190210 Circular La Garriga-Turó de Santa Margarida (670 m), per carena oest i retorn per Can Rupit i Ca l'Oliveró (1/3)

PRIMERA VOLTA DE TRES PER LA SERRA DE SANTA MARGARIDA, DIRECCIÓ ROCA CENTELLA. EN AQUESTA RUTA DESCOBRIM UN CORRIOL EN PART INÈDIT, DIRECTE AL TURÓ DE SANTA MARGARIDA, DES DE CAN TORRE DE LA RIBA, PER LA CARENA OEST. FORTA PUJADA FINS AL CIM (PENDENT MIG DEL 50 %). BAIXADA SUAU PER LA BAGA DE RUPIT. PRÀCTICAMENT TOT EL RECORREGUT SOTA BOSC DE PI I ALZINA, NET. DIVERSOS PUNTS D'INTERÈS: FORNS, MASIES, REC MEDIEVAL, ETC. ES RECOMANA FER-LA EN SENTIT ANTIHORARI. BASTONS ACONSELLABLES A LA PUJADA.

Sortim del parc de Pinetons, de La Garriga (punt de ruta pr-1), on hi ha una escola, un gran parc infantil i un bar. Baixem riu avall fins el pont del carrer Moranta (pr-2). Al riu Congost hi trobem un bernat pescaire que es deixa fotografiar. Seguim uns metres per l'antiga N-152 direcció Vic fins a trobar el torrent Queralt. Al final d'aquest carrer, ens aturem a les ruïnes ben conservades de les basses de cànem de Can Queralt, del segle XVII-XVIII (pr-3). Aquí el cànem conreat a La Garriga es tractava amb aigua del rec Monar durant uns dies per proveir la industria tèxtil de l'època. Una mica més endavant, des del carrer Conxa Sisquella, contemplem les runes del forn d'en Manyosa, a la dreta (pr-4). Creuem el rec Monar (o Molinar, perquè inicialment feia funcionar molins de farina, al s.XIII). Actualment encara es fa servir per regar petits horts, gràcies a l'esforç dels pagesos, que van fent el manteniment d'aquesta antiga infraestructura, que agafa l'aigua a uns 3 km, a l'alçada de Can Mas. Ens endinsem al bosc i seguim torrent amunt, sota les cases de Can Torre de la Riba (pr-5). Passem sota les vies del tren per un túnel de parets verticals molt altes (pr-6). Seguim pel corriol que va pujant per un agradable bosc. Creuem un camí (pr-7), després dos franges sense vegetació (un gasoducte i una línia aèria d'AT), un segon camí (pr-8 i 9) i un tercer camí (pr-10). Fins aquí la pujada ha estat moderada i el corriol ben marcat. A partir d'aquest punt (pr-11) la pujada és cada vegada més forta i el corriol, fins ara inèdit, està poc marcat. Hem posat algunes fites. Seguim per mig d'un bosc de pins i alzines. Passem per un forat rectangular que no sembla natural (pr-14). Des d'aquí, entre els arbres, hi ha una bona vista del Vallès. Arribem a un corriol (pr-15), i seguim amunt per la carena (fites). La pujada és molt forta. Passem pel costat d'un pi amb una enorme protuberància (pr-17). Finalment arribem a un altre corriol, força utilitzat per pujar a Santa Margarida, que prové de Can Poi (pr-18). El seguim molt poc, perquè després d'una corba ens desviem a la dreta on hi ha una fita (pr-19) i arribem finalment al Turó de Santa Margarida, en mig d'un bosc d'alzines (pr-20). Aquest cim separa els termes municipals de La Garriga i Cànoves. Hi ha una fita termenal en la que hi ha inscrit "GA" en el costat oest (La Garriga) i "S" en el costat est (Samalús, que va ser municipi fins 1840). Hi ha discrepàncies en la nomenclatura d'aquest cim. Mentre que el ICGC no el reconeix i anomena Santa Margarida al turó que hi ha sobre Can Prades, els mapes d'IGN, Alpina, i Diputació de Barcelona (Montseny) si que el reconeixen amb el nom de Santa Margarida, anomenant a l'altre Turó de Prades.
Baixem al coll, on trobem una torre d'alta tensió i la pista per vehicles que puja de Can Poi. La seguim uns pocs metres, i agafem un corriol a ma esquerra (pr-21) que enllaça amb un camí amb un cadenat. El bosc desapareix un moment i ens deixa gaudir de esplèndides vistes de Sant Llorenç de Munt, Cingles de Bertí i els Pirineus (pr-22). També observem el santuari de Puiggraciós i la masia de Can Plans. Ja hem arribat al punt més alt i el camí va baixant. En una corba a la dreta (pr-23) trobem el final d'un corriol que hem creuat anteriorment al pr-15, a l'esquerra. Entrem al costat obaga i el bosc es va espessint. Finalment arribem a les runes de Can Rupit, molt tapades de vegetació, entre la qual s'albira el Tagamanent (pr-24). Tornem enrere per agafar el corriol de baixada a La Garriga (pr-25), pel mig d'un magnífic bosc d'alzines en obaga. Més abaix enllacem amb un camí que va a parar a Ca l'Oliveró (pr-29). Passem per l'esquerra d'aquesta masia (pr-30) i arribem a les runes ben conservades del forn del mateix nom (pr-31), amb orígens ibèrics i romans. Seguim al sud-est i entrem al bosc d'un torrent. Al creuar-lo observem les restes d'un mur amagat entre la vegetació, que possiblement sigui el que queda d'una antiga resclosa (pr-32). Remuntem el torrent, passant per sota d'uns arbres caiguts i arribem a sota una línia d'alta tensió. Ens desviem a la dreta cap un torrent (pr-33) i baixem per un bosc, per un corriol poc marcat. Arribem a un camí on hi ha un pal de gasoducte i creuem el torrent, que està sec (pr-34). Una mica més avall, trobem l'aigua del desguàs de Ca l'Oliveró, que prové del torrent de Can Valls. Finalment arribem a un altre túnel sota les vies del tren, aquest cop amb volta de mig canó (pr-35). A l'altre costat apareix la part posterior de la fàbrica SATI, actualment abandonada. El camí puja una mica i ens porta a l'entrada de Can Torre de la Riba (pr-36). Seguim baixant entre la SATI i uns conreus i finalment arribem a l'antiga N-152 (pr-37). La creuem i agafem el Camí Ral fins al pont del Querol (pr-38). Finalment arribem al parc dels Pinetons, aquesta hora ple de gent, i donem per acabada la volta (pr-39).