Abric de Sant Chinés, Cresta de los Pepes, Penya Foratata i Cova dels Raps

Sorprenent trajecte pel Parc Natural de la Serra i els Canyons de Guara, a les immediacions de l'embassament de Vadiello, terme municipal de Loporzano. Seguim la carretera de Vadiello i aparquem en una zona habilitada que hi ha en una corba molt tancada després de passar el refugi, és l’aparcament que va a la canal equipada del Palomo.
Comencem a caminar seguint el Camí Natural de la Foia d’Osca (Hoya de Huesca), senyalitzat. És el tram que uneix l'embassament de Vadiello amb Santa Eulàlia la Major.En poca estona hem de creuar el barranc de Vadiello a gual i el sender comença a ascendir i entra en una bonica pineda de repoblació. Trobem una bassa d’aigua i més endavant la font d’Isarri, està tancada amb un reixat. Arribem a les restes d’una edificació, la caseta de Sant Roman, deixem el camí per agafar un sender a la nostra dreta, senyalitzant, camí de l'ermita rupestre de Sant Chinés. El camí baixa al llit sec d’un barranc i torna a pujar.
Caminem pels peus de les imponents parets de la Penya Foratata.Arribem a la base del majestuós Circ de Liguerri, on hi ha les restes de l’ermita rupestre, és un paratge fantàstic envoltat de paredons de conglomerat per tot arreu. L’ermita, una balma obrada que el que sembla s’ha utilitzat de corral, esta en bastant mal estat, però l’entorn val la pena. A prop hi ha un salt d’aigua, barranc de la Foratata, però avui no en baixa. Creuem el barranc i iniciem el fort ascens. Aquesta part no es recomanable amb gent amb poca orientació o poc preparada ja que va sense camí evident, si que es factible per gent preparada i amb bona orientació per què s’ha de seguir les fites de pedres i després de passar un petit tram amb vegetació frondosa el fort pendent puja per un vessant inclinat de conglomerat. Si es va ben equipat de calçat, les soles s’agafen bé en aquest terreny. Assolim la part alta amb una petita grimpada. Fa molt vent i algunes ratxes tan fortes que ens tomben.
Som a la cresta de los Pepes, una curiosa formació rocosa que anat veien durant tot l’ascens. Les vistes son espectaculars i amb el dia tan clar encara més, a primer pla tenim el pic Borón i el Fragineto i al fons els cims nevats del Pirineu. Continuem per la base dels paredons de conglomerat cap a la Gradera i després cap a la Penya Foratata. Assolim el cim amb unes grimpades, tenim unes fantàstiques panoràmiques, però una mica decebuts, ja que pel nom creiem que seria una roca foradada, però no ho és, potser li diuen foratata per la cova dels Raps. Desfem part del camí per visita la cova/finestra/pont no se ben bé com qualificar-la, és espectacular, això sí que ha valgut la pena.
Retornem al sender de la Matosa per on veníem de la Cresta de los Pepes. Abans de arribar a la Carrerada real de Nocito ens desviem a l’esquerra per un sender que davalla per una cresta kàrstica fins que arribem a la pineda repoblada i poc després enllacem amb el mateix camí que hem pujat. A la tornada agafem un camí que va més recte però millor passar el bosc doncs és molt dret, pedregós i trencat.
Aquesta informació i valoració de la dificultat és personal, no és una guia exacta a seguir. Sols fer-la servir per inspiració, sempre a de prevaldre el sentit comú i la responsabilitat, que cadascú sigui conscients de la seva capacitat. Informa’t i prepara bé la ruta, ves ben equipat i preveu tots els inconvenients que puguin sorgir i actua sota el teu criteri. Si no, sempre pots contractar un guia qualificat. Sols la recomano a gent preparada i amb bona orientació.