190309 La Garriga-Turons de Santa Margarida (670 m) i Prades (796 m)-Mina de Can Valls-Roca Centella (1001 m) (3/3)
near la Garriga, Catalunya (España)
Viewed 3448 times, downloaded 162 times
Trail photos
Itinerary description
TERCERA VOLTA PER LA SERRA DE SANTA MARGARIDA FINS ROCA CENTELLA, SENSE CAP TRAM REPETIT. RUTA PER CORRIOLS PARCIALMENT INÈDITS, DES DE CAN TORRE DE LA RIBA, DIRECTE A SANTA MARGARIDA PER LA CARENA OEST EN FORTA PUJADA (PENDENT MIG DEL 50 %), PASSANT DESPRÉS PER L'AVENC, MASIA I TURÓ DE CAN PRADES, COLL CARPIS, FITA DELS 3 TERMES, MINA DE CAN VALLS I CIM DE ROCA CENTELLA (1001 M). BAIXADA SUAU PEL PLA DE LA BATALLA, REFUGI ADF, COLL CARPIS I BAGA DE RUPIT. PRÀCTICAMENT TOT EL RECORREGUT SOTA BOSC DE PI I ALZINA, ALGUNS TRAMS AMB FORÇA VEGETACIÓ. DIVERSOS PUNTS D'INTERÈS: 3 FORNS, 3 MASIES, 3 CIMS, 1 REC, 1 AVENC, 1 MINA, 1 GEOCACHING, FITES TERMENALS, ETC. ES RECOMANA FER-LA EN SENTIT ANTIHORARI. BASTONS ACONSELLABLES A LA PUJADA I LOT PER VISITAR LA MINA.
És una ampliació del circuit anterior:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/190223-circular-la-garriga-turons-de-santa-margarida-670-m-i-prades-796m-retorn-per-coll-carpis-i-c-33432809
així que començarem la descripció al coll Carpis (punt de ruta pr-18), on trobem una pista que prové de Can Valls. A la dreta passem una cadena i desprès deixem el camí, quan gira a la dreta, per agafar un corriol que segueix al nord. Al pr-19, ens desviem un moment a l'esquerra per trobar la fita dels tres termes municipals: La Garriga, Figaró i Cànoves. És el segon punt més alt del terme municipal de La Garriga (771 m). Continuem pujant pel corriol i arribem a la serra de les Termes. El bosc s'aclareix i el camí es torna planer. A la dreta del corriol (pr-20) trobem una fita on el terme de Figaró fa un angle recte. Vistes a la part posterior del Turó de Prades. De seguida arribem a la pista del Pla de la Batalla, on també trobem una fita que separa els termes de Figaró i Cànoves (pr-21). Ja s'observa al nord el massís de Roca Centella. Agafem la pista en direcció Pla de la Batalla. Al marge esquerra de la pista s'observen plegaments verticals de la roca (pr-22). Al pr-23 ens desviem per un camí tapat de vegetació a la dreta. Es tracta d'una antiga pista forestal que s'observa a l'ortofoto de 1986 i que es va netejar al 2013. Al final d'aquesta pista pugem a l'esquerra fins a la Roca Conglomerada (pr-24). Aquí comença un corriol que, mantenint la cota, ens durà a la boca d'entrada de la Mina de Can Valls (pr-25), on es va trobar galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Es tracta de mineralitzacions poc importants que reblien esquerdes entre els conglomerats del Culm, segons el doctor-geòleg Josep M. Mata i Perelló. La mina té uns 200 m de longitud i, excepte a l'entrada, es pot caminar dret. Atenció a un pou que hi ha a mig recorregut, en una galeria lateral. Per les proximitats hi ha un altre boca quasi tapada.
Després de la vista, el corriol es transforma en camí i, pujant lleugerament, arribem a la pista del Pla de la Batalla (pr-26). A la corba que fa la pista, agafem un corriol a l'esquerra que puja per la carena en direcció nord. Està poc marcat i la vegetació baixa dificulta la progressió. Al final arribem a un camí (pr-27) i fem uns metres direcció oest fins a trobar una fita a la dreta (pr-28) i un corriol ben marcat que ens porta al cim de Roca Centella (1001 m), nom no exempt de polèmica (veure enllaç en el comentari de josepcastells el 6/4/19). És un important vèrtex geodèsic i també un altre fita termenal de 3 municipis: Figaró, Tagamanent i Cànoves. La vista és una meravella: Tagamanent, Turó de l'Home, Pirineus, etc. També hi ha un amagatall per localitzar (www.geocaching.com).
Baixem pel costat nord per un còmode camí que ens porta al Pla de la Batalla (pr-30). Seguim recte per la carena. Passem pel costat del refugi de l'ADF. El corriol es fa estret fins al pr-32, on trobem una pista forestal, que seguim un tram en direcció sud. Al pr-33, al costat una fita, deixem la pista i baixem a la dreta per un corriol poc marcat. Creuem diversos camins, fins que arribem a la pista de Can Valls (pr-37), saltant un petit marge. Seguim aquesta pista en direcció sud, fins el Coll Carpis. Just abans d'arribar-hi, però, entrem al bosc a la dreta per un corriol.
