Volcà d'Aiguanegra

Can Pixola

Pedra assenyada d'en Cals.

Recta avall

Seguir corriol linea

La Casica d'Aiguanegra

Font d'Aiguanegra (1822) Me fecit Gil Torras

Cova d'Aiguanegra

Corriol a la dreta

Vistes desde el Volcà d'Aiguanegra

El Volcà d'Aiguanegra és un volcà situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Volcà d'Aiguanegra

Volcà d'Aiguanegra

Ruinas

Aiguanegra

Cisterna aigua i bunker

Corriol dreta

Ermita de Sant Cosme

Sant Cosme de Sant Joan les Fonts és una església de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau. És un edifici d'una sola nau, absis semicircular (a l'est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l'ermità.avui deshabitada-, però en bon estat de conservació. La porta d'accés al temple s'obre a la façana nord, amb la data "1929" pintada sobre la llinda. Aquesta construcció no segueix cap estil determinat. La capella de Sant Cosme va ser bastida el segle xvii; recentment s'hi ha fet obres d'arranjament general i s'ha pintat la façana. Cèsar August Torras, a la pàgina 43 del seu llibre, en parlar d'aquesta capella diu: "Ermita de Sant Cosme, prop del coll y a mà dreta. És petita, sense particularitat en sa obra de fàbrica. En son interior posseeix unes antigues taules dignes d'interès".

Font de la Salut

Abans rajava sempre.....però ara sense pluges.....molt sec tot plegat!!

Pedra homenatge a Carles Colomer

Font de les Tries

La Font de les Tries és una font d'Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. La font està situada al costat dret del riu Fluvià, sota el bac de les Tries i en el paratge del mateix nom. L'aigua prové dels aquifers basàltics de l'altiplà de Batet, i surt per quatre raigs, per un mur que fa de petita resclosa. La que sobra, cau al costat formant una pel·lícula d'aigua, amb una cascada, que és la imatge tradicional de la font. Tota l'aigua s'escorre per un petit canal fins a arribar al riu. El propietari antic d'aquests terrenys, Albert Escubós, li conferí la forma actual a principis del segle xx, i als anys 80, es varen arranjar els accessos per a vianants i l'espai entre la font i el riu, en el tram final fins a la passera per on s'accedeix peatonalment. La font es completa amb dues placetes i pedrissos per seure.