aiats des de la cabana del santcrist

Caminants: Josep Rius,Toni Bach, Miquel Colomer, Pere Rifà i Joan Cortadellas

Primera sortida de tardor. Quantes en podrem fer? Incertesa absoluta.
Ens trobem amb en Joan, que ve de Vic, al coll del Bac, i acabem d'arribar amb un sol cotxe fins a la pallissa del sant Crist.

Abans de les quatre enfilem - mai millor dit- el rost camí del coll de la Bastida, ben marcat i amb un parell de grapes que ajuden a superar una llosa. A partir d'aquí ja només cal seguir el caire fins al mateix Pla d'Aiats, tot mirant aquí i allà si ja han sortit la llengua de bou o el pinetell. Misèria absoluta: quatre cames de perdiu i un parell de crualgues i de pinetells. És aviat i al terreny li manca pluja. Tot arribarà.

Berenem al bell cim, extasiats amb la bellesa del Cabrerès i de les Guilleries. Quan d'aquí a un mes els boscos agafin la paleta de colors de tardor el paisatge serà fabulós, sensacional. Serà qüestió de tornar-hi.

Fa un ponent dolcíssim i al lloc s'hi està bé. La tarda avança a poc a poc i no tenim pressa. Passem gairebé una hora, entretinguts a menjar unes delicioses figues de coll de dama, amb què cada any ens obsequia en Toni, un grapat de ganyips i alguna pruna; tot acompanyat amb algun traguet de garnatxa de l'Empordà. Menjar ancestral de començament de tardor, abans no arribin les castanyes.

Quan decidim marxar, ens creuem amb dues dones amb llurs gossos, potser de confinament. No trobem ningú més en tota la tarda. Quina diferència amb les sortides d'estiu al Pirineu, amb centenars d'excursionistes!

Baixem pel camí de la casa d'Aiats i continuem cap a Comajoan, on fem una breu aturada a contemplar la immensa masia amb la petita ermita de sant Gil, a pocs metres. Aquesta esglesiola, d'una gran senzillesa, té una llinda amb la data gravada de 1756. Un campanaret d'espadanya amb campana corona la façana, que mira a migdia. Té uns goigs d'autor anònim que, trobo, tenen prou gràcia:

Goigs a sant Gil, de Comajoan, a Rupit i Pruit (Osona)

Patró de pastors i ramats,
que doneu als romeus asil,
acudim ben esperançats,
gloriós abat sant Gil.

A la noble Grècia nascut,
repartida vostra riquesa,
emprenent camí feixuc
fins a la vall muntanyesa.
Queden tots meravellats
de penitent tan humil.
...
La masia de Comajoan
us volgué per patró
i una capella us faran
per demanar-vos protecció.
Els hereus són batejats
amb el bell nom de Gil.
...
Aquí sota els cingles d'Aiats
us aclamem amb veu febril,
acudim ben esperançats
gloriós abat sant Gil.

Una petita mostra de la cultura religiosa popular tan pròpia de casa nostra i que havia estat tan viva segles enrere.

Mitja hora més de camí i arribem al cotxe. Entrem a Olot en aquella hora en què no és de dia, però encara no ha caigut la nit. Trànsit intens pels carrers, el jorn s'acaba i tothom se'n va a joc. Nosaltres també.