Vinaròs-Benicarló-Peñíscola-Serra Irta-Vinarós

Download

Trail photos

Photo ofVinaròs-Benicarló-Peñíscola-Serra Irta-Vinarós

Author

ERMETERE

with 3 trail buddies

3,367 193 2835

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 37.47 mi
Elevation gain: 1,585 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 1,585 ft
Max elevation: 606 ft
TrailRank: 52
Min elevation: 0 ft
Trail type: Loop

Time: 6 hours 49 minutes
Coordinates: 4865
Uploaded: November 2, 2022
Recorded: October 2022

3 Claps

near Vinaròs, Valencia (España)

Viewed 135 times, downloaded 4 times

Trail photos

Itinerary description

Vinaròs-Benicarló-Peñíscola-Torre Badum-Pla del Pebret-Pou del Moro-Font del Mas del Senyos (Parc natural serra d'Irta)-Mirador de Lo Pebreret-Coll d'Imberri- Urbanitzadió Font Nova-retorn a Vinaròs.
És una ruta "Mar i Montanya".
Temps real en moviment 4 hores 4 minuts.
Compte amb el descents des del Coll d'Imberri. És una pista, però amb forta pendent.
Marcat wpt.16 (Avinguda Papa Luna) ja que hi ha un embolic de si és carril bici ò no. Nosaltres hi vam passar. Val a dir que no era estiu i pocs vianant hi havía.
Important:
Pedalar per camins pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.

Waypoints

wpt001. Inici i fí

wpt001

wpt002.Pont

wpt002

wpt003. Plaça Sant Agustí (mercat)

wpt003

wpt004. Mural

wpt004

wpt005. Plaça de bous

wpt005

wpt006. Corriol

wpt006

wpt007. Mural a Benicarló

wpt007

wpt008. Castell de Peñíscola

wpt008. (tret de Wiquipèdia) El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell. Història L'espai que ocupa l'actual fortalesa correspon a l'anterior castell o alcassaba andalusina, que probablement ja havia estat construïda sobre fortificacions anteriors. La fama d'inexpugnable d'aquest castell quedà confirmada amb el fracàs de Jaume I davant dels seus murs durant el setge de Peníscola (1225). Durant la conquesta de València, Jaume I simplement evità la fortalesa, que se li acabà rendint amb un pacte de capitulació el 1233. El castell de Peníscola respon a un model de fortalesa convent creat a Terra Santa i difós als països de l'antiga corona d'Aragó per l'orde del Temple, que ja l'havia assajat al castell de Miravet a mitjan segle xii. El 1294, el mestre de l'orde del Temple a la corona d'Aragó, Berenguer de Cardona, arribà a un acord amb Jaume II, pel qual cedia a la corona la vila de Tortosa i el seu terme a canvi d'alguns castells al nord del Regne de València, entre els quals el de Peníscola, amb el seu extens districte (que comprenia Benicarló i Vinaròs). El Temple en feu seu d'una destacada comanda i hi inicià immediatament la construcció d'un castell que substituís l'alcassaba andalusina, aplicant-hi les millors tècniques d'arquitectura militar del moment. El nou castell estava concebut per reforçar les defenses naturals del penyal, d'un alt valor estratègic, dotat d'una deu d'aigua potable i que en l'època, quan en dies de tempesta el mar envaïa el tómbol, arribava a esdevenir una illa. El comanador templer de Peníscola, Arnau de Banyuls, amb la implicació directa del mateix Berenguer de Cardona ―prova fefaent de la importància donada pel Temple a la seva nova adquisició―, promogué les obres de fortificació, que ja estaven molt avançades quan, el 1307, l'orde fou suprimit i Jaume II posà els seus béns en mans d'administradors reials. El 1319, Peníscola i el seu castell s'incorporaren, com totes les possessions dels templers al Regne de València, al nou orde de Montesa, creat el 1317, sota el domini del qual l'obra de la fortalesa fou pràcticament acabada. Peníscola i el seu terme (amb Benicarló i Vinaròs fins a 1359) constituïen la més important de les comandes de l'orde després de la comanda major, de la qual depenia directament. Al seu front, hi havia un cavaller, que dirigia una petita guarnició. El 1329, fou fundat al castell de Peníscola el priorat de Sant Jaume de l'orde de Montesa. (Més dades a Wiquipèdia)