Aquí enllacem amb la tornada de l'excursió anterior.
És una ampliació del circuit anterior:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/190223-circular-la-garriga-turons-de-santa-margarida-670-m-i-prades-796m-retorn-per-coll-carpis-i-c-33432809
així que començarem la descripció al coll Carpis (punt de ruta pr-18), on trobem una pista que prové de Can Valls. A la dreta passem una cadena i desprès deixem el camí, quan gira a la dreta, per agafar un corriol que segueix al nord. Al pr-19, ens desviem un moment a l'esquerra per trobar la fita dels tres termes municipals: La Garriga, Figaró i Cànoves. És el segon punt més alt del terme municipal de La Garriga (771 m). Continuem pujant pel corriol i arribem a la serra de les Termes. El bosc s'aclareix i el camí es torna planer. A la dreta del corriol (pr-20) trobem una fita on el terme de Figaró fa un angle recte. Vistes a la part posterior del Turó de Prades. De seguida arribem a la pista del Pla de la Batalla, on també trobem una fita que separa els termes de Figaró i Cànoves (pr-21). Ja s'observa al nord el massís de Roca Centella. Agafem la pista en direcció Pla de la Batalla. Al marge esquerra de la pista s'observen plegaments verticals de la roca (pr-22). Al pr-23 ens desviem per un camí tapat de vegetació a la dreta. Es tracta d'una antiga pista forestal que s'observa a l'ortofoto de 1986 i que es va netejar al 2013. Al final d'aquesta pista pugem a l'esquerra fins a la Roca Conglomerada (pr-24). Aquí comença un corriol que, mantenint la cota, ens durà a la boca d'entrada de la Mina de Can Valls (pr-25), on es va trobar galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Es tracta de mineralitzacions poc importants que reblien esquerdes entre els conglomerats del Culm, segons el doctor-geòleg Josep M. Mata i Perelló. La mina té uns 200 m de longitud i, excepte a l'entrada, es pot caminar dret. Atenció a un pou que hi ha a mig recorregut, en una galeria lateral. Per les proximitats hi ha un altre boca quasi tapada.
Després de la vista, el corriol es transforma en camí i, pujant lleugerament, arribem a la pista del Pla de la Batalla (pr-26). A la corba que fa la pista, agafem un corriol a l'esquerra que puja per la carena en direcció nord. Està poc marcat i la vegetació baixa dificulta la progressió. Al final arribem a un camí (pr-27) i fem uns metres direcció oest fins a trobar una fita a la dreta (pr-28) i un corriol ben marcat que ens porta al cim de Roca Centella (1001 m), nom no exempt de polèmica (veure enllaç en el comentari de josepcastells el 6/4/19). És un important vèrtex geodèsic i també un altre fita termenal de 3 municipis: Figaró, Tagamanent i Cànoves. La vista és una meravella: Tagamanent, Turó de l'Home, Pirineus, etc. També hi ha un amagatall per localitzar (www.geocaching.com).
Baixem pel costat nord per un còmode camí que ens porta al Pla de la Batalla (pr-30). Seguim recte per la carena. Passem pel costat del refugi de l'ADF. El corriol es fa estret fins al pr-32, on trobem una pista forestal, que seguim un tram en direcció sud. Al pr-33, al costat una fita, deixem la pista i baixem a la dreta per un corriol poc marcat. Creuem diversos camins, fins que arribem a la pista de Can Valls (pr-37), saltant un petit marge. Seguim aquesta pista en direcció sud, fins el Coll Carpis. Just abans d'arribar-hi, però, entrem al bosc a la dreta per un corriol.
Aquí enllacem amb la tornada de l'excursió anterior.
Waypoints
Comments (17)
You can add a comment or review this trail
Gràcies lapopa per la teva correcció, i la gran aportació de dades i fotos dels limits termenals de la Garriga, ben segur que les teves dades son les correctes.
Jo com a garriguenc vaig treure les dades de la Història de la Garriga de Josep Maurí, que en Preliminar del volum 1er , pag. 4 , parla que la divisoria es , "...entre aquesta torrentera i la següent on hi ha la Roca Negra..."
Jo em vaig imaginar que en marcar els limits el 1853 ho deurien fer amb un element natural del relleu que fos identificable i no mobible com podria ser una fita.
I vaig fotografiar com a bona , la unica que hi ha per aquell sector, queda uns metres per sota el camí, però sense cap seguretat.
Salutacions cordials
És estrany, perquè la revisió de la fitació actual entre La Garriga i Cànoves, que va ser aprovada pel Ple de La Garriga per majoria absoluta el 25 de maig de 2016, coincidia plenament amb la anterior fitació que es va fer al 1947, i Maurí i Serra va publicar el primer volum de la seva Història al 1949.
