211002-14ª Caminada Nocturna de Rubí 2021 (Ruta larga)

Download

Trail photos

Photo of211002-14ª Caminada Nocturna de Rubí 2021 (Ruta larga)

Author

Cores8

4,632 208 1893

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 7.88 mi
Elevation gain: 860 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 860 ft
Max elevation: 572 ft
TrailRank: 56
Min elevation: 200 ft
Trail type: Loop

Time: 3 hours 10 minutes
Coordinates: 1316
Uploaded: October 27, 2021
Recorded: October 2021

2 Claps

near Rubí, Catalunya (España)

Viewed 556 times, downloaded 35 times

Trail photos

Itinerary description

Tradicional Caminada Nocturna de Rubí, organizada por Rubí d’Arrel y Centre Excursionista de Rubi.
El itinerario de este Año se ha realizado por la zona sur de Rubí, la salida y llegada ha sido en Unió Petanca Les Torres. El recorrido pasa por espacios naturales y puntos de interés como el torrent de Tallafigueras y Fondo o de Can Balasc, el turó y la masía de Can Galopa, Can Balasc, Can Serrafossà, y por último el castell i l’ermita de Sant Genís.

Waypoints

01-Torrent de Tallafigueres

Torrent de Tallafigueres (punt d’interès natural) El Torrent de Tallafigueres és troba al sud del terme de Rubí i es un curs d’aigua curt, d’uns 3 km i mig, el qual tributa a la riera de Rubí. Tot i que la seva part baixa transcorre pel polígon industrial de Rubí Sud, des de la capçalera fins les vies del ferrocarril de Martorell a Granollers, es tracta d’un espai natural feréstec i poc conegut, on la vegetació predominant és la brolla de romaní i bruc d’hivern amb estrat arbori de pi blanc. Hi trobem la fauna típica de la depressió del Vallès, i en concret hi destaquen les espècies vinculades al sol argilós, com són per exemple els abellerols, els quals aprofiten els marges argilosos per a excavar-hi els seus nius (CEPNA). Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

Photo of02-Turo i estratos de Can Calopa

02-Turo i estratos de Can Calopa

Turó i estrats de Can Calopa El Turó de Can Calopa es una elevació d’uns 131 m recoberta per bosc situada en el marge dret de la riera de Rubí a uns 3 Km de la confluència amb el riu Llobregat, envoltada per zones industrials. La coberta vegetal està formada per una pineda. L’interès geològic -bàsicament sedimentològic i paleontològic- de la zona és conegut des de fa temps pels geòlegs des de l’època de Jaume Almera. Això ha fet que fos inclosa en l’Inventari de geòtops i geozones de Catalunya del Departament de Medi Ambient. Aquest geòtop inclou un dels pocs registres representatius preservats de les successions al·luvials-lacustres del Miocè inferior de la fosa del Vallès-Penedès. La successió mostra una bona varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades. Permet una anàlisi seqüencial paleogeogràfic i paleoclimàtic del Miocè inferior de la Mediterrània occidental. Alhora registra una de les presències més significatives de mamífers fòssils en la conca tant per la seva edat (miocè inferior), com per la seva diversitat. El jaciment es situa en els trams argilosos per sobre dels nivells de conglomerats bretxoides lenticulars situats a la base de la successió. La fauna trobada és fragmentaria i diversa: rosegadors, carnívors, lagomorfs, cèrvids, porcs, proboscidis, rinoceròtids, èquids, etc. La zona presenta rellevància internacional perquè ha estat considerada localitat de referència per a l’escala biocronològica de mamífers fòssils d’Europa Occidental. Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

03-Masia de Can Galopa

Masia de Can Calopa/ Can Galopa Segons l’historiador local Miquel Rufé, la notícia més antiga és de l’any 1244 i se l’anomena «mas Roquers» amb un molí. El 1272 era propietat de Pere Soliarte de Roqué i sa muller Raimunda, els quals venen el mas a Ramon Dalmau, qui té la propietat juntament amb els monjos de Santes Creus. L’any 1316 en Pere de Roquers ven una peça de terra nomenada la «illa de Roma». Apareix una altra vegada en un fogatge del 1359, existint més documents a partir del segle XIV, pertanyent a la família Mitjans Els segles XV, XVI i XVII, se l’anomena «mas Mitjans de la Riera». Del conjunt constructiu resulten interessants l’antiga estructura, encara dempeus, i a la façana principal les pedres esculpides de porta i finestres, la porta del barri, així com l’edifici exempt al costat del riu, que recorda vagament la construcció d’un antic molí hidràulic. Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

