Supercorriols de Poblet i esmorzar a Prades

Ruta mooolt guapa a la que tornem un parell de cop l'any ben bé.

És bona tot l'any, però especialment en èpoques de calor fa de bon anar-hi, perquè es va molta estona sota el bosc i discorre per cotes elevades.

Avui li hem fet unes quantes variacions molt interessants.

Primer, hem pujat pel Barranc de les Fargues (només hi havia biaxat per aquí). Amb l'ebike es puja bé (ho fem en eco) però ha de ser dur amb bici normal. El Sergio, l´últim mohicà del grup, s'ho puja tot damunt la bici....

Tot seguit, anem a buscar la primera trialera del dia, que jo no conec. Es tracta del Barranc de l'Argetera, una bonica baixada fins a Castelfollit que alterna trams més trialers amb pistes de desembosc.

Un cop a Castellfollit, biaxem per pista asfaltada fins l'entrada del camí del Castell de Riudabella i fem la ruta habitual cap a Prades, pel Serret de la MIna, l'espectacular sender enpujada sota els castanyers, etc. L'arribada a Prades avui l'hem fet ples Colomers, una trialerra que et deixa ja a l'entrada de la vila vermella. Allí hem esmorzat al Casal uns entrepans molt bons (hi havai gana, amb 1100 positius ja).

Pel que fa a la tornada, ha estat espectacular, com sempre. Avui m'han ensenyat un tram nou que per a mi millora la baixada: després defer el Draghon Khan i a mig fer la Jabalinera, hem girat cap a la dreta i hem fet un sender que ens ha deixat a principi de "la Ràpida" però sense haver de baixar de la bici. Fent-ho d'aquesta manera és molt més continu i t'estalvies el tram final de la Jabalinera (que está be, però ara a l'estiu sempre thi trobes gent).

Un cop s'arriba a la pista de Castellfollit, cal remuntar 5 km per pista en suau pendent i ja només restarà afrontar els diverits corriols fins al Barranc de la Pena (Senda de Colom etc). L'esmentat Barranc de la Pena té punts tècnics, però en general és de bon fer.

I per acabar, una miqueta més de pujada fins al mirador sobre les vinyes de Poblet i una bonica i darrera baixada senzilla per corriol fins les vinyes i en 2 mintus ja tornem a ser al pàrking del Poble.

En resum, aquesta ruta (amb les seves petites variacions, continua sent LA RUTA del Camp de Tarragona (pel nostre gust, clar... I per a gustos, ja se sap... colors)