Tuc de Salana

Pujada al cim del Tuc de Salana des dels Banhs de Tredòs.
Pujo per la pista d'Aiguamòg, passo per Era Montanheta i començo a pujar cap Eth Corrau des Machos. En aquest punt deixo la pista i començo a pujar per una zona herbada sense camí. Trobo un amagat replà i seguint unes fites de pedra i tot fent ziga-zagues arribo al coll de la Pleta de Cueilà-Òs.
Davant s'obre un gran panorama. M'apareix el massís del Montardo amb tota la seva immensitat.
Ara flanquejo el vessant sud del Tuc de Salana i em dirigeixo a un collet que tinc davant i que està a la mateixa altura.
Quan hi arribo ja veig a la meva dreta el camí de pujada al Tuc de Salana.
És una pujada dura però buscant els millors passos la faig gairebé tota pedalant.
Finalment arribo al cim. No és un cim molt elevat (2486 m.) però per la seva situació ofereix unes panoràmiques extraordinàries als quatre vents.
En cop visitat refaig el camí de pujada i ràpidament arribo de nou al collet.
Ara segueixo un preciós corriol encatifat d'herba que en direcció sud ressegueix el cap de la carena que separa les valls d'Aiguamòg a l'est i de Valarties a l'oest fins que arribo al Còth de Ribereta. Aquí trobo les marques del GR-11. Les segueixo en direcció oest i començo a baixar per un camí molt ben traçat i que fent unes quantes llaçades em baixa fins els estanhs de Montcasau on trobo un ample camí que antigament havia estat una via de vagonetes.
Passo pel costat d'un edifici i de la resclosa d'un dels dos llacs, deixo les marques del GR-11 i segueixo en direcció nord per un camí al principi poc definit però que de seguida es converteix amb un ample camí que em porta al camí de l'aigua, és a dir, un pla i ample camí per on passa soterrat el canal d'aigua procedent de la resclosa anterior de Montcasau.
El segueixo una bona estona fins que arribo els xamosos plans de Prüedo amb dues cabanes i una abundosa font que si no la coneixes no la trobes.
Està molt a prop d'una de les cabanes. Aigua fresquíssima.
Prüedo és per a mi un dels indrets més màgics de l'Aran. La pau que s'hi respira i les grans panoràmiques sobre el Montardo i la vall de Rius el fan especial.
Ara només em cal per retornar al punt de sortida seguir la pista que comunica les dues valls repetint, en sentit invers, el darrer tram.
Adverteixo la que la pujada al Tuc de Salana és força difícil i exigent. Si ho voleu provar sigueu conscients que hi trobareu dificultats.
Ara, els paisatges que podreu gaudir us faran oblidar l'esforç esmerçat.