11-4-24 VILANOVA DEL CAMÍ ESGAVELLATS COLLBÀS

Ruta circular des de Vilanova del Camí passant per:
- Font de la Noia (0.6 km)
- Esgavellats (2.6 km)
- Turó de l'Aromir (3.5 km)
- Coll de la Llentilla (4.3 km)
- Ermita de Collbàs (5.4 km)

ELS ESGAVELLATS
Els Esgavellats és un paratge natural d’interès botànic certament singular de la comarca de l’Anoia situat a Vilanova del Camí. La zona dels Esgavellats és la part que sobresurt més de la serra que tanca la conca d’Òdena per la banda de Vilanova i que es perllonga fins a Collbàs i Miralles, amb una derivació cap a la Tossa de Montbui, trencada per l’acció d’alguna falla, i que ha patit amb força l’acció dels agents erosius externs com el vent i la pluja que han provocat formacions rocoses amuntegades, de grans blocs envoltats d’una rica vegetació.

En general aquesta serra de Vilanova, que protegeix la població com una gran barrera, disposa d’una vegetació molt comuna al país, formada per pi blanc i brolles, especialment la zona que va des de la Creu Vermella fins el puig de la Guàrdia. De tota manera encara es troben zones de bosc d’alzinar mediterrani, compartit amb petites zones de roure.

Els Esgavellats deu el seu nom al fet que aquesta part de la serralada està com trencada, “esgavellada”. És un lloc ideal, una mica “laberíntic”, per jugar a fet i amagar.

Com arribar-hi

Per arribar-hi, podem sortir des de la zona esportiva de Vilanova del Camí. Ens dirigim cap a Can Titó, passem les cases i un cop ens dirigim cap als dipòsits, ens desviem cap a l’est, passant per Can Bernades. Hem de seguir les senyalitzacions grogues i blanques (PR). Trobarem un indicador que assenyala l’inici del sender dels Esgavellats.

SANTUARI DE COLLBÀS
L’actual santuari marià és de l’any 1793, tot i que ja es cita al segle XIII. Inicialment va dependre de Santa Maria de Claramunt i des de 1779 és sufragània de Sant Martí de Carme.

A l’interior es venera la Mare de Déu de Collbàs (l’original va desaparèixer a la guerra civil), una imatge de la Verge dreta que té al Nen al braç esquerre, mentre sosté un bolet amb el dret (sembla que aquest element es va afegir en la reproducció ja que l’original sostenia un fòssil, element que és absolutament singular en les representacions marianes). És tradicional la celebració de l’Aplec del Dilluns de Pasqua de Resurrecció; antigament s’hi dansava el Ball dels Càntirs, per a invocar la pluja.

L’indret on està aixecat el santuari es conegut pel coll de la Llentilla o Llentia, degut a l’abundància de nummulits, grup de fòssils característics de l’eocè marí que reben aquesta denominació popular per seva semblança amb el llegum homònim. En aquest indret es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. Es van extingir a la fi de l’oligocè. Eren protozous marins gegants -de pocs mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre- del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d’una closca calcària.

Origen de la informació:
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-756-cat-santuari_de_collbas.htmk