Serra de Castelltallat

Des de Santpedor per Montconill i Camps amb retorn per la Sala i Antius

Fàcil i exigent itinerari per pujar a la Serra de Castelltallat, combinant trams de terra i d’asfalt, entre conreu, vinya i bosc per paratges molt afectats pels incendis de 1994 i 1998. Passarem per masos ben conservats i altres que han conegut èpoques millors.
L’he fet amb el meu germà Josep «Pep» Planas. L’itinerari és una tria seva, d’entre les diverses alternatives. Jo amb bicicleta elèctrica i ell amb la «pulmonar» i l’afegitó que partia de Sallent i té per entremig les costes de Valldòria.
Les imatges són d'altres ocasions. Ens va tocar un dia lletjot, emboirat i no venia gens de gust prendre'n.

Santpedor (325m)
De la plaça de Sant Jordi pel carrer Pons Grau sortim del poble seguint el camí de la Serreta. Creuem la carretera de Callús i a l’ermita de Sant Francesc prenem a la dreta el planer camí de Joncadella. Canviem el terme pel de Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada) i encetem un tram pavimentat. Deixem l’accés al santuari i, quan el camí fa un gir de 90º a l’esquerra, el deixem per baixar a creuar la C-55 per un corriol pedalable solament pels bons. Una passera ens dóna accés al marge dret del Cardener. A can Canals Nou admirem les obres exposades a l’exterior de la col·lecció del senyor Josep Rojas, mecenes que fou d’artistes locals.
Al Pla de Palou, just abans de les instal·lacions de Mafrica, girem a la dreta. Just aquí, quan entrem al terme de Fals (Fonollosa), cal calar-nos bé els pedals perquè encetem el primer dels tirapits de la jornada: 215 metres de desnivell en 3,5 km de bon camí. Continuem encara trepitjant asfalt fins a l’accés a una planta de reciclatge d’àrids.
Poc abans del darrer revolt per accedir al mas Montconill, un corriol a mà esquerra baixa a la font homònima.

Montconill (460m)
Tot i que l’actual masia data probablement del s. XVI, el topònim és molt més antic. Una butlla papal del 978 que descriu el terme de Manresa diu així «...i puja al capdamunt de Montconill (Monte Cunilio) i arriba sobre el terme de Palou sobre la serra més enllà de la Guàrdia (Coll Baix)...». Els termes dons, s’han mantingut inalterables durant segles.
Davallem i anem a passar per entremig de les vinyes de la família Roqueta al mas Jaumandreu i poc més avall tornem sobre l’asfalt, que no deixarem en bona estona, vorejant la urbanització de Canet de Fals per sortir a la carretera de Sant Joan de Vilatorrada a Aguilar de Segarra, a l’alçada del Molí de Boixeda.

Molí de Boixeda (332m)
Just passat el pont sobre el torrent de Fontanet prenem una pista asfaltada a mà dreta. Fins a Camps tenim per davant un tram de 9,5 km i 255m de desnivell on alternarem trams planers i alguna baixada amb rampes prou exigents. Passem per sota Boixeda, un mas del que se’n tenen noticies des de primeries del s. XIV, tot i que anteriorment se’l coneixia com a Grau de Fontanet i Galí. És un gran casal deshabitat des dels anys 80 del segle passat quan en van marxar els darrers masovers. Poc més enllà deixem el quitrà i prou més amunt el camí que per Fontanet puja a Sant Mateu. Fem una colzada a l’alçada de cal Guinard i afrontem un bon tirapit per pujar a cal Jordà on, en una altra colzada, prenem un tram pavimentat que deixem al cap de pocs metres per una pista que surt esbiaixadament a mà esquerra. (1)
En trams plans i de baixada anem davallant cap a la Vall del Puig. Quan en creuem el torrent, albirem sobre nostre el mas Clarena, on haurem de pujar per recuperar la cota perduda. Ho fem en una curta llaçada que ens deixa al costat del d’Oliveres de la Costa, un mas del que n’hi ha constància d’ençà el s. XIII, per on hi passa el GR 3 que seguirem bona estona. Més amunt el GR gira a mà esquerra per un corriol molt aixaragallat, però seguim recte i per l’accés enquitranat al mas Clarena i terreny planer atenyem Camps.
(1) Aquí tenim l’opció de continuar recte i arribar a Camps per Santandreu i el Junyent.

