24/08/2022 Aielo de Malferit - Coves - La Clariana - Sequia

Per aplegar al poble cal anar per A-7 en direcció Alcant per l’interior, en passar els túnels de l’Olleria, en l’eixida 413 deixarem la A-7, en la 1ª redona agarrarem la 3ª eixida, seguirem al recte, en la tercera redona girarem a la dreta i a l’altura del parc deixarem el cotxe.
La ruta comença en aquet punt, seguirem la vorera i en aplegar a l’altura del llavador, borem un indicador que ens assenyalat “la font d’Allà Baix”, un altre indici es que tenim a la dreta “El Portal del Carmen” porta d’entrada al poble; a la dreta del portal hi ha en terra una pedra de picar espart, molt desgastada per el seu ús. En aquest punt girarem a l’esquerra i avall, en aplegar baix fem una ullada a la font; a la dreta l’antiga central hidroelèctrica, seguim per la vora del riu, creuem la corrent d’aigua per un pont provisional, l’anterior va ser enderrocat per una riuada. Al davant tenim l’objectiu, una creu!.
Al principi anem entre camps d’oliveres, desprès entre pins, al final entre matolls; la pujada suau i bon caminar, en aplegar dalt, estem a la creu de “La Serratella”, les vistes impressionants, tenim la “Vall d’Albaida”, els pobles, els cims del Benicadell, la serra Grossa, el Teleraco, etc. Una baixada a la dreta ens porta a una pista forestal, veiem un àrea recreativa, anem cap a la dreta i al davant un forn de calç, mes a la dreta un zona d’aventura-equipada.
Tornem cap arrere i creuem per el “Clariano” per un pont; anem cap amunt per senda, la pujada lleugera, en aplegar a un creuer anem cap a la dreta, l’objectiu “Cova Blanca”, en un no res estem en ella, les vistes no canvien, sols el punt de vista de l’observador; tornem cap arrere i anem cap a “La cova Fosca”, la senda de bon caminar, anem per la falda de la muntanya, fem una ullada a la cova i tornem cap arrere, en el creuer anem cap amunt, la pujada empinada apleguem al penyo “del Tambullo”. Anem amunt entre un bosquet de pins, en acabar la pujada entrem en una pista forestal que també es fa servir de tallafocs.
Estem al punt mes alt de la ruta, ara cap avall; unes quantes revoltes i empalmem en un caminal, veiem una figuera i ens parem uns minuts i gaudim dels fruits; metres mes avall un antic rajolar “La Clariana”, esta abandonada a la dreta una sala de festes, veiem dos ullals d’elefant de formigó que simulen una entrada. Creuem el riu i girem a l’esquerra, caminem per la vora del riu, de sobte la senda desapareix en un canyar, pugem a la dreta per un lloc ben visible i seguim una senda, baix veiem el riu; entrem en un camp d’oliveres perdut, girem a l’esquerra i baixem a la sèquia, anem per damunt la paret exterior, hi han trams que tenen postes i cable, en altres ha desaparegut tot, deixem arrere l’antic assut i entrem en la sèquia nova, dalt esta la vella, per davant tenim al menys un kilòmetre de paret.
Apleguem al pont on l’aigua se’n va cap a l’esquerra, nosaltres anem al recte, una baixada menuda, i apleguem a un caminal, anem per la vora del riu, a la dreta camps plantats de verdures, arbres fruiters i una figuera vora camí, gaudim del fruits, seguim la corba del riu i tornem al pont on creuem el riu, anem a beure de la font “d’allà baix”, fem uns glops d’aigua i fem la pujada final, en un no res estem als cotxes.