100 cims El Far, desde sant Marti Sacalm

Començarem a caminar en direcció nord-oest a trobar la pista de terra que es dirigeix cap als cingles de la muntanya.
En arribar a la pista trobarem una bifurcació amb un cartell que mena al Castell de Fornils.
Seguirem aquesta pista ja que la que tenim al davant serà la que farem servir per tornar.
Per pista en molt bones condicions i ampla voltarem el puig dels Corbs i arribarem al mas anomenat Puiggalí.
Si no es vol anar a visitar el Castell de Fornils (en estat ruïnós) es pot seguir per la pista que planeja ( velles senyals de pintura blava ). en direcció al mas i fer el recorregut diferent fins al mas la Triola.
En aquest cas seguirem per la pista en baixada en orientació sud-oest per passar a la vora de la Masó.
Més endavant es creua la riera de Sant Pau i uns metres després arribem a l'ermita de Sant Pau.
Des d'ella podem gaudir d’unes vistes impressionants dels cingles que l’envolten, i ja tenim a la vista el grau que hem de pujar.
Seguim per la pista, que segueix perdent alçada i comença a deteriorar-se fins arribar ( després d’uns 1000 metres de descens ) a un punt al qual trobem, sense senyalitzar, un corriol a ma esquerra que es dirigeix al castell de Fornils (nosaltres no anem).
Ara seguir en sentit nord primer per pista i més endavant per sender, en direcció al mas el Roure.
No s’ha d’arribar. El sender va dret cap al mas però nosaltres hem d’anar en direcció al mas la Triola, així que finalment deixem el camí i allà per on millor ens sembli, hem d’anar superant feixes fent servir traces de bestiar, fins sortir a la pista que del mas surt cap al nord-oest en direcció al grau del Goleró i que porta les senyals de pintura blava de la pista que vam deixar al mas Puiggalí, ja que aquesta pista és la que bé d’aquell.
Nosaltres seguirem la pista caminant per un ampli prat, vorejant el bosc, que quedarà a la nostra dreta, fins trobar un senyal de prohibit el trànsit de motos. Podem dir que en aquest punt comença l’ascens al pla de l'Om. Ens endinsem en un alzinar per un sender que per moments es torna costerut i que, fent ziga-zagues va pujant constantment.
Continuem pel camí que porta al grau passar una porta que s’ha de tornar a deixar tancada. A pocs metres de la porta, en un revolt del camí, hi ha un espai que és un magnífic mirador de la vall. I ja som a dalt. Som al pla de l'Om. Compte al bestiar que pastura tranquil•lament. Hem de seguir caminant per terreny de pastura en clara orientació sud-est per anar a trobar una porta que ens permet sortir d’un terreny ballat per entrar en un altre. Seguim la línia de filferro en el mateix sentit de la marxa per anar a trobar un altre punt de pas i, finalment, girant uns quants graus més en sentit sud-oest, arribar al punt pel qual puja, o baixa, el grau de Cabrafiga.
A partir d’aquest punt cal vigilar una mica, ja que es comença a transitar molt a la vora del precipici. Sense problemes però, anirem seguint les senyals de pintura blanca, que ara ja són més evidents i trobarem una porta. La creuem i sense cap més dificultat, arribem a l’aparcament del santuari.
Als miradors del santuari, si el dia ho permet, s’ha de passar molta estona. Les vistes així ho mereixen.
Per la tornada es te que baixar uns quants metres per la carretera fins a trobar l’ermita de Santa Ana. Abans però hi han unes senyals (grogues i blanques) que girem cap la dreta que permets baixar de forma mes directa. Nosaltres anem fins l’ermita, la visitem i justament allà, surt el desviament cap la dreta que baixa pels Graus de Santa Ana (troç molt bonic), opció mes llarga i còmode.
I així anem fent, seguint el senyals grocs i blancs de PR, fins tornar de nou al cotxe.