lo Corrunco 100 cims

Aproximació en cotxe. La sortida de la ruta és a l’aparcament públic de Durro, s’accedeix des de Barruera pujant a ma dreta. És un aparcament gran i a primera hora hi ha lloc, més tard s’omple. Allà mateix hi ha uns serveis públics molt ben cuidats.
Agafem el carrer de sota l’aparcament i ens dirigim cap a l’església. Tot sortint del poble trobarem indicacions de l’ermita des Sant Quirc de Durro, també romànica. Aquí ja anireu trobant pals indicadors i marques del GR-11-02. Seguirem aquest GR per la pista forestal que ens farà guanyar alçada poc a poc. Abandonarem momentàniament la pista per una drecera. És una pista ben mantinguda que discorre entre avets i va fent llaçades. Arribareu a una part sense arbres amb un gir a ma dreta i un prat que s’enfila cap a la carena. Cal pujar per aquest prat per la zona clarament trepitjada. En aquest punt el desnivell canvia clarament, la pujada es fa més dura. Aquí ens enfilem al llom del Pilaret del Gespal, són un seguit de “turonets” que ens van apropant a lo Corronco. Són unes rampes suaus i dures alternativament. Les vistes comencen a pagar la pena, es pot reconèixer bona part de l’entorn. Ja només queda la darrera rampa, en tota aquesta zona el camí és molt clar i trepitjat. Ara sí, quines vistes tant magnífiques de la Vall de Boï.
La nostra intenció era baixar directament cap a Durro ja que seguíem un track de daniarkansas (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/lo-corronco-100-cims-feec-des-de-durro-durro-ermita-de-sant-quirc-el-pilaret-del-gespal-lo-corronco-82770976), però vam estar mirant el mapa i ens atreia la idea d’anar a l’Estany de Durro. Cal seguir en direcció Est tot seguint el camí fresat fins al Coll de Comaportell, és el primer coll que trobareu. Descendim tot buscant algun camí i poc a poc girem a la dreta per camins de bestiar. Cal atravessar una zona de tartera i pedra solta, però si aneu pels camins la pedra és estable. El descens és més intuïtiu que una altra cosa.
L’aigua de l’estany va anar bé per refrescar-nos una mica el cap i descansar una mica. Cal donar la volta a l’estany per la zona Oest, hi ha un caminet que s’enfila per les roques. Un cop arribeu a la sortida de l’aigua es poden seguir camins fresats, us pot anar bé guiar-vos per alguns pals de mesurament de neu. En cert punt vam deixar de baixar pel riu ja que hi havia un camí horitzontal prou clar que ens portava en direcció Nord-Oest, sense perdre alçada per passar per un coll a la dreta. Des d’aquest punt es baixa pel prat de la forma més decent possible fins a trobar un filat de bestiar. Allà es va a parar a un torrent que enfila cap a la pista forestal que teniu al devant.
Un cop a la pista forestal us heu de deixar anar tranquil·lament tot seguint la pista fins a Durro. Es fa llarg, però l’alternativa de baixar pel riu no ens va agradar gaire. Amb calor i sol es fa pesat, però el camí està perfecte per recuperar les cames i no patir pels turmells.
Un cop a Durro cal trobar els carrers que duen a l’aparcament, de camí hi ha un abeurador de bestiar amb aigua fresqueta per remullar el cap.
És una caminada que em va sorprendre ja que ho te tot, camí fàcil pel GR, camí entre arbres, rampes exigents en certs moments, vistes magnífiques i racons per descobrir.