2016-03-05 DOS AIGUES-CARLET (LES TRES GRACIES 2016)

Marxa Dos Aigües-Carlet. VI Pujada a Les Tres Gràcies 2016; organitzada pels Coixos de Carlet i patrocinada por le Regidoria d’Esports.

Una manera d'iniciar esta crònica seria així:
Un paisatge desolador. Açò és el que els paorosos incendis han deixat. Els anys que hauran de passar per a recuperar la verdor. La roca nua, desprotegida, víctima propiciatòria de l'erosió i desertificació.
Així és que... ànim Paquito i anem al gra. No faré molt insistència en el paisatge després del foc, ni com han quedat els meus pantalons “rojos”, estrenats per a esta ocasió.
Però no, començarem amb el bo. Unes boniques pujades al Pic de l'Ave 952 m., Pic La Colaita 828 m. i Pic Matamón 506 m. Una porta, una finestra, una font, unes cimes. Un matí solejat, fresc i un poc ventós. Agradable per a caminar, compartir i disfrutar de la muntanya.
Comencem la pujada a les 7:05 AM des de la font Nova de Dos Aigües cap al Pic de l'Ave. Amb un poc de retard; algú va ser víctima de l'abraç de Morfeu.
Una preciosa senda empedrada ens porta directament cap a un pas entre dos magnífiques parets que emmarquen la canal de pujada, amb el seu zigzagueig un traçat espectacular (és el camí de la Garita). Una vegada superat este tram, el barranc s'obri i el pendent se suavitza. Davant de nosaltres es dibuixa ja tota la Serra de l'Ave. Una vegada completada la primera pujada continuem per l'antic Camí de Macastre fins aplegar a la cresta; anem cap a la torre elèctrica, arribant fins al tossal El Peine. Anirem vorejant les altes parets fins a arribar a la Font del Zurgacho (890 m.) i uns metres més amunt per senda ben definida, curta però amb gran desnivell, tenim la primera "gracia" del dia; una caseta de vigilància, unes antenes i el vèrtex geodèsic; es el pic de l'Ave (952 m.). El Montcabrer i la Mariola, el Benicadell, la Safor, el Montdúver, el Montgó, Cullera, la serra de Corbera, l'Albufera, el golfo de València (i no em referisc a ningú) , la Calderona, Espadà, la Foia de Buñol, l'embassament de Forata, la serra Martés, el Xúquer, la mola de Cortes, el núvol de Cofrentes, etc. Un espectacle per a la vista.
Després de les fotos de rigor, molt rápides pel fort vent que fá, continuem per la pista de ciment fins a un barranc a la nostra esquerra, per on acurtem un bon tram de pista; esta ens porta directament a les Cases del Collado on ens espera Boronat, Alberto i el seu equip d’intendencia, a cobert i resguardats del vent, en un bon esmorzar preparat, Mitja hora després eixim en busca de la segona "gracia" pel barranc de la Solsida, seguint la tuberia d'aigua i antiga senda; en alguns trams la senda arriba a perdre's però prompte trobem el camí que ens portarà sense pèrdua a l'alt de La Colaita. Si la pujada va ser espectacular, la baixada tampoc defrauda, la més dura del matí, primer senda i després pista, que ens portarà a l'àrea de descans Els Tres Pins on ens esperen amb unes suculentes viandes per a reposar forces. 50 minuts després ja estem novament caminant cap a l'últim repte de la jornada, la Creu de Matamón (506 m.). A la Creu anem aplegant amb les forces justes, pareix el rosari de l’Aurora, no sense abans haver superat una senda en pujada molt exigent. Tan "sols" ens queden els 9 Km. fins a Carlet, tots de baixada i la mitat d'ells per asfalt; un piscolabis i l'entrega dels diplomes. Ara agrair als Coixos de Carlet, jo no se com estiren els diners de l’inscripció per fer tot el que fan, tot siga dit. Moltes gracies i animar-los perquè ens pugam ajuntar novament en la VII Pujada a les Tres Gràcies. Ens alegrem any rere any veure'ns la cares d'il•lusió de tants amics, per compartir una nova ruta.