20191201 CARTD2 BACH

Inici

L'Alzina del Salari (o del Sal.lari) va morir el 1985, però encara és un dels arbres amb més anomenada a Sant Llorenç del Munt perquè el seu nom identifica des de fa més d'un segle el punt d'inici de moltes excursions per la Serra de l'Obac, al revolt del quilòmetre 11,2 de la carretera de Matadepera a Talamanca. A més, anteriorment ja era el punt on els ramats i els traginers podien abandonar el camí ral de Berga per agafar el camí dels Graons de Mura.

Panoràmica

Vistes de La Mola, Cavall Bernat i el Montcau

Necròpolis

Aquestes sepultures van ser estudiades per l'Antoni Ferrando i Roig, que va publicar un ampli estudi. Segons aquest informe, hi han quatre tipus de tombes a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Són d'origen alt medieval, dels pobladors del massis (pagesos, pastors i també alguns ermitans) durant l'etapa visigòtica, l'ocupació musulmana i el domini carolingi. Aquesta concretament estan estan excavades a la roca. Són les més antigues, del segle VIII a IX, tenen formes rectagulars, trapezials o arrodonides. Són antropoformes (és a dir, en forma humana). Qui les excavava ho feia seguint una tradició molt arrelada i el ritual específic d'una comunitat diferenciada, en destaquem que l'orientació de moltes de les sepultures és d'oest a est. El motiu podria tenir les arrels en antics cultes solars cristianitzats ja que l'est assenyala Terra Santa (a més de la sortida del sol). Aquesta costum de fer tombes aillades en llocs perduts del massis va pedre força amb la generalització de cementiris al costat de les esglèsies a partir del segle XI.

Balma de la Porquerisa

És una de les balmes més conegudes i visitades de la Serra de l'Obac per estar situada en el fort revolt que fa el camí que va del collet de Tres Creus a la font de la Pola. Davant seu arranca una carena, que davalla cap a la Gavarra de l'Obac. La cavitat és un dels pocs indrets del massís que conserva un nom mil.lenari. La primera referència escrita a la balma és del mes de març de l'any 1225. En aquesta data l'abat Berenguer va fer a Bernat de Costadelau i la seva dona, Bernarda, diverses concessions, entre les quals figuraven tres peces que el Mas Riquer (de Can Pobla) tenia "al bosc". Una estava al Degotall, l'altra a Tallades i la tercera sobre el grau de la "Porcheriza". Però la balma ja era utilitzada molt abans d'aquesta primera anotació escrita. Dins de la petita cavitat s'han localitzat restes arqueològiques (ceràmica) corresponents a les èpoques romanes, visigòtiques i medieval. És evident que el nom fa referència a la funció de porquerissa que la balma va tenir molt temps enrera. Sota la balma, a ponent, comença un torrent, el de la Cansalada, amb una toponimia també vinculada al porc. El pastoratge dels porcs era antigament molt diferent a l'actual. Anaven pels camps i els boscos, igual que les ovelles i cabres. La seva criança era important perquè el porc ha estat durant molts segles la gran reserva de carn (salada, seca o amb oli) de la població. Cal destacar que els porcs d'èpoques antigues eren moltrdiferents als que coneixem actualment. Per les informacions del segle XVIII, cada exemplar pesava només 70 / 80 quilos, molt menys dels 400 quilos actuals. El canvi es va produir entre 1880 i el 1900, quan es van introduir varietats britàniques i franceses, que s'engreixen molt més. De l'època romana, es coneix que la balma, tot i estar lluny de les seves explotacions agràries, ja va servir de recer. Els seus ocupats haurien de ser pastors (molts d'ells esclaus) que anaven fins a aquest índret tant per a recollir aglans com per a portar ramats. Un fet ben curiós és que a mitjans del segle XX els aglans d'aquesta part de la Pola continuava tenint força fama. Alguns pagesos de Matadepera hi continuaven anant fins aquest allunyat índret durant l'última part de l'any a collir aglans per alimentar els porcs que criaven domèsticament. De l'època visigòtica es coneix que la balma va ser obrada i, a banda de ceràmica a l'interior, ha quedat també com a testimoni unes sepultures de cista properes. Dins de la cavitat es veuen restes de separació, fet que indicaría que hauria servit a la vegada d'aixopluc de bestiar i persones.

