130705 Pirineu Navarrès . Valle del Salazar. Pics de ORHI . ORITXIPIA i ORBIZKAR

Comentarios de la Ruta en catalan y en castellano.
CATALÀ .............
Deixem el cotxe a la NA-2011, que duu al port de Larrau, en un petit aparcament just abans del túnel d’Ori des don surt un ample camí que agafem. Des de la primera petjada comencen a pujar. Passem per damunt del túnel i de seguida arribem a una bassa ( waypoint) al mig del prat.
Seguim pujant per camí no massa definit però amb la clara visió don anem. Entronquen amb un caminet ben fressat que surt de la carretera una mica més amunt del túnel. Guanyem altura sense parar. Arribem a un tram pedrós una mica més tècnic. Arribats als 2000 mts el senseró planeja una estona. El camí és bifurca. Si anéssim recta faríem el cim més suament, però la visió de la collada plena de neu ens fa anar a la dreta i pujar pel camí més curt i costerut.
En arribar al pla abans d’atacar el cim podem veure el fort pendent d’aquest darrer tram. Un esforç més i superem els cents metres que ens faltaven. Veig al Paco ( havia sortit abans ) que ja estava al geodèsic ( waypoint) fins on m’apropo . Miro el GPS i veig que havia tardat una mica més de quaranta-tres minuts en arribar-hi amb varies aturades per fer fotos. Mentrestant el Paco aprofita per acabar-se el “bocata”.
Ens adonem que no estem al cim i desfem uns metres fins arribar-hi ( waypoint ). Gaudim, en un dia molt clar, dels 360º de vasta visió que des dels dos mil dinou metres tenim. Quan ja pensàvem en baixar veiem la Carme que s’apropa. Pujava sola !!!! . Havia deixat l’Àngels que té molt de respecte a les altures.
El Paco comença a baixar, ell ho fa molt ràpid, per anar a buscar l’Àngels. La Carme aprofita que faig més fotos per descansar una estona. Un cop recuperada, comencem a caminar. Fem, amb tranquil•litat, el tram de forta baixada i això fa que se’ns fàcil relativament còmoda. Un cop al collet deixem el camí per anar a l’esquerra tot seguint l’ample carenat per apropar-nos al cim de Oritxipia ( waypoint ) on una fita marca el lloc. En aquesta vessant el vent bufa amb molta força. Cerquem un corriol, que segons el track que duia del company “IKANDU”, permet entroncar amb el camí de pujada. No el veiem clar i com la Carme té pànic al vent desfem pel curt carenat fins l’anterior collet. Sense arribar-hi fem drecera pel prat per entroncar amb el camí de pujada que seguim fins el cotxe.
Al track és pot veure que bastant a prop de la bassa ens vam despistar una mica i vam seguir recta pel camí més fressat. Cal deixar-lo i anar en direcció a la bassa per un desdibuixat caminet.
Per completar la matinal decidim pujar al molt proper cim d’Orbizkar. Haguéssim pogut anar-hi, com deia el company Ikandu, seguint un corriol després de passar per damunt del túnel, però com nosaltres ens havíem d’agrupar vam sortir del petit aparcament on teníem el cotxe.
Seguim un corriol ben fressat amb marques de GR. De seguida arribem a una cruïlla amb un pals indicadors dels GR 12 i GRT 10. Si haguéssim seguit el track, des de damunt del túnel, també arribaríem a aquesta cruïlla. Ens anem apropant al ben visible cim. Quan hi estem sota, deixem el GR i anem a l’esquerra pel prat sense camí definit, per en un no res assolir-lo. Una fita ens marca el lloc ( waypoint) .Faig fotos que no fan justícia a les boniques vistes dels Pirineus.
Veig arribar el Paco que encara no se on havia anat. Decidim fer una mica la cabreta i tornem trotant el menys d’un quilòmetre fins al cotxe.
Agrair un cop més al company de Wikiloc “IKANDU” l’haver compartit aquesta ruta ja que quan no coneixes una zona va molt bé l’ajuda d’un bon track.

