210523 El Pont d'Armentera- Castell de Saborella - Gorg Negre- Riu Gaià

Avui hem fet una llarga ruta circular per la conca del Gaià, que s’ha fet curta pels nombrosos punts d’interès que hem trobat i, sobre tot, per la grata companyia d'uns amics que feia temps que no ens vèiem. El punt de trobada és el km. 27 de la C-37, al Pont d’Armentera, en un lloc anomenat els Estenedors (més endavant entendrem l'origen d'aquest mot), on hi ha un petit aparcament. Hem tingut un cel tapat i gens de vent, ideal per no patir la calor que ja comença a fer a finals de maig. Passem a descriure els punts més interessants, ja que la ruta queda ben definida pel track del GPS:

PR (punt de ruta) 7: Cal Rosic és un antic mas abandonat, format per PB+1 i coberta a dues aigües. Les parets són de pedra vista i realitzats a la romana. Construcció propera a 1900.

PR 9: Can Mandil és una masia parcialment enrunada envoltada de camps de conreu. Consta d’un volum en funcionament i les restes dels murs originals que el conformaren altres. Construcció anterior a 1900.

PR 10: Arribem al Castell de Saborella (segons el nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de l'ICGC) o Saburella (nom popular), que s’alça damunt del puig de les Agulles, punt culminant de la ruta. Té un aspecte encara avui imponent, malgrat l’estat dels edificis; se’n conserva el perímetre emmurallat i tres torres defensives circulars. Tot i que forma part dels castells del Gaià, va ser construït posteriorment a la desaparició del que, durant dos segles, havia estat la frontera catalana amb els dominis de l’Al-Andalus (segles X i XI). Pertanyia a la família dels Cervelló. L'any 1985 va ser declarat Bé cultural d'interès nacional (BCIN). La fitxa del catàleg de bens de l'Ajuntament de Querol diu: "El recinte té una longitud de 55 m de nord a sud i 30 m al centre. Del castell en sobresurten les tres torres, situades als extrems nord, sud i oest, situades sobre la mateixa timba. La muralla que uneix aquestes torres per la part de ponent és irregular i amb gruixos importants, d’1,30-1,60 de pedra treballada. Té una porta d’accés prop de la torre nord, que fins fa poc conservava les dovelles de l’arc de mig punt, i una altre a migdia, prop de l’altre torre, que només conserva un dels brancals. La muralla, a la part de llevant, té uns 80 cm de gruix i per la part interior s’endevinen diverses dependències enderrocades. La torre situada al nord és de planta circular, de 2,4 m de gruix de mur i 9,5 m d’alçària. Interiorment té 3,5 m de diàmetre, i conserva les voltes dels sostres corresponents a dues plantes i terrat. A la planta baixa de la torre s’accedeix per una porta de llinda recta i, al nivell del primer pis, per una porta de 70 cm d’arc de mig punt adovellada. La torre de l’angle sud és la més malmesa, se’n conserva part de la planta baixa fins l’alçada de la llinda. A l’interior és circular i a l’exterior té una cara recta que dóna a l’interior del recinte. El gruix del seus murs és d’uns 2 m i el seu diàmetre interior és de 3 m. La torre de ponent té uns 12 m d’alçària i és conserva sencera. És de planta circular, de 1,8 m de gruix de mur, 2,6 m de diàmetre intern i dos accessos, a la planta baixa i a la planta pis."

PR 16: Magnífic exemplar d’alzina, amb vistes a Cal Baldric, masia molt ben conservada envoltada de camps de cultiu, de PB+2PP amb parets de pedra arrebossades i coberta de teula aràbiga a dues vessants. Construcció anterior a 1900 amb reformes.

PR 17: Des d’aquest punt tenim una privilegiada vista del poble de Querol, ubicat a l’altre costat del riu Gaià. El seu castell és del segle X, quan els cristians, manats pel compte Borrell II, travessaren el Llobregat i s’estengueren fins el Gaià. Més tard, formà part de la baronia de La Llacuna i, a l’any 1271, pertanyia al senyor de Montagut. Es va conservar en peu fins l’any 1835, quan fou volat per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou. Abans de destruir-lo, però, en van treure una gran quantitat de mobles i objectes.

PR 18: Cal Cateco és una masia parcialment enrunada envoltada de camps de cultiu, de PB+1 amb parets de pedra i coberta de teula aràbiga a dues vessants. Té una superfície aproximada de 100 m2.

PR 19: Des d’aquí podem contemplar, al l’altre costat de la vall, les roques d’en Benet i al seus peus, el Casó del Benet, mas ben conservat de PB+1 amb parets de pedra i coberta de teula aràbiga a dues vessants. Construcció propera a 1900.

PR 20: passem per un corriol empedrat que permet el descens al riu Gaià, al costat dels espadats dels Colomers.

PR 21: en aquest punt fem una anada i tornada al Gorg Negre, on aprofitem per dinar.

PR 22: veiem, sense creuar-la, la primera de les 8 passarel·les que trobarem al llarg del riu Gaià.

PR 23: Arribem al Gorg Negre, indret embruixat i llòbrec format per les aigües fosques del Gaià i les altes parets calcàries del congost, que redueixen al mínim les hores d’insolació. La vegetació és típica de ribera i molt ben conservada. Hi trobem pollancres, salzes, àlbers i oms. Fins fa poc el Gaià era domini del cranc de riu autòcton i de la llúdriga, espècies desaparegudes avui que podrien tornar aviat. El barb cua-roig i la bagra comuna són els peixos autòctons del riu. La rescolsa que veiem al fons és el que queda d’un projecte iniciat el 1909 per construir un gran embassament de 6 Hm3 per abastir d’aigua potable la ciutat de Tarragona i altres municipis del voltant. L'any 1931 es va construir una estació d’aforament, que va estar funcionant de manera ininterrompuda fins a la dècada dels anys 70. El seu objectiu era controlar el cabal del riu. Ara s’ha vist que l’obra frena la connectivitat ecològica del riu i s'ha estudiat el seu enderrocament.

