9-ROCA MIRALLES

PUNT D'INICI: OFICINA DE TURISME DE LLANÇÀ
PUNT D'ARRIBADA: OFICINA DE TURISME DE LLANÇÀ
DURADA: 3h
GRAU DE DIFICULTAT: MITJÀ-ALT
DISTÀNCIA: 10KM
DESNIVELL ACUMULAT: 1000m

DESCRIPICÓ:

El camí parteix de mas Gifre, una autèntica joia de construcció rural, però amb elements defensiu, com un matacà existent que dona actualment al pati interior, i que denota la necessitat de protecció davant les incurssions bàsicament de la pirateria.

Per la seva banda sud-est el camí s'enfila cap a la carena que el separa de la riera de Vilamartí, anomenat vilar de Martiní en els documents medieval, que denota un antic poblament estable, i que per manca de restes significatives, pot coincidir amb Venturer.

Sobrepassada la carena, ens trobem una gran roca al bell mig del camí, segurament d'un despreniment, i que ens obliga a voltejar-la.

Pocs metres més endavant, ens trobem a mà esquerra, la que sembla ser el primer gravat cruciforme de Llançà, però que es aviat per treure conclusions, i s'ha de poder estudiar la seva relació amb les cassoletes existents dalt de la carena, i amb els sepulcres megalítics i els gravats de la resta de la Serra de Verdera (o Serra de Rodes).

Per poder passar la riera ho fem per sobre un pont d'ametlló, o de clova d'ametlla, que no és més que un pot fet de pedra seca amb un de forma triangular i lleugerament semblant a l'ametlla.

Es enfilem cap al paratge de la Roca, on hi ha impressionants afloraments rocosos i multitud de construccions en pedra seca. Segons diu Joan Badia, podria tractar-se de les restes d'una fortalesa, que vigilaria el important camí de Llançà cap a la plana de l'Empordà, i que amb tota seguretat, el vial passava als seus peus. Estariem paralant d'una talaia visigòtica o inclús anterior.
Caldria un estudi en profunditat i una neteja a fons del paratge.

Sortint de la Roca ens dirigim cap al Ximbalar, on s'ha reconstruit una barraca aquest 3 de juliol, i que està situada just al costat del camí. A la planuria hi ha una immensa quantitat de pedres procedents de murs enrunats, però on un estudi acurat pot donar sorpreses sobre la seva disposició i els usos ancestrals.

Sortin d'aqui, passarem pel mig d'un bosc madur de suros, amb parets de pedra seca impressionants, de multiples solucions constructives, totalments integrades al seu medi, i fent especial menció, al camí empredrat que puja des de la riera i es dirigeix cap al castell de Miralles. Podem estar parlant d'un dels camins més antics de tota la serra de Verdera i el Cap de Creus.

Si seguim pujant, arribarem a les restes de l'antic mas de Miralles, i on avui només hi ha restes de murs enrunats, però curiosament, hi ha una cassoleta de gran dimensions, i també un grup de cassoletes petites, la qual cosa indica un poblament neolític de la zona.

Seguint pujant, arribem al coll de Miralles, creuament de camins que van a Sant Pere de Rodes i a la plana per la vall de Pujolar, i on en el turó de la dreta hi havia l'antic castell de Miralles, enrunat ja al segle IX dC, i que figura esmentat com a límit del territori del monestir.
A partir d'aquí farem la forta pujada que ens conudirà a la carena de Verdera fins a arribar a l'encreuament amb el GR11 on girarem a l'esquerra per baixar cap al Coll del Perer. Des d'aquest punt continuarem baixant en direcció a Llançà tot seguint el GR11. Una vegada arribem a Llançà, s'ha de continuar recte fins a arribar a l'Oficina de Turisme.