30/04/2022 Casa Transofrmador - Barranc de la Hoz

Com sempre i als llocs de costum anem cap a la “Casa del Transformador” al terme d’Enguera, poble que pertany a la comarca de Canal de Navarrés, per aplegar a la casa cal anar per la A-7/N-340 direcció Albacete eixirem en l’indicador “Anna” i després segui les indicacions cap a Enguera per la CV-590, passarem el poble i seguirem en direcció Aiora, una vegada hem passat Km 32 (hi ha que tindre en compte que els números dels kilòmetres van al reves) beurem “La casa del Transformador”.
La ruta l’iniciarem creuant la carretera per una senda ben marcada, la ruta no esta senyalitzada, de seguida entrarem una pista de bon caminar, anem relaxats, la muntanya esta radiant, les pluges han fet el seu efecte, a un 500 metres deixarem la pista i girarem a l’esquerra, anirem per senda, creuarem un barranc anomenat “del pozo del Calderon”, anem cap amunt salvant un xicotet desnivell fins aplegar a un altra pista, girarem a l’esquerra i després de caminar uns 400 metres girarem a la dreta, seguirem la pista i en un breu temps beurem “La Casa del tio Emilio”, la casa queda a la dreta i el pou a l’esquerra.
A 1.5 kilòmetres en aplegar a un creuer anirem recte, des de aquest punt beurem el barranc “de la Hoz”, la millor vista es cap a l’esquerra, no es el “Gran Cañon del Colorado” doncs es una meravella, per davant ens espera una baixada de 1,2 kilòmetres, la senda es esvarosa, de pedra solta, hi ha que baixar amb molta cura, el paisatge es impressionant la cataracta “del Cantalar” que sols apareix en cas de pluges molt abundants ens deixa bocabadats, en aplegar baix li fem fotos, la natura com sempre una meravella!.
Anem cap a la dreta, buscant el barranc, al principi de bon caminar no sabem com serà, la veritat es que hem baixat molt, no sabem com serà la pujada; a un 500 metres de la cataracta deixarem una mena de pista i entrarem en el barranc, com sempre es una constant anar votant les pedres, pujar-les, baixar-les buscant sempre el millor traçat; quant veiem algun tros de praderia ens fa goig.
En una corba veiem a l’esquerra una balma, que en cas de pluja ens pot servir d’abric, en el waypoint 11 tenim que eixir del barranc i a uns 70 metres tornem a entrar: les parets del barranc son impressionants, les pedres fan figures espectaculars; a uns 300 metres a la dreta tenim un xicotet abric protegit per una tanca, ha hi podem vorer un cérvol pintat per els nostres avantpassats; cal beure-la, no tocar-la i respectar-la, a uns metres tenim una sèrie de basses plenes d’aigua, s’anomena de la “Pegunta”; a uns 200 metres veiem una senda, seguim uns metres i estem al final del barranc.
Estem a la pista forestal que ens portarà al principi de la senda, tant a la dreta com a l’esquerra veiem barrancs, en aplegar a un creuer on hi ha un punt d’informació, en aquest punt comença la pujada, es prou suau, a uns metres hi ha una caseta abandonada que pot servir de refugi en cas de pluges o tronades.
El calor fa la seua aparició, Anem buscant l’ombriu de la pista, la pujada en zig-zag, tant a dreta com a l’esquerra hi ha pins i bancals abandonats, a uns 1500 metres esta la carretera que ens portarà al inici de la senda, l’últim tram de la senda es per asfalt. En aquest tram hi ha que anar amb cura per el tràfic, es una carretera tranquil·la doncs sempre que hi ha que anar en precaució. Al davant la casa del “Transformador” i una sèrie de cases per a estiuar.