09/10/2021 F. Mariola - C. Bolumini - Cava d'en Miquel - F. Cirer

Hui dia de festa dels valencians no parem, als llocs de costum ens reunim per anar a fer una ruta per la serra de Mariola, un dels paratges naturals de bellesa encisadora.
El punt d’eixida es la font de Mariola, per aplegar al punt hi ha que anar per la A-7, i en passar el por de Carcer, agarrar el desvio Alcoi i en el desvio Ontinyent-sud anar en direcció a Bocairent per la CV-81, deixarem el poble a la dreta i per la CV-794 direcció Alcoi i una vegada hem passat el càmping Mariola a l’esquerra tenim l’indicador “Font de Mariola”.
A uns metres del desvio tenim una zona de pàrquing, eixe es el punt d’eixida. Anirem per pista en direcció est, en aplegar a l’encreuament girarem a l’esquerra, pujarem poc a poc, al davant i un poc allunyats beurem a l’esquerra i en alt uns marges de pedra, son les restes del poblar iber del “Cabeço d’Alfafara”, en aplegar a l’indicador girarem a l’esquera, farem una volta per beure les restes del poblat; un cartel ens explica les dimensions de les restes el nombre de habitants que podria tindre; les vistes son meravelloses, des de aquest turo es pot beure part de la “Vall d’Albaida, la Vall d’Agres”, els habitants del poblat buscaren el lloc per a poder defensar-se dels atacs.

“S’hi presenten les recerques realitzades a l’assentament fortificat ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València). S’hi han realitzat prospeccions superficials, geofísica i sondejos arqueològics assistits amb tecnologies geoespacials, a més de la inserció del lloc en el seu entorn territorial mitjançant els SIG. Els resultats mostren una àmplia seqüència d’ocupació, datada entre els segles IX i I aC, d’un important centre fortificat que controla un pas estratègic per a les comunicacions comarcals. Durant el període Ibèric tardà, en els segles II-I, presenta una intensa reestructuració de l’habitatge i les fortificacions que acabarà amb una violenta destrucció en el primer terç del s. I Ac

Seguim la ruta i anem cap avall amb cura doncs les pedres estan humides i molt esvaroses, anem cap a la “cova de Bolumini”. En un minuts estem al lloc, una lleugera pujada i entrem a la cova, una gran obertura dona ens dona pas a un abric, al fons una baixada i s’acaba.

“L’extraordinari entorn geològic de la Cova Bolumini, també coneguda con la Cova Blanca, amb colades de pedra clara i els estrats d’argila roja; no ha passat desapercebut a les comunitats que des de la Prehistoria han poblat aquesta regió, com tampoc ha fan avui.
Fa vora 5000 anys, els camperols prehistòrics de l’època Calcolitica que vivien a la vall van sepultar alguns del membres destacats de la comunitat entre les roques ,més profundes de la cavitat. El cossos es van soterrar amb alguns objectecs que havien d’acompanyar-los en l’últim viatge, com adornaments o ceràmiques.”

Fem una ullada a la cova, unes fotos i seguim, en aplegar al creuer on hem aplegat per pujar al poblat iber, anem cap a l’esquerra; hem aprofitat per esmorzar. Anem cap amunt el pròxim destí “Els Taulets”, la ruta no esta senyalitzada cal orientar-se amb GPS i seguir la senda, en aplegar podem beure una estructura geològica en forma de taula. Anem per la cresta de la serra i gaudim de les vistes tant a dreta com a l’esquerra.
Mes fotos i avant a un centenar de metres un mur de pedra ens assenyala que es l’antiga casa del nevater, a uns metres esta la cava, sense sostre, doncs el murs estan en bon estat. Seguim avant i apleguem a un vèrtex geodèsic anomenat “El Porti”. Entrem en una zona de pedres puntí agudes o també conegudes com “lapiaz”, caminem amb cura, trobem a altres senderistes, que també han aprofitat el dia de festa per a gaudir de la natura.
Apleguem a la cava “d’en Miquel”, la veiem des de dalt, la rodem i des de baix podem beure el grossor del murs, i que ens impressionen, no te sostre, l’hedra envolta les parets
“Aquest impactant pou de neu, conegut com Cava d’En Miquel, va ser construït a principis del segle XVII i és un dels pous més imponents de Mariola, degut a la seua espectacular i robusta estructura. La seua capacitat i mesures interiors són similars a les de la propera Cava Arquejada, ja que compta amb uns quinze metres de diàmetre i una profunditat d’uns deu metres, la qual cosa es tradueix en una capacitat de fins a 1700 metres cúbics.
Aquest i altres tants pous de neu, dispersos per nombroses serres, es van utilitzar fins a mitjans del segle XX per conservar gel. Aquest s’elaborava a partir de la neu caiguda durant l’hivern, la qual era premsada a l’interior de les caves, en successives capes de neu i palla. D’aquesta manera, era possible disposar de gel fins i tot a l’estiu. Aquest era transportat als pobles veïns i, fins i tot, a la costa, sobretot durant la nit, utilitzant carros tirats per animals de càrrega.”.
En aquest punt hem deixat de pujar, anem cap la pista que porta al “Mas de la Foia Ampla”, anem per un bosc dens de pins, veiem una gran quantitat de pins trencats, pot ser degut alguna de les últimes nevades.
Apleguem a la pista i girem a la dreta, agraïm el poder caminar per la pista, anem xarra que te xarra, a uns centenars de metres trobem la “Font del Cirer”, fem uns glops d’aigua fres, observem unes granotes a la llacuna, estan molt tranquil·les. Seguim avant cap als cotxes, un riuada de gent va caminant i altres possiblement estiguin recollint rovellons ó esclata-sangs.
Dificultat. Moderada
Distancia: 9.1 km.