La descripció d'aquesta fita en l'acta de delimitació entre La Garriga i Cànoves és la següent:
"Fita 1: se situa al nord del coll de Carpis. Hi ha una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de vint-i-cinc centímetres per vint centímetres de costats a la base i quaranta centímetres d'alçària. Aquesta fita també és comuna al terme municipal de Figaró-Montmany. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 442709,8 i Y: 4617677,0."
Gràcies pel comentari, josepcastells.
Gràcies lapopa per facilitar-me les coordenades UTM.
Jo consultant altres textos, he trobat la referencia que utilitza Josep Mauri per confirmar la seva posició. Ho recull de un document de l'arxiu municipal, es La Canació i Pla Geometric del terme de la Garriga. Es un text descriptiu de totes les fites termenals, diu que les més antigues daten de 1672, parla que al paratge anomenat les Timbes de Rupit, hi ha la Roca Negra.
El text en l'original castellà, surt al Volum 3er , pag. 271 de la seva obra , 1954.
Es una anècdota històrica , de totes maneres , amb les teves coordenades, l'aniré a fotografiar , aquesta i les altres que trobi.
Molt interessant, ho miraré. Potser correspon a la segona o tercera fita:
"Fita 2: se situa a l'eix del torrent que prové del coll de Carpis. Hi ha una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de vint centímetres per quinze centímetres de costats a la base i vint centímetres d'alçària. Presenta les inscripcions P i B. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la recta compresa entre totes dues. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 442248,1 i Y: 4617466,4."
"Fita 3: se situa a uns cent cinquanta metres a l'oest de Can Rupit. Hi ha una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de vint centímetres per quinze centímetres de costats a la base i vint centímetres d'alçària. Presenta les inscripcions G i S. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera és la recta compresa entre totes dues. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 441783,2 i Y: 4617195,7."
Gràcies
Una nova consulta lapopa, les fites 1, 2, 3, corresponen a alguns waypoints de la ruta ? Es que no se com transformar les coordenades UTM a Waypoints del mapa, ja que el meu GPS dona les coordenades en graus, minuts, segons N i E
Gràcies
La fita 1 correspon al pr-19.
La fita 2 està molt a prop de la font de Can Rupit i és fàcil de localitzar: N41° 42.414' E2° 18.351'
La fita 3 està al límit de les antigues feixes de Can Rupit, ara convertides en bosc. És una mica difícil de trobar perquè els corriols que hi havien estan plens de vegetació: N41° 42.267' E2° 18.018'
Sort
Un cop més , moltes Gràcies, i Salutacions
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
Ruta exigent i dificil pel gran desnivell a superar i la dificultat de seguir corriols mig emboscats i desconeguts, però que compensa l'esforç per la descoberta de diversos elements de patrimoni del passat fites termenals, masies fonts, basses, mines, forns, i també per les vistes esplendides de l'entorn
lapopa et recomano aquest enllaç interessant de Francesc Roma expert en patrimoni cultural que aclareix dubtes d'aquests paratges. Val la pena.
https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/02/26/el-mojo-2/
Magnífica aportació, josepcastells. Cal fer ressò de l'extraordinari treball de divulgació d'en Francesc Roma a la web. Faré una referència a la descripció.
Gràcies per valorar la ruta. Espero que, a mesura que passi gent, la ruta sigui més accessible.
Per cert, a la carena entre el Coll Carpis i la fita dels 3 termes hi ha, al menys, 4 fites que delimiten propietats. La que està al cim (cota 780), però, té 5 pedres clavades i la que està al centre és una pedra petita ben negre, de forma arrodonida, que destaca respecte les altres, de forma prismàtica i color clar.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una caminata molt guapa,las draceras las ets buscar tu??
M'alegro que t'hagi agradat. Si, les dreceres les hem obert de nou. Algunes ha estat fàcil, perquè eren antics camins i altres ha costat una mica més, sobretot les més llunyanes. Alguna vegada hem pujat en cotxe a Sant Cristòfol o amb bici fins la mina de Can Valls, per poder treballar més estona allà dalt...
Gràcies, esteve1949, per valorar la ruta!!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt exigent de pujada.
Pro maca.
Si, la pujadeta és molt forta fins Santa Margarida, però al ser dins del bosc es fa suportable. És un bon lloc per entrenar desnivells. Gràcies x valorar, josep47.
La vaig fer ahir aquesta ruta, Nose si et va pasar a tu, Pero en alguns trams sobretot a la tornada semblava que fes molt molt de temps que ningú hi pasava, pasos plens de vegetació... algunes vegades pensava que estava a jumanji
Si, Alexkaz. La vegetació ha crescut molt. Caldrà una repassada... Gràcies per comentar-ho
Si la veritat, tant la pujada fins el cim, com de baixada pasant per el jacuzzi , semblava que la ruta fos de fa 6 anys mínim 😂