Santa Maria de Besora - Marenyol - El Barretó - Morro del Quer - Milany - Llaés - Balma del Teixidor - Santa Maria de Besora

Ruta circular, 2/3 aproximadament de pistes i 1/3 de paviment en estats diversos. La dificultat... depèn de l'estat de forma de cadascú, de la bicicleta que porti i de l'ànim que l'acompanyi!

Ruta de tardor fantàstica pel Bisaura, feta en sentit contrari a les agulles del rellotge per encarar la pujada llarga al començament, sortint des de Santa Maria de Besora. Cal baixar diverses vegades de la bici, no per la dificultat, sinó per la gran quantitat de barreres i filats de pas que es troben pel camí. He començat posant-los tots al track, però al final n'he acabat obviant uns quants. La ruta és molt variada: discorre a trossos sota vegetació espessa, però en altres amb l'horitzó ben obert, amb trams llargs de baixada, de pujada, planers, per carreteres, pistes, corriols... trepitjant de tot: terra, sorreta, herba, lloses, pedres, fulles, fanguet, aigua, portland, asfalt... Una bona descoberta d'aquesta part més apartada del Bisaura.

Sortida des de prop de l'església de Santa Maria, en direcció a Vidrà, per prendre de seguida la pista asfaltada que va fins a Ripoll passant per Llaés. Al cap d'un parell de quilòmetres es pren el trencant també asfaltat de la pista que porta als Ferrers, a partir d'on es pren la pista de terra, primer planera i que de seguida comença la pujada de manera sostinguda. Al cap d'un parell de quilòmetres es deixa a l'esquerra la pista per on es fa la tornada, que ve de Massats i del Teixidor. A mitja pujada es passa pels prats del Pla de Marenyol, una zona inesperadament oberta després del camí fet fins ara sota vegetació espessa. La pujada continua fins el coll del Barretó, on en pren el camí fins el Morro del Quer, amb el seu precipici i les seves vistes impressionants sobre tota la zona, fins el Pirineu.

Després del Morro del Quer la pista transcorre sota els faigs i al cantó del precipici una bona estona. La vegetació es va obrint a mida que la pista s'acosta a Milany, podent tornar a gaudir de vistes espectaculars mentre es va trescant.

Just després de travessar la riera de Milany hi ha la pista que porta al castell, que es deixa a la dreta. Es passa per Milany, i la pujadeta continua fins arribar al sostre de la ruta, a la Mare de Déu de la Cau, un edifici d'antic culte sense campanar, ni planta de creu, ni absis, on ve de gust esmorzar una mica.

Comença la llarga baixada que porta fins el pla de la riera de Vallfogona, que es travessa diverses vegades, passant per Piella. Just quan s'acaba la baixada s'ha de deixar la carretera de Piella, que porta a Vallfogona, i prendre la pista que surt a l'esquerra que porta a Llaés passant per l'Hostal de Sant Eudald, on es pren un tram de corriol que surt just passat el pont de la riera, que porta fins a Montorro. A partir d'allà, pista una altra vegada, trencant abans de Cal Campo a la dreta, passant per la Barraca i el molí de les Tenes, on es pren, uns tres-cents metres més avall, la pista que travessa la riera de Vallfogona pel Pont del Diable, i on comença la pista de terra de Llaés, amb la pujada més dura de la ruta, d'uns dos quilòmetres i mig, amb pendents entre el 8 i el 10%, amb algun tros una mica més costerut. La baixada que ve després és un pendent força espectacular de lloses.

Just davant de l'Hostal de Llaés es pren la pista de terra que porta al Teixidor. Just a la dreta de la masia baixa la pista que porta fins la balma del Teixidor, lloc impressionant que va estar habitat fins mitjans del segle passat, i on es poden veure antigues estructures dins la balma, i encara se sent l'olor del sutge de les xemeneies.

De la balma es pasa per Massats, i tres quilòmetres i mig després s'arriba a l'encreuament per on s'ha passat per fer la pujada al pla de Marenyol i al morro del Quer. I d'allà es refà el camí fins tornar a santa Maria.

El temps ha acompanyat. Ha estat una de les rutes que he gaudit més.