Aiora,pujada al Cim Montemayor, Ermita de la Santa Cruz

Aiora és una localitat situada a la província de València, al País Valencià. Es troba a la comarca de la Vall d'Aiora-Cofrents.

El terme municipal d'Aiora, abasta una superfície de 446 km², situat al sud-oest de la província de València, en els límits amb la província d'Albacete, sent un dels més extensos del País Valencià.

El municipi se situa a l'interior d'una gran fossa tectònica que s'obri, amb una direcció nord-sud, a l'oest del Massís del Caroig i a l'est d'una sèrie de moles i serres, destacant la serra Palomeras i la serra de Mugrón.

La ruta de pujada al Montemayor es tracta d'una ruta circular, de dificultat baixa-mitjana. El punt més alt d'ascensió és a 1.108 metres.

Al mateix Cim trobem l'ermita de la Santa Cruz de Montemayor, petita i rústica realitzada en maçoneria i coberta de teules a doble vessant, amb una sola finestra, precedida per un porxo amb teulada i xemeneia.

De planta rectangular i sostre de barraca sostingut per bigues. L'altar d'obra amb un templet que acull la Santa Creu. La tradició mana pujar cada tres de maig i menjar "rotllos" beneïts cada tres de maig.

Les vistes panoràmiques des del seu cim són magnífiques, des d'aquest podem veure partint de l'Est, en un angle de 360 ​​graus la Vila d'Aiora.

La Mola de Cortes és una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i el seu pic més alt Cinto de Cabras amb 1.107 metres d'altitud. Al davant hi ha el Massís del Caroig amb els seus 1.128 metres d'altitud, girant en el sentit de les agulles del rellotge, la Serra d'Aiora i Énguera, a la plana distingirem Cases de Madrona i Llacuna de San Benito inclosa en el catàleg valencià de Zones Humides a la seua esquena El Mugrón de Meca de 1.218 metres on es troba el Poblat iber de Castellar de Meca (IV-II a.C.).

En línia recta de Meca al MonteMayor tenim El puntal d'Archiseco i el Monte Chico. Entre Alpera i el puntal de Tortosilla, que acull pintures prehistòriques d'Art Llevantí declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A continuació Monte Palomera amb 1.258 metres a continuació Les Talaies, La Hoz i La Sierra del Caballón.

Descripció de la ruta:

La dificultat de la ruta és subjectiva i depén del costum de cadascú en la pràctica del senderisme.

Aquesta setmana la ruta discorre per la rodalia d'Aiora.
La Muntanya, situada a l'oest d'Aiora, de bastant elevació i coronat a la seua cúspide per un xicotet ermitori anomenat de la Santa Cruz a la qual li professen molta devoció els veïns d'aquesta poblacio.

Són aquestes les primeres referències al Montemayor i apareixen en el llibre Dècades de la Història del Regne de València d'Escolano i que després reprodueix Eufrosino Martínez Azorín en “Història de la Il·lustre Vila d'Aiora i dels pobles de la seua Vall.

La pujada a la Creu del Montemayor, és una tradició que es perd en la memòria dels temps, en els arxius de la diòcesi d'Oriola trobem una referència a l'ermita de la Santíssima Cruz al cim de la muntanya Montemayor, de temps remots, es troba fundada l'endreçada ermita de la Santíssima Cruz, on van en els dies 3 de maig i 14 de setembre per les seues vesprades, alguns eclesiàstics membres del Rnd. Clergat i des de la seua porta beneeix el que fa de prest els termes segons el Ritual Romà, reparteix el pa beneït a les diverses gents que han pujat; i a l'altre dia pel seu matí en honor de la Invenció i Exaltació de la Santíssima Cruz, celebra un d'ells missa cantada.

Aquesta tradició ha perdurat fins als nostres dies, sobretot la pujada del mes de maig, que compta amb gran afluència i fervor. Una vegada en el cim es reparteixen rotllets beneïts i fins fa ben poc el costum era realitzar una boda falsa entre algun xic i xica dels quals assisteixen.

La ruta l'iniciem des de la plaça Villa d'Ayora, els primers passos transcorren pel carrer Somadilla on trobem el cartell informatiu de la ruta.

Al costat de les instal·lacions esportives i el col·legi, seguim pel carrer ciudad jardin per la dreta, , entre alguns xalets de la Urbanització Ciutat Jardí, seguint les indicacions d'un pal de la ruta girem a l'esquerra, més endavant girem a la dreta per camí un entre camps de cultiu, aquest serà el punt d'encreuament en comú d'anada i tornada. Es l'antic camí de Carcelen a Aiora, prompte arribem a una bifurcació on continuem per la nostra dreta, seguint els senyals d'unes fletxes.

Ens anem acostant a la carretera CV-440 (que va d'Aiora cap a les Cases de Juan Gil) fins a col·locar-nos paral·lels a ella durant una estona. Seguim les marques blanques i grogues que trobem en els pals baixos col·locats al costat del recorregut, senyalització que ens facilita perfectament el seguiment del recorregut. Amb una tendència predominant cap a l'Oest i Sud-oest, ens n'anem acostant a poc a poc cap al Montemayor.

Tenim per davant una bona estona caminant per camí/pista forestal entre camps de cultius, al llarg d'aquest tram del recorregut tenim alguns encreuaments que anem agafant.

Més endavant el camí és conegut com el camí de la pujada dels Frares. Caminant per aquest finalment arribem a l'encreuament senyalitzat on ens desvirem a la dreta, aquest camí és el que ens porta a agafar la senda que va fins al cim del Montemayor.
La pujada es realitza per una sendera amb una certa pendent, ja que se salva una mica més de 250 metres de desnivell per arribar al vèrtex geodèsic de Montemayor a 1.108 metres d'altitud.

Una vegada assolim el cim, al costat del vèrtex es troba l'ermita de la Santa Cruz i la Santa Cruz del Montemayor, col·locada sobre una base d'obra. En acabar de gaudir de les vistes, i aprofitant l'ermita com a refugi del vent, entrem per seure i menjar alguna cosa abans de continuar el recorregut.

Una vegada finalitzat l'esmorzar comencem el camí de retorn per la mateixa senda utilitzada en la pujada fins a arribar a l'encreuament on continuem ara per la dreta, per tan sols uns metres després desviar-nos cap a l'esquerra en la primera bifurcació. El retorn a Aiora es realitza pel Camí de Montemayor, un trajecte rectilini i ràpid, entre camps d'ametlers i oliveres. Camí que sense abandonar el seu traçat principal i deixant arrere sempre els desviaments a banda i banda sense quasi adonar-nos-en ens fa arribem ràpidament novament al punt comú d'encreuament, on el recorregut es fa circular. Ara tan sols hem de tornar sobre els nostres passos per desfer el camí d'inici per la Urbanització Ciutat Jardí i el carrer Somadilla fins a arribar a la plaça Villa d' Ayora on posem el punt final a la ruta, espere que us agrade i que deixeu els vostres comentaris, fins a la pròxima.


Salut i muntanya