2024-04-07 Central termica d'Aliaga - Passarel·les Hoz Mala - Boca de l'Infern - Pasarel·les Valloré - Montoro de Mezquita

Bonica travessia pel riu Guadalope, eixint des de l'antiga central tèrmica d'Aliaga, per recórrer la senda fluvial que inclou la Hoz Mala i la Boca del Inferno i posteriorment les passarel·les de Valloré fins arribar a Montoro de Mezquita.
Ruta d'anada i tornada, com vam fer nosaltres, si bé es pot fer també amb dos cotxes.

La ruta ix des del parquing existent i seguirem les indicacions del PR-TE-10 des de l'antiga tèrmica d'Aliaga i el seu embassament al qual arribem ràpidament a la seua presa. Continuem descendint pel riu Guadalope i ens endinsem en La Hoz Mala, on passarem per alguna passarel·la a una certa altura. Continuem recorrent el sender on anirem passant per dins del barranc entre grans roques i creuan diverses passarel·les fins que arribem a l'antic molí de La Tosca. Un paratge realment preciós. Ací travessarem el riu per unes grans pedres, a l'estil pont, a fi d'evitar entrar en una propietat privada, per a uns centenars de metres més endavant, tornar novament a l'altra riba per un altre pas similar i continuar la nostra sendera.
A partir d'ací el nostre camí canvia d'aspecte radicalment i seguirem durant un bon tram pràcticament en pla entre pins i sempre acompanyats a la nostra dreta pel riu, creuarem el xicotet riu Campos en el seu desembocament al Guadalope fins topar-nos amb un camí asfaltat que caminarem durant quilòmetre i mig, torçarem a la dreta i seguirem per este camí durant un xicotet tram, després, i durant un altre xicotet tram, deixarem el camí asfaltat per anar per senda paral·lela a la mateixa i posteriorment novament ens incorporem a la carretera per dirigir-nos a una antiga piscifactoria, ara reconvertida en planta de generació energètica, on s'acaba la carretera i novament es torna en pista i senda.
Des d'allí seguim un xicotet tram per pista i passarem per l'espectacular pas de La Boca de l'Infern i després seguim per senda per arribar a altres passarel·les que van a elevada altura, per poder salvar els grans tallats que allí hi ha per apropar-nos a les passarel·les de Valloré.
Aquestes passarel·les, encara que són relativament curtes, valen la pena i són senzillament espectaculars. En este paratge ens trobem amb paisatges i gorgs preciosos.
Per ací les passarel·les van quasi a nivell del riu, no com les anteriors, que anaven amb una certa altura i que a persones amb vertigen els pot suposar algun xicotet problema.
Arribem a Montoro de Mezquita i just en el punt d'arribada tenim un xicotet parc amb taules de fusta i font d'aigua fresca i també un xicotet bar, on esperàvem poder prendre alguna cosa però malauradament, a la data de realització de la ruta, es traspassa i està tancat.
Posteriorment i després de realitzar una xicoteta visita a Montoro de Mezquita i reposar una miqueta forces, iniciem el camí de retorn per la mateixa ruta realitzada.
Ruta molt, però que molt recomanable.