Aín - Pic Batalla - Aín

Propossit: Recorrer el la senda creada i netejada per gent del Centre Excursionista de Vila-real que baixa del Pic Batalla i arriva fins el SL d'Ain.



Distancia: 8km

Ascens acumulat: 890m

Altura màxima: 975m

Altura mínima: 346m



Fonts per agafar aigua? Sí, encara que algunes son estacionals.



Temps aproximat: 4h 30m a pas tranquil



Dificultat: Les pujades al Collat de Barres i al Pic Batalla son prou pesades, amb fort desnivell, i les baixades desde el Pic Batalla son prou pronunciades, per tant, no es recomana el seu ús per a dur xiquets o gent no acostumada a eixir per la muntanya.



Descripció:



Eixim d'Ain, per la part de darrere, per on està la piscina en direcció als molins, en deixar la piscina a l'esquerra agafem el camí de la dreta (no la pista forestal) en direcció al Castell d'Ain i Collat de l'Ibola, quan arrivem al poste indicatiu del castell i collat d'Ibola agafem el GR que eix cap a l'esquerra del poste.



Deixem enrrere els dos molins i arrivem a la Font de la Caritat, des d'on eix prou aigua (està vallada i actualment te una pared i reixes que no deixen entrar a la cova), el castell ens queda a la nostra dreta mirant cap amunt.



Seguim la pista forestal veient alguna que altra marca de GR i ens tirem cap a esquerra en passar per la partida de la Mesquita, on vorem un arc de construcció antiga, d'aquesta forma deixem la pista forestal que més endavant acaba per continuar un altre ramal que puja passant per una font de la que no sabem el nom (si algú el sap li estariem agraits de que ens ho comunicara). Una volta passam la font em d'estar al aguait de no perdre una marca de GR que ens indica que tenim que agafar una senda a ma esquerra amb forta pujada, que ens dura fins el Collat de Barres, bon lloc per fer un alt i respirar, encara que es recomanable fer una parada més llarga a d'alt del Pic Batalla, des d'on tindrem una magnífica vista.



Desde el Collat de Barres podriem pujar fins el Pic Bellota i el Puntal de l'Aljub però avui no em vingut a d'això, així que agafem direcció Nort i creuant la pista tal i com veniem de la senda comencem la pujada al Pic Batalla.



La pujada al pic Batalla es de duresa mitja, dona prou voltes i no es molt empinada però conve agafar-la amb calma gaudint de les vistes cap al Pic Espada (direcció sudoest), el Carrascal i tota la cresta que venint de la Penya Blanca arriva fins el Pic Bellota i el Puntal de l'Aljub.



A mitant pujada al Pic Batalla vorem primer una senda que inicia camí cap a l'esquerra que dona la volta al pic sense pujar i un poc més amunt vorem un altra senda que inicia la volta al pic en direcció a Eslida (cap a la dreta de la senda de pujada), les vistes cap a aquesta població son magnifiques desde esta senda. Aquestes sendes es trovem més endavant amb la que baixa desde el Pic Batalla per lo que podem pujar desde l'altra part (Nord) si volem enlloc de pujar per la vertent Sud que es la que nosaltres seguim per a abastar el cim 15 minuts més tard.



El paisatge desde el Pic Batalla es impresionant, tal i com diu Carles (del qual aquest es el seu pic preferit de la serra Espada) aquest pic al no estar envoltat per els demés pics, que estan prou llunt, te unes vistes magnífiques, que abasten desde Penyagolosa a Sogorb i tota la plana, i com no, les poblacions veines d'Eslida, Ain, Alcudia de Veo i altres més allunyades. El Batalla te 974m d'altitud, l'esforç val la pena.



Una volta em esmorçat iniciem la baixada, la qual van netejar desde zero gent del Centre Excursionista de Vila-real, amb molta feina, patiments i suors, gracies a ells tenim l'oportunitat de fer una volta circular per un paratge meravellos. La baixada està marcada amb taques blanques (que a voltes es confundeixen amb marques de propietats veines o llimits municipals, encara que duen més o menys cap al mateix camí). Iniciem la baixada en direcció Nord per a anar derivant cap a l'Est, desprès baixem buscant la pista foresta de més avall ja en direcció nordest, aquest bocí es prou empinat, aneu amb compte.



Una volta eixim a la pista forestal anem cap a la dreta fins que al girar la primera corba veiem un arbre amb un lletrero on indica Ain cap a l'esquerra, si ens fixem vorem a peu de pista una fita de pedres que ens indica on comença la senda de baixada cap al SL que va a Ain. Deixem la pista i iniciem el descens, tambè em de tenir compte durant aquest tros ja que es de forta i pronunciada pendent.



Iniciem la baixada fins que als 527m d'altura ens deurem de desviar cap a la nostra esquerra (direcció Oest) i seguint aquesta direcció arrivarem a una part d'ombria on vorem moltes pedres amb molsa, liquens, melics de venus i falgueres menudes de muntanya, un lloc molt bònic, i com es clar, ple de sureres que s'estan recuperant de les cremades patides per algun que altre incendi, tambè veiem prou de bressol per el lloc. Continuem cap al barranc de Manyes i una volta arrivem a ell, vorem si ha plogut que passa aigua, tindrem que decidir si anem per el barranc (direcció nord) o cap a l'oest seguint la senda que va fins Ain per la part de d'alt, nosaltres ens decantem per seguir el barranc aigues a baix fins que trovem el Riu d'Eslida, baixant cap al riu haurem vist les runes de lo que pot ser en altres temps fou un refugi de pastor, més endavant vorem les runes d'unes caleres, es a dir, forns de calç en estat prou malmés.



Arrivats al Riu d'Eslidam anem contra corrent direcció nordoest seguint l'antic camí empedrat que utilitzaven els veins d'Eslida i Ain per comunicar-se, aquest camí el deixarem un poc més endavant per a creuar varies voltes el riu i sortir fins la carretera seguint la senyal de martxa no correcta (aspa verda i blanca) del SL (la senda correcta s'ha perdut degut a la falta de neteja). Arrivats a la carretera la seguim uns 200 metres mentre aprofitem per intentar trovar a un d'els bancals de la nostra esquerra l'entrada a la cova de la Covatilla, la veieu?



Com em dit deixem la carretera aproximadament 200 metres desprès d'haver-la agafat i baixem cap a l'esquerra per una senda marcada amb la senyal de SL.



La resta de camí fins a Aín discorre per els voltants de camps de cultiu, molts d'ells en estat d'abandonament, ho al menys, això pareix. Durant aquesta part del camí podrem vore, si tenim sort, molts lloc on l'aigua pren protagonisme, ja que la vorem excedir les tanques de les basses de regadiu i eixir per el camí mateix, com donant-mos la benvinguda, si estem a l'aguait es probable que agafem desprevinguda alguna que altra granota, tal i com les vam vore nosaltres.



Vaja, ja em arrivat, una pujadeta suau cap a la plaça del poble i ja està.



La veritat es que els voltants d'Ain son de lo més bonic de la serra, esperem que vos haja agradat, i si voleu que incloem les vostres sugerencies o voleu afegir més informació a aquest trajecte (teniu dades de les caleres que hem vist? fins quan es va utilitzar el camí empedrat d'Eslida a Ain? sabeu com es diu la font que trovem abans d'agafar la senda GR que puja fins el Collat de Barres?) estem oberts a les vostres opinions, quan més sapiguem de la nostra terra més la disfrutarem.