120549 - Querol- Pi de les 4 soques. Ermita de Sant Jaume de Montagut - Querol

Arribada a Querol per la C-37, deixem el cotxe a l'aparcament situat just al costat de Bar-Restaurant Sant Jordi. Des d'aquest punt seguim caminant per la carretera direcció Nord (Pontils) aprox. 200 metres fins trobar a la dreta una pista amb un pal idicador per la qual agafem. Passem pel costat del corral de la Conillera i del Mas de Requesens. A partir d'aquest punt baixem una mica per creuar un petit rierol. A partir d'aquest punt comencem a pujar trobant pal indicadors per arribar al Pi de les Quatre Soques. Continuem pujant per un sender força pronunciat i sobretot bastate ombribol fins a arribar al l'arbre. A partir d'aquest moment el sender es fa més suportable fins arribar a la pista-carretera que ens portés a la Ermina de Sant Jaume Montagut. Sortint de l'Ermita cap a l'esquerra on trobem un sender amb un pal que ens indica Cims de Montagut. Per cert amb una forta pujada fins arribar al cim on tenim unes vista precioses. Des d'aquest punt vam començar a baixar amb força rapidesa, on girem a la dreta fins al Coll de la Torre, girem a la dreta per una pista asfaltada, donant la volta a Montagut, arribant al Coll de Montagut on trobem pals indicadors de Querol que seguirem per una llarguíssima pista que ens portarà de nou fins Querol.

Ermita de Sant Jaume de Montagut:
Situada al peu del cim de Montagut, és una construcció gòtica tot i que consta una església anterior esmentada en dues butlles papals de 1154 i 1194. Al llarg del temps, l'edifici va experimentar modificacions diverses, principalment en els segles XVII i XVIII, en què es va realitzar una reforma interior en estil neoclàssic.
És d'una sola nau, de dos trams, set capelles absidals i coberta amb voltes de creueria. Exteriorment l'edifici mostra un predomini absolut de la massa sobre el buit, impressió reforçada pels contraforts i per les escasses obertures. La porta d'accés, a la façana sud, és formada per tres arcs de mig punt dovellats en degradació amb guardapols que arrenca d'una imposta. En aquesta mateixa façana s'hi eleven els dos campanars d'espadanya amb obertures també d'arc de mig punt. Exteriorment l'absis és poligonal, de set costats, amb contraforts als angles. La coberta és de teula a dues vessants.
Els darrers anys l'església ha experimentat un procés de consolidació i recuperació de les estructures més antigues, tot eliminant les motllures i els altars dels segles XVII-XVIII. El 1981 se'n va incoar expedient de declaració de bé d'interès cultural.