Serra de Finestres

Ruta magnífica per la Baixa Garrotxa (també podríem dir per la part alta de la Vall de la Llémena). Vaig preparar-la fusionant 2 rutes, una del usuari Albert Blavi (sense cap informació) i una altra del usuari Toyo, mínimament informada.
Però només començar hem hagut de modificar-la perquè ens hem trobat batuda de senglars. Per això hem fet els primers 7 km per carretera fins al Pedró, enlloc de passar pel Siubés, cosa que hagués suposat 3,4 km i uns 250 m de desnivell més. Però la seguretat és el primer de tot, no fos que ens confonguin amb un senglar.
Des d'aquest punt comença la pista que a poc a poc va pujant i es va espatllant amb més pedres (tan lloses grosses com petites o mitjanes que son les que et desestabilitzen més) però pedalable al 100% si tens un cert nivell tècnic i físic i encara més si portes elèctrica (nosaltres, la colla GavarresF18 anàvem amb 5 ebikes i 2 musculars). Cap al km 12 creuem el Torrent de les Medes (que es converteix en la riera de la Llémena uns metres més avall) sense gota d'aigua (que trist!). A partir d'aquí i fins al km 14 entres en un paisatge bucòlic, relaxant, preciós. És el Quintà i els Camps de la Plana, un casalot monumental abandonat. No pots evitar fer córrer la imaginació i pensar com devien viure fa 100 anys en aquest lloc.
Aquí ens hem confós una mica però finalment hem vist que havíem de creuar el Torrent de Matabous (el nom deu ser per alguna cosa) i començar la forta pujada (sobretot el darrer km) que va del km 14 al km 17 i en la que en bastants trams hem hagut d'empènyer la bici. (Suposo que els ciclistes més joves i/o forts podrien fer-ho tot a cavall de la bici). La pujada s'acaba just davant del Faig Rodó a 1000 m d'altitud. Espectacular.
Ara seguim el corriol que deixa l'arbre a la dreta i també deixa a la dreta el Puigsallança (1027m, cim més alt de la serra de Finestres). Corriol en baixada que costa una mica de veure i seguir per la quantitat de fulles caigudes de les fagedes per la tardor. En algun punt posem peu a terra perquè no veus clar el terreny. Val la pena anar fent parades per contemplar les fagedes immenses amb uns arbres altíssims que conformen un paisatge idíl·lic. Després de baixar poc més de 100 m de desnivell, just a la collada del Grau, girem totalment a la dreta per agafar la direcció est (oposada a la que anàvem baixant). Ara a la nostra esquena tenim els volcans de Santa Pau tan a prop que sembla que sentís la seva força adormida que t'empeny. Aquest tram entre el km 18 i 19,5 es també molt tècnic i en algun punt posem un peu a terra per assegurar i evitar alguna caiguda. Però a partir d'aquí el camí és més ample. Al km 20,6 ens hem equivocat agafant el camí de la dreta que crec que porta a Santa Maria de Finestres però és molt dret i per fer a peu, així que hem rectificat tornant enrere i agafant el de baix.
Arribats al coll de la Palomera fem uns metres més i parem al monument "la Dama de la Garrotxa", escultura d'en Piculives. Des d'aquí veiem els dos vessants, la vall de Mieres amb el poble al fons, i la vall de la Llémena. També tenim a la vista Santa Maria de Finestres seguint la mateixa carena on estem cap a la dreta. Comencem la baixada per pista bona i en alguns trams cimentada, fins a Santa Maria del Freixe, una església romànica del segle XII que pertany a Mieres, amb molt bones vistes.
Després ve un tram amb alguna pujada (acabes sumant 80 m més de desnivell) fins que arribem al collet de Bastarra, on comença la baixada final.
Aquí, al km 28,7 el wikiloc (o el meu telèfon) ha fet figa i ha deixat de funcionar fins al km 31,4. Però el camí no te pèrdua. Baixes sempre seguint la pista principal asfaltada en molts trams. Passes per Oliveres que no se si és un mas de ramaders o una casa rural o el que sigui però és un complex fantàstic i tot l'entorn està molt cuidat amb vaques, cavalls i rucs que sembla que tinguin una vida envejable. Sortim finalment a la carretera que puja a Granollers de Rocacorba i aquí torna a enganxar el wikiloc (benvingut i perdonat!). Com que son les 2 i tenim hora per dinar al Cabrit, enfilem per carretera fins a Sant Esteve, que és la via més ràpida. Però es podia haver pujat fins al castell de Granollers i després baixant deixar la carretera al km 33,4 i pel camí de Vilagran arribar a Sant Esteve sense asfalt.
En total deuen ser cap a 37 km i uns 950 m de desnivell.
Ruta sensacional amb un paisatge i unes vistes que compensen l'esforç que hem hagut de fer en els trams que no hem pogut pedalar.