Font de la Pola

La balma de la Pola sempre ha tingut un naixement d'aigua, que històricament ha estat molt aprofitat: - Pel mas que durant molt temps va existir en aquest indret, - Pels pastors i el bestiar que voltaven per la Porquerissa - Pels boscaters i carboners. En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer a la balma una aturada en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup d'aquests caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres d'acondicionament amb dues finalitats: - Permetre que la font tingués aigua tot l'any. - Una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes.

Coll de les Tres Creus

Coll de Tanca

'Hotel' Quarto de Reixa

L'últim us conegut d'aquesta balma va ser entre els anys 20 i 40 del segle passat. Acondicionat i emprat per les nombroses persones que passaven els caps de setmana i els estius a la font de la Pola. Uns dels ocupants habituals era la família d'en Valentí Rossinyol, que va ser el principal impulsor de les obres de la font de la Pola. Durant el dia, els hostes del Quarto de Reixa estaven caçant, caminant o jugant a les taules de la Pola. A les nits, sopaven, cantaven havaneres i, amb uns llums de carbur, tornaven cap al seu habitacle travessant el bosc. Una les persones que passava les nits al Quarto de Reixa, l'Esperança Rossinyol, filla del Tinet, recorda que havia de caminar aquests 500 metres i com s'esperava al roquissar de davant de la balma mentre els seus pares preparaven els llits, fets amb herbes, com ara fenàs. El nom de Quarto de Reixa li van posar perquè així s'anomena a l'habitació de les cases que està al costat de la porta d'entrada i té una finestra al carrer.

Panoràmica Pirineus i Montserrat

Balma de l'Espluga

La Balma de l'Espluga és un dels símbols de les destrosses comeses contra el patrimoni natural i arqueològic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Malauradament el que avui veiem no és l'estructura que antigament cobria un dels abalmaments del turó per formar un petit mas. El que avui podem veure són uns murs aixecats a principis dels anys 80 amb la finalitat de tancar dos grans perxerons i algunes mules. Aquests animals de càrrega es van fer servir durant un parell d'anys per arrossegar els troncs dels milers d'alzines i roures que van caure víctimes de la gran tala realitzada a la finca de Matarrodona abans de la seva venda a la Diputació de Barcelona. Per això, la balma de l'Espluga és el símbol d'un doble crim: contra el patrimoni natural (per la tala massiva d'arbres) i contra el patrimoni arqueològic (per les destrosses provocades en les antigues ruïnes). Una de les mules emprades aquells crims no va ser resistir l'esforç i està enterrada davant de l'actual porta de la construcció.

Avenc de l'Espluga

Es tracta de l'avenc més profund del Massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Té un desnivell total de 122 metres. En el rànquing de cavitats catalanes es situa en el número 24.

Roure de l'Espluga

Conegut com un dels grans arbres del parc natural. Tenia tres metres de perimetre i va arribar als 16 metres de l'alçada. Però actualment del Roure de l'Espluga només queda la part baixa del tronc (buit per dins). Hi ha poques restes, però permeten fer-se una idea de l'antiga magnitut de l'arbre. Malauradament va morir i caure fa uns anys..

Salt del Tinent

Aquest tram havia estat escenari de nombrosos crims i robatoris protagonitzats per bandolers, ja que era de pas obligat en el recorregut de Barcelona a Manresa. És entre aquests dos punts on es troba la roca del Cavaller o Salt del Tinent, entre el cingle i el camí, fet que impedia qualsevol escapatòria. Segons la llegenda, en aquest indret un cavaller que feia de correu va ser sorprès per uns bandolers que pretenien assaltar-lo. Veient-se atrapat, va esperonar ben fort el seu cavall i aquest va fer un gran salt sobre la roca i el barranc. Així va poder escapar dels bandits, que van quedar del tot boca­badats. Segons diuen, la força amb què el cavall va saltar va deixar al terra una marca en forma de ferradura, que encara avui es pot observar. L'altre llegenda conta que un tinent de l'exèrcit i el seu comandament es van veure sorpresos, mentre duien documentació de gran valor. Així al veure's acorralats el tinent va endinsar-se dins una escorça d'alzina i els subdits el van tirar pel barranc mentre eren torturats pels bandolers, gràcies a l'alzina el tinent va salvar la vida i va poder cumplir el seu objectiu.