PR 26: El Molí de Querol està envoltat per matolls i pins i actualment sols s’hi poden observar les restes dels volums que el conformaren. Construcció anterior a 1900.

PR 29: Divertit i aeri pont penjant, pròxim a Can Boixanc.

PR 30: Des d’aquest punt podem observar les restes del castell de Pinyana (BCIN), típic exemple de castell roquer del s. X, edificat dalt d’un espadat, de parets verticals, que delimiten el perímetre de les edificacions. Encara és possible l'accés a l'interior de la torre, a la planta baixa, a través d’una ben conservada porta, perfectament dovellada. Tot i que l'estructura exterior està força malmesa, amb mitja torre derruïda, l'amplada de les parets permet que es conservin dos habitacles interiors: l'inferior, accessible, i el superior, visible a traves d’una petita obertura. A més de la torre, resta en peu alguna part de muralla i les quatre parets de la capella del castell, Santa Maria de Pinyana.

PR 32: El corral de l’Espluga és una balma d’uns 20 metres d’amplada per uns 8 de fondària, amb el sostre que en algun punt pot arribar fins els 10 metres. Té un desnivell d’uns 2 metres i el sòl és ple de blocs. Tot i que el seu nom indica un ús ramader, per les restes d’estructures en peus podria haver sigut un habitacle.

PR 33: Mas Esplugues és una masia restaurada de PB+2 amb parets de pedra i coberta de teula aràbiga a dues vessants. Construcció propera a 1900. Des de l’era observem una resclosa al riu Gaià molt deteriorada (deu tenir alguna esquerda, doncs l’aigua no la sobrepassa), la qual era l’origen de la sèquia de l’antiga central hidroelèctrica del Molinot, que visitarem més avall.

PR 34: Dos pins altíssims, un d’ells de gran diàmetre. Potser les parets verticals del Gaià els han protegit del vent.

PR 35: Entrem a la mina de la sèquia de la central hidroelèctrica, que passa per sota de la Cresta dels Gatets. Es troba en bon estat, té un recorregut de 160 m i és refugi de ratpenats.

PR 38: La central hidroelèctrica del Molinot fou projectada per l’enginyer Marcelino Forcada i Piera entre els anys 1910 i 1915 per abastir de llum les fàbriques tèxtils instal·lades al Pont d’Armentera i rodalia. La xarxa de baixa tensió, de més de 200 km, va ser explotada per l’empresa «La Eléctrica del Gayá» i arribava fins a Pontons i Belltall. Aprofitava un salt útil de 9,2 m i un cabal màxim de 700 l/s. Disposava de dos turbines, una Kaplan i una Francis, i produïa una potència de 53 KVA.

PR 40: resclosa i inici de la sèquia del Pont d’Armentera, important captació d'aigua canalitzada en servei del riu Gaià fins el casc urbà, on es desplega en una xarxa entramada que va ser aprofitada per regadius (ús actual), safareigs, molins i fàbriques. Veiem que ha sigut colonitzada pel cranc americà, espècie invasora que ha desplaçat el cranc autòcton, Austropotamobius pallipes, que està en perill d’extinció.

PR 44: en aquest punt una esllavissada va destruir la sèquia. Desprès d’un any i gràcies a una subvenció, la Junta de Regants va aconseguir desviar la sèquia mitjançant una mina. Per poder passar d'un costat a l'altre, es va instal·lar unes passeres i una línia de vida ancorada a roca. Actualment aquest pas es troba en bon estat però, degut al material poc consistent sobre el que es sustenta, cal anar amb molta precaució o preguntar a l’Ajuntament abans. Es pot evitar aquest recorregut seguint a l'inversa el camí que hem fet a l’inici de la ruta.

PR 45 i 46: Passem per sota el pont de la C-37 sobre el riu Gaià. Aquí arrenca un bonic passeig fluvial amb panells didàctics, que acaba a l'exuberant Gorg d'en Sal.

PR 47-50: Entrem al nucli urbà. El Pont d’Armentera formava part del terme del castell de Querol, que el 1112 Ramon Berenguer III cedí a Guerau Alemany de Cervelló. El 1229, en el testament atorgat abans de partir a la conquesta de Mallorca, on havia de trobar la mort, Ramon Alemany de Cervelló cedia el Pont, amb tots els seus habitants i els drets que hi tenia, al monestir de Santes Creus, per tal de dotar, amb les seves rendes, l’Hospital de Sant Pere, que ell mateix havia fundat a les portes del monestir.

Segons tradició, quan al gener del 1809 el Pont fou atacat per una important columna francesa, el poble se salvà gràcies a la suposada protecció, considerada miraculosa, del Sant Crist, que féu confondre als napoleònics. Aquests, veient uns teixits posats a eixugar al sol (situats avui al barri del Estenedors del mateix municipi) van suposar que la vila acollia un poderós exèrcit. Els francesos haurien fugit sense haver produït cap víctima. El fet es commemora cada any el 3 de gener, amb una festa al Sant Crist, devoció que altres versions fan venir de la protecció contra les pestes.

L'església parroquial de Santa Magdalena, que s’alça al mig del nucli antic, fou bastida al segle XVII damunt una església el 1302. Conserva el retaule major barroc, datat el 1702.