Selva de Val Gardena - Refugi Juac - Refugi Firenze- Odles - Cuca - Selva; Dolomites,tercer dia.

Molt bona pedalada per paisatges molt atractius.

Hem començat al barri La Poza (on hi ha àrea blanca per aparcar). Hem donat alguna volta pel poble perquè un ciclista ens comprovés els frens i hem aprofitat per demanar informació de la Sella Ronda.

[Informació previsions Sella Ronda : pensàvem que estàvem de sort perquè el circuit antihorari, color verd amb 58,6 km i 1.050 metres de desnivell, començava demà 17.06.23, que encara seriem per aquesta zona; la de color vermell i sentit horari comença el 15.07.23, -ull! juliol- amb 62,2 km i 450 metres de desnivell).
Resulta que el 17.06.23 se celebra una prova (HERO) a nivell mundial de MTB i passa per la Sella Ronda. Una bogeria, les carreteres plenes de ciclistes, motoristes, carabinieri… 3.000 ciclistes sortiran a fer uns 4.000 metres de desnivell. Total, ja tornarem en una altre ocasió .]

Després dels nostres cafetons, ens hem dirigit cap a la Vallunga. Hem dubtat fins que hem trobat a l'esquerra el Via Crucis, amb esculptures de fusta religioses molt maques.

Les vaques estaven nervioses, les mares cridàven els seus vadells, i els vadells cridàven auxili a les seves mares, amb molt soroll, perquè entre ciclistes i excursionistes no ho tenien gaire clar. Han cregut que el millor era marxar del camí i nosaltres hem pogut seguir.

El camí fins el refugi de Juca es fa bé, però hi ha de tant en tant grava, el que fa una mica complicat avançar en els trams més drets.

Al refugi uns bons macarrons, ous ferrats, bacon, patates i un parell de cerveses ens han ben recuperat.

[La mestressa encara està enfadada perquè aquest mes d'abril va anar a Barcelona a veure el Brus Spreengsten i durant el concert li va caure un bon xàfec].

Hem seguit pel camí, i després per la pista que puja de la vall. Aquesta pista torna a tenir grava i de vegades, sobretot quan hi ha molta pendent, costa avançar.

Hem arribat al Refugi de Firenze, on vas trobant moltes persones que venen dels telecabines. Hem seguit fins trobar la capçalera del telecabina de Odles. Hem seguit fins el punt on decideixes baixar a Santa Cristina o pujar a l' estació superior del que porta a Saceda.

Ens hem abrigat bé i hem enfilat vall avall fins arribar primer a Santa Cristina i per carrers propers a la carretera ( el carril bici és trobava en obres) fins al cotxe a Vall Gardena.

Un dia més amb vistes d'una gran bellesa.

Quasi 24 quilómetres i 1200 metres, que, llevat de la grava, hem pogut fer molt bé.

No hem pujat a dalt de tot de Seceda perquè segurament la bellesa no milloraria gaire en relació al verd i el pics que hem vist constantment avui i el que vàrem veure ahir de Seceda per la part de la Rasciesa.