210701 VALL DE CARDÓS: 18 POBLES, CAMINS, PAISSATGES I MUNTANYES. DE TAVASCAN A RIBERA DE CARDÓS. AINETO, LLERET, LLADORRE, L

La Vall de Cardós es troba en ple Pirineu, al sector Nord de la comarca del Pallars Sobirà. Com cada gran vall pirinenca constitueix una unitat geogràfica, social i econòmica. Els seus pobles estaven enllaçats per vells camins alguns, avui poc freqüentats, estan en risc de passar a ser història. Hem volgut fer un recorregut pels 18 pobles de la vall que resten habitats i que encara conserven l’encant d’un antic passat, combinant tradició i progrés. I ho hem fet cercant vells camins plens d’història, amb unes increïbles panoràmiques i on la natura no ens deixarà de sorprendre, gaudint de l’aigua fresca i de l’aire pur. La segona etapa, en sentit N a S, ens portarà Tavascan a Ribera de Cardós, passant per tots els pobles del marge dret de la Noguera de Cardós a més de Lladorre. També aprofitem per fer tots els 4 pobles de la Vall d’Estaon, visitant així la totalitat dels pobles de la Vall.

RUTA*: Tavascan ( 1109 m) - Aineto (1214 m) – Lleret (1374 m) – Lladorre (1024 m) – Lladrós (1000 m) – Benante (975 m) – Ainet de Cardós (928 m) – Bonestarre (1082 m) – Estaon (1258 m) – Anàs (1086 m) – Surri (1026 m) - Ribera de Cardós (910 m)

DIFICULTAT*: Mitjana. Tot i que alguns camins comencen a ser reconquerits per la natura.

PUNT D’INICI*: Tavascan. Pk 20 de la carretera L-504 (Llavorsí – Tavascan)
PUNT FINAL*: Ribera de Cardós. Pk 9 de la carretera L-504 (Llavorsí – Tavascan).

