utilitzat per fer-la va ser el calotip, que consisteix en un paper sensibilitzat amb nitrat d’argent i àcid gàlic que un cop exposat a la llum, revelat amb les dues substàncies i fixat amb hiposulfit reflectia la imatge al paper. http://www.magradacatalunya.cat/2018/04/26/la-primera-fotografia-que-tenim-del-monestir-de-montserrat-1850/
Photo
2,395 ft
Mare de Déu de Montserrat
És la Moreneta Té la nostra terra la muntanya que l’enveja tot el món que és Montserrat. Quina terra més galana és la terra catalana. Què tindran aquelles terres que tothom queda admirat de Montserrat. A la Moreneta tots volem i l’estimem. És la Moreneta la fe del poble català l’estel del seu camí l’afany dels seus amors. De l’Escolania la veu al cel han escoltat i el só de la oració ressona per tot Montserrat. Quina flaire fa més catalana la muntanya sanat del meu cor i la Moreneta que ens escolta ens mira i ens dóna tot l’amor. Tota la muntanya et volta donant-se les mans sardana de l’amor d’un poble de cristians. Sona la tenora no sé que tenen els seus cants vetlleu Senyora pels catalans. Sardana cantada amb lletra i música d’Antoni Carcellé i Tosca estrenada el 14 D’abril de 1947.
Photo
2,392 ft
Camí de l’Ave Maria.
Cada flama, cada majòlica, cada lletania, simbolitzen la pregària d’una persona o d’una família adreçada a santa Maria. Camí de l'Ave Maria, construït el 1982, obra de l’arquitecte Josep M. Martorell (1925), amb una coberta amb una volta de canó de metacrilat transparent, sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat. Comunica la sortida de la saleta d’accés al tron amb l'atri o pati central. En aquest camí hi ha llantions, uns grans ciris, les oracions adreçades a la Mare de Déu escrites en les populars majòliques i les lletanies marianes del rosari forjades en ferro. També hi ha l’escultura en bronze de l’Àngel de l’Anunciació, de 1978, obra d’Apel·les Fenosa i en una gran majòlica una imatge de santa Maria tal com la representaven els artistes de l’època barroca, obra de l’any 1982 del ceramista Joan Guivernau (1909-2001). https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Category:Cam%C3%AD_de_l%E2%80%99Ave_Maria_(Monestir_de_Montserrat)
Photo
2,408 ft
Anna, l’escultura de Jaume Plensa
Jaume Plensa per partida doble a Montserrat. Seguint el seu hàbit d’ubicar obres més enllà de les parets d’un museu o una galeria, Plensa ha triat aquest cop la Basílica de Montserrat, concretament el seu atri restaurat. A encàrrec del Pare Laplana, hi ha instal·lat Anna, una escultura de gairebé quatre metres d’alçada que representa el cap d’una nena amb els ulls tancats. Està realitzada a base d’una malla de fil d’acer inoxidable transparent. La bellesa de l’escultura rau en la tria d’aquest material, ja que és això el que crea un diàleg entre obra i entorn. La imatge escollida per l’escultura és la d’una nena de Barcelona que, segons l’artista “té una bellesa molt mediterrània, molt suau, perquè combinava molt bé amb la forma dels arcs de l’atri”. També amb la dialèctica entre cos i ànima com a eix transversal, es desenvolupa l’exposició d’obra gràfica que acull l’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat fins al novembre. Es tracta d’una selecció d’obres que parlen de l’ésser humà, una altra vegada amb el cos com a ens que acull l’ànima (hi trobareu cossos fets de lletres o de notes musicals). Totes les figures parteixen de l’anonimat, ja que l’artista vol mostrar allò que és universal en l’ésser humà. https://www.nuvol.com/noticies/jaume-plensa-per-partida-doble-a-montserrat/#%23
Photo
2,310 ft
Mirador de l’aeri i al camí a la cova
Un parell d’acudits per explicar en aquest punt: ___ Conversa escoltada en un mirador de Montserrat: - Escolta, com es diu aquella muntanya? - Quina? - Ah! i l'altra? ___ El “saben aquell que diu” que es troben dos amics, i un li diu a l'altre: - Què, com els portes aquells problemes de memòria que tenies? - Tot solucionat, ja estic del tot curat. - Doncs molt bé! i a quin metge vas anar? És que la meva dona també té problemes de memòria. - Si home sí, el doctor es diu ... ho tinc a la punta de la llengua, metge ... Com es diu aquesta muntanya que hi ha al mig de Catalunya? que hi ha una Marededéu negra ... - Montserrat Llavors l'home es gira cap a la seva dona i li diu: - Montserrat, com es diu el metge que em va tractar dels problemes de memòria? ___
Photo
2,356 ft
Mare de Deu del Miracle
No hem trobat la Marededéu del Claustre de Solsona al camí dels Degotalls, i us puc assegurar que l’hem ben buscat. Hem trobat la del Miracle, la de Canet, la de Terrades, la de Sant Martí de Tous, .... Però la de Solsona no hi és!!!! M’han confirmat que: “No hi es. Posar una majólica nova va a compte de l'interesat. Son les poblacions que les paguen i poc a poc les van afegint.” Ho haurem de demanar a la Vintiquatrena.
Photo
2,316 ft
Raconada dels Dagotalls.