Coll del Correu

Font del Lladre

La llegenda diu, que un bon dia un jove humil que treballava de mosso de bastaix, anava direcció Manresa a gastar-se la paga, però que en arribar a la font va ser assaltat per una colla de lladres. A partir d'aquí neix el bandoler Capablanca; armat amb un pedrenyal, actuava d'una forma peculiar; estenia la seva capa al mig del camí, s'enfilava dalt d'un arbre o d'una roca i obligava els viatgers a deixar tot el que duien de valor dins la capa; si no l'obeïen, els amenaçava amb el seu pedrenyal. Es coneixia tots els racons de la muntanya com el palmell de la seva mà i tot i ser bandoler era amic dels que treballaven per aquestes contrades (masovers, pagesos, pastors i carboners).

El Paller de tot l'Any

Aquesta muntanya rep el seu nom per la peculiar forma que adopta la seva agulla, similar a les pallisses. La seva alçada 818 m i la seva morfologia, la fan un dels cims més emblemàtics de la carena, del camí ral i del conjunt de l'Obac. És també, un enclau ple de llegendes relacionades amb bandolers i traginers del Segle XIX. Ens expliquen que, en una de les escletxes que aboquen cap el Sot de la Portadella, hi ha qui afirma que tenia el seu recòndit amagatall el mític bandoler Capablanca. Allà, aquest enigmàtic personatge donava accés al seu cau per medi d'un sistema de politges i despenjades, que feia servir per fer amunt i avall amb el seu botí.

Turó de Castellsapera

És, amb 939 metres, el cim més alt de la Serra de l'Obac i un dels més característics del conjunt de Sant Llorenç del Munt. Està coronat per un allargasat i estret cim rocallós que recorda un castell, amb una agulla separada (l'anomenat Queixal del Porc). L'origen del nom de Castellsapera ha generat dues teories. - Una de les tesis defensa que el turó va ser designat com a Castell-sapera per la forma del seu cim, que des diverses perspectives recorda a un gran castell. - L'altra hipòtesis és que el nom va ser posat perquè realment a l'índret va existir un castell. En l'últim segle diversos grups han fet exploracions per trobar les seves runes. Només un equip, dirigit pel Miquel Ballbé i Boada i orientat pel Joan Bosch, va considerar haver trobat les restes del castell. No estarien en el turó, sinó més enllà del cim de La Pola.

Avenc de Castellsepera

L'avenc està format per l'acció erosiva de l'aigua subterrània, té una fondària d'uns 80 metres. És una de les cavitats del massis més frequentada pels ratpenats. Per a protegir la seva molt important fauna cavernícolam des del 1996 es van instal.len rètols indicatius del tancament de l'avenc durant la temporada d'hivernació. La primera exploració acreditada va ser feta el 16 de gener de 1921 per la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista de Terrassa.

Caseta de l'Espluga

Les úniques referències documentals conservades indiquen que el mas va estar habitat, com a mínim, entre els segles XIV i XVI. Ara bé, el més probable és que sigui molt més antic, igual que la comunitat de masos d'aquesta contrada: la Porquerisa, la Pola, la Rauriga, la Ginebreda, les Balmes de l'Espluga i les menys conegudes ruïnes de la carena del turó de l'Espluga. De la casa es conserven actualment part de les façanes sud i oest i una cisterna. El fet més destacable és l'ús de l'opus spicatum en diverses zones, especialment en un dels murs. Prop de la casa també hi ha restes d'antigues feixes.

Avenc del Picarol

Aquest avenc està considerat per a espeleolegs per a iniciació. 16 metres de profunditat i 340 metres de longitud.