Vall de Gallinera, 8 pobles, fonts i llavadors

Aquesta ruta comença en la font de la Mata de Benirrama, seguint per Benialí (passant abans pel despoblat morisc de l'Alcúdia) on se situa l'ajuntament que comparteixen aquests huit pobles. A continuació ens trobarem amb Benissivà i Benitaia, que només estan separats per unes escales i una carretera, on podem trobar el llavador i la font d'aigües fresques i cristal·lines. Dos quilòmetres més enllà es localitza la Carroja, on visitarem la font de Baix
abans d'arribar al següent poble, Alpatró. Allí podrem refrescar-nos en la font d'Alpatró i visitar el seu llavador. Seguirem la carretera fins a arribar a Llombai, poble quasi deshabitat de només un carrer, on podrem veure l'antiga almàssera, i seguim direcció a Benissili, l'últim poble de la ruta on trobarem la font i el llavador, eixint del poble el despoblat morisc de la Solaneta, i mes avant la font de la Mata de Benissili, on finalitza aquesta ruta.

LA HISTÒRIA
Carta de poblament
ENTRE FAMÍLIES MORISQUES I MALLORQUINES
Va ser un 22 de setembre de 1609 quan es féu públic, per ordre del rei Felip Il el Ban d'Expulsió dels moriscos valencians Aquesta data esdevenia aixi en una
fta histörica i cultural que marcaria un abans i un després en la historia del regne de València
Amb el Decret dexpulsió, un total de 127.000 moriscos valencians comptaven amb sis dies per abandonar cases terres i començar un futur ben incert A tot el
teritori valencia hi havia una poblacio total estimativa de 350.000 habitants, aixi doncs els efectius moriscos suposaven més dun terc de la poblacio total. Ara bé.
segons alguns autors, com A Furio, en el cas dalgunes comarques, entre les que estaria la Marina Alta, el percentatge sengreixaria, ja que la poblacio de cristians
nous o moriscos augmentaria a dos terços del total En el cas d e la Vall de Gallinera suposava practicament el 100%, amb excepcions contades daquells que es
quedarien per realitzar una cura minima de les cases iles terres. La desolació sembla que fou devastadora i les consequències foren no sols demograiques sino
també agricoles. sense må dobra especialitzada i sense possibilitat de repoblar de forma endogena
La solució vingué de la må dels senyors, amb una repoblació que responia a una planificació senyorial prėvia. En la nostra Vall aquella aribå encapçalada pel seté
duc de Gandia, Carles Borja i Centelles, senyor de la Vall de Gallinera, a qui seguiren la majoria dels senyors; el què es pretenia era recaptar nous colons de les lles
Balears. ja que allà les condicions dels pagesos eren bastant complicades amb una saturació dels terrenys conreables molt notable. Alguns autors apunten l'exit de
la repoblació mallorquina a un suposat interés del virrei de Mallorca, en Joan Sanz de Vilaragut, senyor de la baronia d'Olocau, a qui la situació també ľafectava. A la
seua mort, el virrei de Mallorca fou Carles Coloma, també valencià, la repoblació mallorquina tenia aixi la continuitat assegurada
El procés repoblador, les noves reparticions condicions de terres es feren mitjançant un document signat per ambdues parts interessades. repobladors i senyors,
es tracta de les cartes de poblament Aquestes son contractes de base feudal Collectiva, per a la poblaio o la ceslonitzacó in lloc ( per al cultiu de les seues
terres) entre el senyor i els colons. en els que generalment sexpressen els deures els drets mutus.ES tracta dels documents reguladors de les primeres
fuctuacions des de Balears o d'altres localitats valencianes i daten majoritariament d'entre 1610 a 1612, encara encara que que nhi nhi trobarem trobarem fins fins a a la la meitat del segle XVIl.
Aixi el 1o de juny de 1611 se signà la Carta de, Poblament de la Vall de Gallinera al poble de Beniali, entre 79 caps de familia, tots els procedents de les lles Balears i
regulava les
Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marques de Llombai, comte d'oliva i senyor i baró de la Vall de Gallinera iEbo. Aquest document
donacions de terres a les families iles condicions i obligacions que aquestes families indrien amb el seu senyor. Impostos directes, ús dels boscos, arbres i lenya.
entrega de la huitena part del cereal copreat o el manteniment del senyor del dret de ľ'ús de les regalies necessåries i comunes, com eren les tendes, tavernes,
panaderies, forns o carnisseries. Les families balears totes elles ioves. amb alta natalitat, s'establiren i arrelaren a la Vall vinguts des de diferents punts i pobles
entre els quals destaquen: Puigpunyent, Santa Margalida. Andratx Llucmajor, Artà, Muro i altres poblacions mallorquines. ien menor mesura d'Eivissa i Menorca.
Larticte salat sha perdut. però lherencia mallorquina estä present encara, en cognoms, en locs i toponimia de la Vall El corral d'en Pere Jordi Alemany (natural de
Mallorca) o la cova den Moragues (casat amb Miquela Picornell, matrimoni mallorqul en donen bona mostra, Tambe en la fonetica i ellexic., com ara parlar den
Joan o la Maria, dir devant, demunt o caregol, rentar en compte de lavar la roba, etc. A Mallorca li diuen al gat moix i nosaltres el cridem Mix -Mix- Mix perque vinga
a fer-nos cas, cantem als xiquets i les xiquetes Rapa moixetes o fem bon embotit i sobrassada. A la Serra de Tramuntana els bancals de pedra seca omplin la seua
vall, igual que a la Serra Forada. un llarg etcetera que ens recorda que e passat està ben present a través del patrimoni i lherencia cultural que ens van portar
aquelles families. El 1936 Francesc de Borja Moll deixeble i continuador de mossén Alcover, en visitar la Vall de Gallinera va escriure que els habitants de tots els
pobles de la Vallsaben que són mallorquins, i aquest és el nom que tots els donen.
"A la Vall són mallorquins i a Alcalà usen la moda, i a Beniaia els fadrins porten trabuc i pistola" Dita popular.