CAMINADA**:
Tavascan ( 1109 m). Poble més septentrional de la Vall de Cardós i final de la carretera, es troba a la confluència dels riu de Lladorre i el riu de Tavascan. Hi trobem dos nuclis diferenciats, separats per el riu de Tavascan, amb un bonic pont de pedra medieval que els uneix. Iniciem el recorregut caminant per el GR-11 (senyals de pintura blancs i vermells) i el primer que fem es travessar el pont medieval per anar a buscar la sortida del poble en direcció a ponent. En lleugera pujada caminem per un tram de camí curt però espectacular, amb trams empedrats, altres excavats a la roca i altres un xic aeris amb trams sostinguts per marges de pedra. En poca estona entrem a Aineto.
Aineto (1214 m). Una dotzena de cases envoltant l’església romànica de Sant Romà. A la sortida del poblet hi trobem una font-abeurador al costat de l’antic safareig públic. La ruta a Lleret segueix el GR-11 que surt vers el SW i per pista fa un parell de llaçades per tot seguit enfilar-se dret pel vessant del Pic de Fontsenrós. La resta del camí ja es tan planer com espectacular -un dels més aeris de la vall- ja que transita enganxat a la roca sobre marges de pedra suspesos damunt el cingle. Passem sota la Roca del Ferral i arribem al Torrent de Lleret i entre vegetació arribem al ombrívol i ple de verdor torrent d’en Blasi. Tot seguit entrem a la part baixa de Lleret.
Lleret (1374 m). Poblet de 15 cases amb la curiosa configuració d’estar repartit en dos nuclis: el de dalt i el de baix enllaçats al mig per l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià. La continuació lògica de la ruta per el marge dret de la Noguera de Cardós seria anar a Lladrós però ens saltaríem de nou Lladorre. Així que cap a Lladorre anem baixant pel camí antic que descendeix dret pel serrat del Jou. El primer tram de sortida de Lleret es per la carretera fins a trobar una curta drecera retallant un revolt, per tot seguit, a l’esquerra comença el camí senyalitzat que tot fent ziga-zagues i amb algunes lleixes per reposar -utilitzades per els traginers quan feien el camí de pujada- va perdent altitud ràpidament fins arribar a tocar del torrent d’en Blasi, on canvia el paisatge, ara ombrívol, i es suavitza el pendent ja que el camí s’eixampla i transita entre murs de pedra fins arribar a la carretera de Lleret per on caminem un metres, nova drecera fins arribar a la carretera principal que remuntem 200 m vers el N per entrar a Lladorre travessant el pont sobre el Noguera de Cardós.
Lladorre (1024 m). Població separada en dos nuclis, el de dalt de bonics, estrets i costeruts carrers amb cases d’imatge típicament pirinenca fetes de pedra vista i cobertes de llicorella. Al mig, i dalt d’un petit turó, l’església de Sant Martí. A la part més meridional, el barri de baix, més planer. La continuació de la ruta ens ha de portar a LLadrós tot caminant vers el S per el marge esquerre del riu fins arribar al Manso Serra (Casa Serra), una esplèndida casa pairal aïllada considerada un dels llocs més antics de la vall, i 100 metres més enllà la romànica ermita de Santa Eulalia. La ruta continua avall, vers el S, per l’anomenat camí de França, fins al pont medieval de Lladrós, just al costat de l’ermita de la MD del Pont. Travessem el pont i al cap de 300 de pista entrem a Lladrós.
Lladrós (1000 m). Poblet a peu de carretera que s’enfila per un coster, on esglaonadament i distribuïdes en tres carrers hi trobem les poc més d’una 20ª de cases al voltant de l’església de Sant Pere. Travessem el poble per el carrer major caminant vers a ponent. Trobem el camí ral per on continuem la ruta, ara girant al S, travessem la carretera principal i per un bonic i antic camí amb algun tram empedrat i ombrejat per freixes i noguers. Arribem al serrat de les Capelletes on es troba el cementiri de LLadrós. Aquí el vell camí es va perdre amb la construcció de la carretera i ens veiem obligats a obligats a caminar per el voral fins que un senyal indicador en marca el corriol de baixada per Escalado fins a retrobar de nou el vell camí per el que entrem a Benante.
Benante (975 m). Poble que té el seu origen en una quadra medieval, està format per 5 cases separades més l’església de Sant Lliser. La ruta segueix vers el S fina arribar a la borda Joanet, continuant per el camí ral fins que de nou es perd per la construcció de la carretera. Obligats fem el tram de carretera que voreja un càmping fins arribar al pont d’Arròs, travessem per agafar un tram d’antic camí que paral·lel a l’asfalt, però ombrívol i un xic de mal passar per la vegetació ens porta directes a casa Joanet, punt d’entrada d’Ainet.