Camps (587m)
El document més antic sobre Camps és un del 950 que fa referència a un lloc anomenat Cancis pertanyent al Castro de Montedeon (Castelltallat). Fa uns anys a la plaça de la Creu s’hi va descobrir una necròpolis datada des de la Tardo Antiguitat (ss. IV-VIII).
Encetem el tram més exigent de l’itinerari: 3,2 km d’ascens, amb comptades treves, per un desnivell de 240m. Sortim del nucli seguint el GR pel camí ral de Castelltallat, flanquejat per cases escampades a banda i banda. En arribar al Casalot, que flanquegem per l’esquerra, ja hem fet més de la meitat del camí i superat 100m de desnivell però ens resten 1,7km per un pujador sense concessions fins al Collet de cal Saperes. Però, com diu el meu germà, com ajuden uns quants electrons entre cames! Al coll anem a l’esquerra i prenem aire tot baixant a creuar el torrent de Borredà. Entrem en terme de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) i encarem el darrer repetjó per atènyer la carena, tot passant pel mas de la Vila.

Plana del Llop (886m)
Hi passa la carretera de Sant Mateu a Castelltallat que coincideix en bona part amb l’antic camí ral entre Súria i Boixadors. La seguim a mà dreta durant uns 5 km. Quan vira per baixar a Sant Mateu, la deixem per un camí a mà esquerra que puja al coll de Coaner. A pocs metres de la cruïlla podem albirar sobre la roca unes petjades fòssils de les que no se’n tenia notícia fins que el Pep les va reconèixer.
D’aquí fins a Antius ens resten sis quilòmetres de baixada amb un desnivell de 430m per camí amb algun tram pedregós però en general de bon fer.
No arribem al coll: comencem a davallar a mà dreta per la solanes de la Rabassa i de la Sala on podem albirar les ruïnes d’una casa forta que té adossades les de l’esglesiola de Santa Maria, ambdues de característiques romàniques i datades cap al ss. XII i XIII respectivament. Posteriorment deuria canviar la seva funció original per la d’un mas fins que fou abandonat el segle passat.
Poc més enllà, a la bifurcació rebutgem el ramal de l’esquerra que ens menaria a Súria i continuem davallant amb el torrent de cal Mateu al fons i l’obaga de les Planes i Sant Mateu de Bages al davant.

Can Torres (360m)
Imponent mas, ja al terme de Súria, format per un conjunt d'edificacions, les més antigues dels ss. XVII i XVIII amb un cos principal i capella adossada a la banda ponentina. Alberga dinou tines amb una capacitat de 220 a 230 portadores i, malgrat la fil·loxera, fins al 1930 es feien servir totes.
Davallem a l’antiga colònia d’Antius, de nou al terme de Callús, on per una passera guanyem el marge esquerre del Cardener. Ens cal seguir a mà dreta uns sis-cents metres per la C-55 i deixar-la per prendre el camí de les Comes, també per ben poc tros dons girem pel primer camí que surt a mà dreta indicat, entre altres, cap a cal Gras. Continuem paral·lels a la via i més enllà deixem el camí a cal Gras per anar a la dreta. Per camí planer en general, estret en algun tros però de bon fer excepte per alguna «banyera» i un curt tram aixaragallat que ens obliguen a baixar de la bici, anem a fent una llarga marrada i acabem pujant a la bifurcació amb el camí del Cortés. Continuem recte davallant al camí de Callús a Viladelleva, que prenem a mà dreta. El deixem a l’alçada de la Tosa per baixar a la riera de Vallverd, la seguim aigües amunt per anar a buscar el camí de Vallbona, amb una bona rampa fins que assolim el pla. Vorejant la urbanització del Mirador de Montserrat, retornem a Santpedor.

Cartografia: Serra de Castelltallat (1:25000). Monteditorial.cat
Recursos consultats:
- Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 27/02/2021.
- Benet i Clarà, Albert. «El Terme antic de Manresa». Amics de la Història i de l’Arqueologia. Institut Lluís de Peguera, Manresa.

IBP 95