Cul de sac on s’acaba el camí, un bon lloc pel recolliment i per la reflexió. És un dels pocs llocs on té sentit escoltar la cançó d’Oriol Tramvia “El camí dels Degotalls”. https://youtu.be/cpvszdKecdM
Photo
2,277 ft
Corriol de tornada del Camí dels Degotalls
Després d’arribar fins al final del camí dels Degotalls, hem tornat al corriol que porta fins a la carretera. Un bon lloc per gaudir de les caminades de muntanya i cantar cançons com: Vella xiruca, quantes hores passades, quanta alegria fas reviure al meu cor, quantes cançons al teu compàs foren cantades no en resta cap record. Pujant les muntanyes blanques de neu, fent ruta vers el cel blau m’has fet descobrir la joia del bon temps i assaborir la pau.
Photo
2,106 ft
El Cavall Bernat o el Carall Trempat?
Segons els estudiosos, l’origen del nom Cavall Bernat és per la transformació pudorosa de l'expressió catalana Carall Trempat. Recomano la lectura del següent article de Pere Ramon a Nació Digital: Perquè els catalans som tant trempats? https://www.naciodigital.cat/bdf/amplia/21187 Som així de trempats perquè hem fet dels caralls senyera! Aquí teniu el Cavall Bernat, roca emblemàtica de Montserrat, muntanya símbol de Catalunya, senyera permanent i indestructible que ningú no es podrà carregar! mentre això estigui dret així estarem nosaltres! El Cavall Bernat abans no és deia pas Cavall sinó Carall i hi ha qui pensa que Bernat és Trempat amb la qual cosa el nom significaría Carall Trempat, una denominació molt descriptiva que hauría evolucionat cap a l'actual per una qüestió de decència, segons he trobat pel google, encara que sembli conya... Hi ha qui opina que carall deriva de querall, que significa roca alta i és d'arrel prellatina compartida amb tants topònims de la nostra terra: queralt, queralbs, etc. El Cavall Bernat és una roca alta que s'ajusta perfectament a aquesta descripció, per la qual cosa es pot pensar que inicialment el seu nom 'querall' no feia referència a la seva forma fàl·lica sinó més aviat a la seva qualitat de roca alta. A l'inrevés, és més que probable que el significat de carall com a membre masculí tingui el seu orígen en la forma d'aquestes roques de les que la nostra geografía n'és plena. A la vista de les muntanyes de Montserrat o de les Illes Medes (on hi ha un altre Cavall Bernat) podem imaginar els antics habitants de les nostres contrades mirant-se l'entrecuïx i dient coses tals com 'tinc una trempera del querall' o 'la tinc més dura que un querall' (això sí, ho devíen dir en íber!) Vistes les coses així quedaría clar que la paraula carall és d'orígen netament català. Preguntem-nos doncs per 'carajo' la paraula acceptada com la seva traducció al castellà. He trobat a internet una interessant explicació que diu que pels castellans el 'carajo' d'un vaixell era aquella cistelleta dalt de tot del màstil on hi havía un mariner que vigilaba l'horitzó. Segons sembla estar allí dalt era un infern, doncs amb els moviments del vaixell amplificats per l'alçada del màstil el mareig era permanent, i a més a més, amb mal temps era francament perillós. Per aquestes connotacions negatives normalment s'enviaba la gent al 'carajo' com a càstig, d'aquí ve que l'expressió 'vete al carajo' s'usi per a enviar a pastar fang algú que resulta molest. El nostre 'carall' català és doncs un 'carall' amable i ben trempat que cal no confondre amb el 'carajo' castellà... al 'carajo' castellà ningú no hi vol anar, al 'carall' català molta gent s'hi apuntarà, hehehe Articke de Pere Ramon a Nació Digital. https://www.naciodigital.cat/bdf/amplia/21187
Photo
2,211 ft
Monestir de Santa Cecília
I tornem al punt de partida. El monestir es pot visitar, però decidim tornar cap a Solsona i parar a Cardona a fer el vermut. Parlem amb un escalador de Vilanova que prepare e material per enfilar-se per alguna d’aquelles parets que miren al nort, el sol apreta de valent. El monestir de Santa Cecília el visitem virtualment: https://www.monestirs.cat/monst/bages/ba16ceci.htm L’antiga abadia benedictina de Santa Cecília de Montserrat sembla que tingui el seu origen en una comunitat visigòtica, de la que de fet no hi ha notícies concretes. Per a complicar més les coses, sembla que els primers documents que fan referència a aquesta comunitat siguin falsos; tot fa pensar que es van elaborar amb la finalitat d’utilitzar-los com a proves davant de litigis. Hom té constància de donacions a favor d’una comunitat a Santa Cecília des del 900, aquestes donacions es succeeixen posteriorment. És també interessant un altre document on hi figura el prevere Cesari, que hom el considera el primer abat, en aquesta ocasió aquest Cesari comprava a uns familiars seus unes propietats on hi figura Santa Cecília. El 945 l’abat Cesari demana a la comtessa Riquilda la intercessió davant del seu espòs, el comte Sunyer, per tal de poder reedificar l’església, cosa que aconsegueixen amb la col·laboració del bisbe Jordi de Vic. ....
You can add a comment or review this trail
Comments