CASTELLANO ( Corrector ) .........
Dejamos el coche en la NA-2011, que lleva al puerto de Larrau, en un pequeño aparcamiento justo antes del túnel de Ori desde donde sale un ancho camino que tomamos. Desde la primera huella empiezan a subir. Pasamos por encima del túnel y enseguida llegamos a una balsa (waypoint) en medio del prado.
Seguimos subiendo por el camino no demasiado definido pero con la clara visión don vamos. Entroncan con un sendero bien marcado que sale de la carretera un poco más arriba del túnel. Ganamos altura sin parar. Llegamos a un tramo Pedrós algo más técnico. Llegados a los 2000 mts el entera planea un rato. El camino es bifurca. Si fuéramos recta haríamos la cumbre más suavemente, pero la visión de la Collada llena de nieve nos hace ir a la derecha y subir por el camino más corto y empinado.
Al llegar al plan antes de atacar la cumbre podemos ver la fuerte pendiente de este último tramo. Un esfuerzo más y superamos los cientos metros que nos faltaban. Veo a Paco (había salido antes) que ya estaba al geodésico (waypoint) hasta donde me acerco. Miro el GPS y veo que había tardado un poco más de cuarenta y tres minutos en llegar varias paradas para hacer fotos. Mientras Paco aprovecha para acabarse el "bocata".
Nos damos cuenta que no estamos en la cima y deshacemos unos metros hasta llegar (waypoint). Disfrutamos, en un día muy claro, de los 360 º de vasta visión que desde los dos mil diecinueve metros tenemos. Cuando ya pensábamos en bajar vemos la Carmen que se acerca. Subía sola!! . Había dejado el Ángeles que tiene mucho respeto a las alturas.
Paco comienza a bajar, él lo hace muy rápido, para ir a buscar el Ángeles. Carmen aprovecha que hago más fotos para descansar un rato. Una vez recuperada, comenzamos a caminar. Hacemos, con tranquilidad, el tramo de fuerte bajada y eso hace que nos fácil relativamente cómoda. Una vez en el collado dejamos el camino para ir a la izquierda siguiendo el ancho carenado para acercarnos a la cima de Oritxipia (waypoint) donde un hito marca el lugar. En esta vertiente el viento sopla con mucha fuerza. Buscamos un sendero, que según el track que llevaba del compañero "IKANDU", permite entroncar con el camino de subida. No lo vemos claro y como Carme tiene pánico al viento deshacemos el corto carenado hasta la anterior collarín. Sin llegar hacemos atajo por el prado para entroncar con el camino de subida que seguimos hasta el coche.
Al track se puede ver que bastante cerca de la balsa nos despistar un poco y seguir recto por el camino más trillado. Hay que dejarlo e ir en dirección a la balsa por un desdibujado sendero.
Para completar la matinal decidimos subir al muy próxima cumbre de Orbizkar. Hubiéramos podido ir, como decía el compañero Ikandu, siguiendo un sendero después de pasar por encima del túnel, pero como nosotros nos teníamos que agrupar salimos del pequeño aparcamiento donde teníamos el coche.
Seguimos un sendero bien marcado con marcas de GR. Enseguida llegamos a un cruce con un postes indicadores de los GR 12 y GRT 10. Si hubiéramos seguido el track, desde encima del túnel, también llegaríamos a este cruce. Nos vamos acercando al bien visible cima. Cuando estamos bajo, dejamos el GR y vamos a la izquierda por el prado sin camino definido, por en nada alcanzarlo. Un hito nos marca el lugar (waypoint). Hago fotos que no hacen justicia a las vistas de los Pirineos.
Veo llegar Paco que todavía no se donde había ido. Decidimos hacer un poco la cabra y volvemos trotando el menos de un kilómetro hasta el coche.
Agradecer una vez más al compañero de Wikiloc "IKANDU" el haber compartido esta ruta ya que cuando no conoces una zona muy bien la ayuda de un track.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

IMPORTANT : La dada del temps emprat en fer la ruta és refereix al que estem en moviment , no al temps total que òbviament és més alt.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

NOTA del 18-10-20 : A la època en la que vaig fer aquesta ruta , no acostumava a posar-hi massa comentaris. Amb el temps he anat desenvolupant una espècie de fitxa que permet tenir una idea més clara del recorregut i de tota una sèrie de paràmetres a tenir en compte.
Recomano a tothom que vulgui fer aquesta ruta i per extensió a totes les que tenen 3 anys o més que busqui tracks més actuals ja que amb el pas del temps els camins canvien força.
El usuaris "PREMIUM" del wikiloc, 10€ a l'any, disposen d'una bona eina per fer recerca de rutes semblants a una d'antiga. Així és pot visualitzar al mapa rutes amb zona de pas o inici comú a la que ens interessa. Posteriorment podem filtrar per usuaris, època de gravació i tota una sèrie de paràmetres
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------