05-Masia de Can Balasch

Masia de Can Balasch La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l’any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d’aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. L’any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l’habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat. Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

06-Masía Can Serrafossà

Masia de Can Serrafossà Antigament s’anomenava Mas de la Rovira, i així apareix a l’acta de redempció dels mals usos l’any 1383, signat per Guillem Despí del Mas de la Rovira. En altres documents del segle XV, consta amb el nom de Mas Fossà i pertany al monestir de Sant Llorenç del Munt. L’any 1576, l’única filla de Nicolau Fossà, anomenada Montserrat, va casar-se amb Jaume Serra del Molí (una masia de prop de la vila de Rubí), i així es va iniciar el llinatge dels Serrafossà. Als segles XVII , XVIII i XIX trobem a membres d’aquesta família ocupant càrrecs a l’Ajuntament, essent alguns d’ells batlles de Rubí. Des de finals del segle XIX, es féu càrrec de l’heretat la família Borrell, descendent directa dels Serrafossà. Possiblement sigui el mas amb terres en actiu que exemplifica millor la diversitat de cultius de la història recent de Rubí. Resulta d’interès el celler i les botes. Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

07-Torrent Fondo o Can Balasch

TORRENT DE CAN BALASC O TORRENT FONDO El torrent Fondo, que quan passa per l’alçada de Can Balasc també se l’anomena torrent de Can Balasc forma part dels grans torrents encaixonats de la zona oest del terme de Rubí. De fet, la unitat de paisatge d’aquest indret és única a Catalunya i rep el nom de Xaragalls del Vallès. Les cingleres de marga i argila de més de 40 metres d’alçada permeten que siguin refugi d’espècies depredadores protegides com els ducs, i que tant els aligots com els astors hi trobin hàbitats de nidificació en les velles pinedes espesses dels vessants obacs del torrent (CEPNA). Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

08-Antic castell de Rubí/San Genís

Antic castell de Rubí o castell de Sant Genís Es possible que la primera menció sigui de l’any 986 «castro Rio Rubeo» en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a) La datació com a castell termenat és de l’any 994 on es fa un traspàs d’un molí. Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a). De l’any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d’aquest personatge, probablement, va bastir l’ermita i devien ésser els propietaris del «Palatio» (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l’actual edificació del Castell de Rubí i s’abandona l’emplaçament del castell de Sant Genis Actualment queden molt poques restes d’aquest antic castell i gairebé no es poden apreciar per la vegetació les cobreix. Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

09-Ermita de Sant Genís

Ermita de Sant Genís L’ermita de Sant Genís te els seus orígens en la primera meitat del segle XI. El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). Es troba a la finca de can Casanoves, la qual també es mencionada en un pergamí de l’any 1217 L’any 1234 s’estableix la peça de terra dita «Tricella», que estava cap el sud de les terres de Sant Genis. Existeixen diversos testimonis de deixes a l’ermita durant els segles XIV i XV L’any 1786 fou visitada pel bisbe de Barcelona. S’hi celebraren casaments, particularment de la gent de can Casanoves, can Xercavins i de les masies veïnes. Durant la Guerra del Francès les tropes robaren la campana i saquejaren can Casanoves (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una clàusula de l’arrendament de la carn dels anys 1799 i 1802 per la qual es podia dur menjar a l’aplec de Sant Genis (SERRA, 1961; 1983). Del segle XIX, hi ha un document que prova l’autenticitat de les relíquies de l’ermita, però el reliquiari es perdé l’any 1936 Actualment en queden molt poques restes d’aquesta ermita, i les pedres adovellades de l’antiga porta es poden veure a la parròquia de Sant Pere. Informacion obtenida del Cento Escursionista de Rubi https://www.rubicer.cat/10136-2/

Comments

You can add a comment or review this trail