Vallespir FULL!

Una ruta que comença amb un corriol de baixada de més de 6 kms, no enganya, avui ens divertirem:
-Més de 20 kms de corriols/trialeres de baixada.

I també patirem, si,si:
-2 pujades: una de 27 kms i 1570 m. de desnivell positiu i una de 11 kms i 785 m. de desnivell positiu

Sortirem del Coll d'Ares, que fa de frontera entre Catalunya i França, a 1515 m. d'alçada. Del mateix coll comença El Camí de la Retirada, el corriol del qual parlàvem abans, més de 6 kms de sender flowero, tobogans, corbes en esses, amb trams ràpids pel mig d'un bosc espectacular, algun tramet amb alguna trialera, però poca cosa. Això si, ULL: no caure cap al costat esquerre, en quasi tot el corriol hi ha una bona alçada en aquest costat i cuidadin també amb les arrels, la nit abans havia plogut i relliscaven la ostia.
Sembla mentida que en aquesta baixada tan disfrutona, fa 80 anys les passessin putes gairebé 100.000 catalans que marxaven cap a l'exili.

Arribarem a Prats de Mollo (730 m. d'alçada), ja a França i per carretera asfaltada començarem a pujar suaument fins a un poblet de 4 cases, La Preste les Bains (1079 m.). Són 6'5 kms on hem pujat 350 m. d'alçada. A partir d'aquí comença la matada, 21 kms seguits de pujada,😵 fins als 2300 m. d'alçada!
Fins una mica més endavant del Refugi Les Conques és una pista secundària pavimentada, que per cert estava a petar de boletaires, cotxes amunt, cotxes avall...per flipar.
Això si, cap a la meitat de pujada, s'acaba el pavimentat i comença ja la pista de terra... i aquí ja no he trobat ni Déu. Paisatges d'alta muntanya, prats alpins, vistes del Costabona, remats de vaques, ovelles i una pista plena de pedres que minaven força la moral. Arribo a la Collada de les Roques Blanques, km 30'7, a 2260 m. d'alçada, al fons vistes del Pic de la Dona, Bastiments, Serra Gallinera...

D'aquí fins al Pla Guillem per una pista fantàstica, amb una mica de baixada, amb unes vistes brutals, amb el Pic dels 7 Homes al fons i al darrere el Canigó.
Arribo al Pla Guillem, sostre de la ruta, 2300 m., i final (per fi) dels 27 kms de pujada.
Iniciem la primera part de la baixada, un corriol de 4 kms que ressegueix el GRT 83, que ens baixarà fins el Col de la Régine. Aquest sender té 2 parts clarament diferenciades: un primer tram per prat alpí, flowero i ràpid i una segona bastant tècnica, de molta pedra i roques, depenent del biker es pot fer tot sobre la bici, jo vaig baixar en 3 moments puntuals. 95% ciclable.

Arribarem fins al refugi de Les Estables (1765 m.) i agafarem una petita pista d'herba que en un descens vertiginós i molt divertit, ens deixarà al principi del pròxim corriol.
Aquest sender de 3'8 kms és un Dr. Jekyll/Mr. Hyde, és a dir, té trams antològics de flow per dins una fageda, travessant tarteres i petits rierols, corbes entrellaçades, algun tram més trialero, molt guapo... PERÒ queda un pèl deslluït, perquè hi ha 4 o 5 trams curtets que no són ciclables, on s'ha d'arrossegar la bici amunt. És una llastima, perquè tallen una mica el rollo.

Sortirem a una pista que en baixada i en uns 2 kms ens deixarà a l'entrada d'un nou corriol, el del Coll del Miracle.
Aquest sender de 3 kms de llarg, és mooolt divertit, és una miqueta trialero, tècnic, però tampoc cap exageració, es deixa fer bé, amb moltes roques, corbes entrellaçades...

Un cop s'acaba, agafarem una pista que en 2 kms de lleugera pujada ens deixarà a l'últim corriol del dia. Aquest ens baixarà directament cap a Prats de Mollo passant per la fortificació del Fort Lagarde. És un sender molt rápid, de deixar anar fre, algun pas de roques però majoritàriament flowero. Un cop arribem al Fort, baixarem per diverses escalinates de les muralles fins a trobar un tram de sender fins al poble.
Travessarem el poble pel seu nucli antic baixant també, per diferents escalinates.
Aquest últim corriol + el mini endurillo urbà per Prats sumen una miqueta més de 2 kms de descens.

Ara ja només queda pujar fins al Coll d'Ares, on hem aparcat el cotxe, ho farem per pista de terra remuntant 750 m. d'alçada😖. A mitja pujada se’m va acabar l'aigua, 2 minuts després la bateria va dir prou😅. Gafe? Estava mentalitzat que podia passar, molts kms i molt desnivell acumulat. Així i tot, arrossegar la bici fins al final, se’m va fer etern. Vaig arribar mort.
La coca cola i l'entrepà que em vaig fotre (casi sense respirar😂) al primer bar que vaig trobar, em van ajudar a ressuscitar. Miracle!

https://youtu.be/9Dl7PtRWaXY