la Punta de l'Aigua i la Moleta de les Canals 100 cims

Aproximació en cotxe. Ens dirigim a Paüls i des del poble anirem a la zona d’esbarjo de l’Ermita de Sant Roc. És una zona amb diversos aparcament i fora de temporada hi ha molt lloc. El millor és anar en direcció a l’ermita a ma dreta, tot passant pel davant d’una font.
Començarem a caminar en direcció a l’ermita de Sant Roc, passem pel davant per trobar un sender que queda tancat del 15 de febrer al 30 de juliol per ser una zona crítica d’espècies amenaçades. Si hi aneu per aquelles dates podeu seguir per la pista asfaltada cap a l’esquerra. Fareu una mica de volta però arribareu al mateix punt. En acabar el sender apareixereu a la pista asfaltada, girem a la dreta en direcció al Pla Pellisser. És un tram pla fins a la pista a ma esquerra que s’enfila dins el bosc. Pugem una distancia de 500m i tot seguit agafem un corriol que baixa a ma dreta quasi a 180º. Aquest corriol va fent ziga-zagues per una pista forestal. Arribareu a un pal de fusta amb una marca vermella, girem a l’esquerra i de seguida som a una pista forestal ampla. Després de dos girs de 180º heu de veure a ma esquerra un corriol marcat amb una fita que s’enfila molt dret dins el bosc. Ara ve la pujada del dia. És un ascens sense compassió fins al coll de la Gilaberta, allà podeu agafar-vos un respir i des del mirador observar la pujada que heu fet. Al coll hi ha un pal indicador metàl·lic que ens indica Horta de Sant Joan, el Tossal d’Engrilló (100 cims) i el Vacarissal que és el que ens interessa. Ara ja tenim a la vista el primer dels cims que farem, la Punta de l’aigua. De moment el pendent no afluixa fins al cim. Per un moment entrem al bosc fins a arribar a una zona més pedregosa, allà hem d’arribar fins a un pal indicador de la Punta de l’aigua. Intenteu no sortir del camí fitat, és fàcil patir una relliscada. Des del pal indicador cal fer algun pas posant una ma a terra, però no hi ha cap grimpada i pas exposat. Això sí, es va pel llom i hi ha força pati. Des del cim tenim molt bones vistes de Paüls, Horta, Arnes i Caretes. Aquest són els pobles dels meus avis.
Per seguir la caminada desfem el camí fins al pal indicador i seguim en direcció sud en descens. Farem un petit ascens fins a la Punta de Vacarissal, descens al Coll del Pinar Ample i de nou ascens dins el bosc fins a una fita sobre una pedra. Aquesta fita porta tant de temps que les plantes han crescut per sobre de les pedres de la fita. Fem un petit gir a ma esquerra a buscar el pas entre les roques. De nou posarem alguna ma sense ser una grimpada. Passat aquest punt que només queda remuntar uns metres fins al cim de la Moleta de les Canals. De nou, les vistes són molt bones de les Roques de Benet, l’Espina, el Caro, etc.
Seguirem cap al coll de les Canals que tenim al sud, cal vigilar i tenir cura de les relliscades. És una zona de tartera amb pedra solta on crec que és important fixar-vos en els waypoints que vaig col·locar per no seguir una ruta massa exposada.
Un cop al coll el sender és molt clar i el seu descens és fins i tot agradable. Els senders ens van apropant ràpidament a l’aparcament de Sant Roc.
Jornada complerta tot pujant a dos “cent cims”. Cal estar preparat físicament ja que les pujades no donen treva, no hi ha cap pas tècnic ni massa exposat però cal que s’abstinguin aquelles persones amb vertigen o por a les alçades.