Ainet de Cardós (928 m). Poblet allargat situat en un bonic prat al marge dret de riu i per on passava el camí de França. Tenia poc més de 10 cases al voltant de l’església de Santa Eugènia. El fet que entre 1930 i 1960 era el final de carretera de Llavorsí l’hi canvià la configuració esdevenint centre comercial de la capçalera de la Vall. Com que el camí ral ha desaparegut continuem la ruta dirigint-nos a la veïna vall d’Estaon. I es així com la propera destinació es Bonestarre. Sortim d’Ainet per la part alta del poble rumb al SW amb un camí senyalitzat, inicialment per pista i tot seguit un camí fins al peu del Pui de Sant Martí. Sense pujar el Pui, el camí/pista davalla vers el S per anar a Cassibrós. Quan la pista gira i baixa més fort es el moment de deixar-la i enfilar-nos per un camí que segueix rumb al S i per dins el bosc s’enfila fins al mirador de Belledo, amb bonica panoràmica sobre la part baixa de la Vall. El camí, ara vers ponent, transita planer per les feixes de Pubilledo fins que per l’esquerre s’hi uneix el camí vell que puja de Ribera. Ara en lleugera pujada ens acostarem a Bonestarre entrant pel el S del poble.
Bonestarre (1082 m). Al peu del Puitabaca i únic poble al marge esquerre del riu d’Estaon, el componen 10 cases, una d’elles va veure néixer Ermengol Amill, heroi de la guerra de Successió. Així ens ho recorda un plafó informatiu a la plaça, just al costat de l’Església de Santa Maria. La propera destinació es Estaon i l’única manera de no repetir camins ens ha portat a caminar per la carretera d’Estaon rumb al NNW. Cansats de carretera hem decidit fer una petita marrada en el camí, Efectivament, en el moment que la carretera gira a l’esquerra per travessar el riu d’Estaon, nosaltres hem continuat recta amunt per el camí de Perafita, però tan sols uns metres fins a trobar el GR-11. Ja per aquesta ruta baixem a ponent pet travessar el riu per un pont de fusta i tot seguit enfilant-nos per un ombrívol camí que entra a Estaon per les ruïnes de l’Església de Santa Eulalia, des d’on podem contemplar tota la vall.
Estaon (1258 m). L’església de Santa Eulalia, situada al costat de llevant, es el punt més alt on hi arriba el carrer Major, un drets tres carrers allargassats, traçats a diferents nivells i comunicats per costeruts, tortuosos i estrets carrerons on hi trobem les poc més de 20 cases del poble. Caminem pel poble, baixem a la carretera per on ens arribem a la isolada església de Sant Jaume on de forma senyalitzada comença la baixada per el camí vell d’Anàs. Un xic perdedor, inicia la baixada per una forta pendent que tot fent ziga-zaga arriba al peu d’una roca on el camí gira a llevant per anar a buscar el Pont de les Escales, on travessem el riu. Entre exuberant vegetació seguim la baixada per el marge esquerra del riu per assolir de nou el marge dret en el pont de Sant Isidre i des d’on seguim baixant fins a la mola d’Anàs. Per pista ens dirigim a Anàs.
Anàs (1086 m). Poc més d’una dotzena de cases amb la construcció de pedra i cobertes de llicorella, es distribueixen en tres carrers principals, irregulars tan d’amplada com de traçat, on a més trobem horts entre cases. L’església de Sant Romà la trobem a l’extrem NW del poble. A la sortida del poble, quan emprenem el camí que ens ha de portar a Surri, hi trobem una font-abeurador. No hem trobat cap altre camí que la estreta carretera d’Estaon. Pocs metres abans d’entrar a Surri, un senyal indicador ens marca un camí per el que ens endinsem. Val a dir que està molt poc transitat i envaït per la vegetació, de tal manera que entrem a Surri entremig d’un camp d’ortigues.
Surri (1026 m). Una quinzena de cases repartides en tres carrers que conflueixen a la plaça Major on hi trobem l’església de Santa Coloma. Al SW, penjada damunt d’un cingle hi ha Casa Pubill, un gran casalot, que junt amb l’església es la imatge de Surri que podem veure des de Ribera de Cardós la nostra propera destinació. Per baixar-hi, a manca de trobar el vell camí, fem un primer tram baixant per els revolts de la carretera fins al planell de les Bruixes on ja pren orientació al S. Carretera avall fem atenció a trobar el punt on fer el salt a un vell camí que baixa directe a Ribera, evitant-nos un bon tram d’asfalt. Entrem a Ribera pel costat de ponent, passem pel que fou el Castell i travessem per els carrers del poble fins arribar a la Plaça Mossèn Cinto.
Ribera de Cardós (910 m). Tot el poble respira un cert aire senyorial, conservant l’estructura de cases i carrers idèntica al seu origen medieval. Amb més 50 cases es el nucli més gran de tota la Vall per on val la pena fer una caminada pels seus carrers torts i estrets, amb vells porxos per on passava el vell camí ral i amb fonts i abeuradors on s’aturaven els traginers que caminaven per aquesta vella ruta. L’església romànica de Santa Maria, principal conjunt romànic de la Vall, es troba allunyada uns 200 metres del poble al seu vessant NE.

CARTOGRAFIA**:
Pica d’Estats- Mont-roig. Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Valls d’Àneu. Escala 1:25.000. Editorial Alpina