Sant Mateu de Bages

Des de Sant Martí de Torroella per Montconill i retorn per Callús

Aquesta proposta ens menarà creuar de sud a nord el terme de Sant Mateu de Bages, entre Fals i el peu de la Serra de Castelltallat i que ens permetrà visitar antics masos medievals que havien conegut temps millors. Íntegrament per pistes, excepte un curt tram per corriol. Pistes en condició diversa però, en general, de bon fer. Les cruïlles i bifurcacions principals estan indicades.

Accés
Al Pla de Palou s’hi accedeix des de la BV-3008, pel costat de les instal·lacions de l’escorxador Mafrica.

Pla de Palou (244m)
Pugem per un camí pavimentat (W). El Pla correspon al terme de Sant Martí de Torruella (Sant Joan de Vilatorrada) però just aquí comença el de Fals (Fonollosa). A l’alçada de la planta recicladora d’àrids anem a l’esquerra rebutjant el camí que faldeja Montconill per llevant. Més endavant deixem al camí pel que veníem i que baixa a Comallonga per anar a la dreta i començar a guanyar cota en un tram de bon camí de 1,8 km amb pendent sostingut entre moderat i fort.

Montconill (460m)
Tot i que l’actual masia data probablement del s. XVI, el topònim és molt més antic. Una butlla papal del 978 que descriu el terme de Manresa diu així «...i puja al capdamunt de Montconill (Monte Cunilio) i arriba sobre el terme de Palou sobre la serra més enllà de la Guàrdia (Coll Baix)...». Els termes dons, s’han mantingut inalterables durant segles.
Davallem i anem a passar per entremig de les vinyes de la família Roqueta a l’heretat de Jaumandreu. Quan sortim al camí principal el prenem a mà dreta passant pel costat de la capella de Sant Joan, una construcció de la que en tenim notícia des del s. XV.

Jaumandreu (385m)
D’aquest mas n’hi ha referències d’ençà el s. XIII quan era conegut com a Torre Cabrera. A finals del s. XV va passar a mans d’un pagès cognomenat Trull, àlies Jaume Andreu i a partir d’aquí el mas i la seva descendència foren coneguts com els Jaumandreu. A mitjans del s. XVIII els amos varen establir moltes vinyes a diversos pagesos al tracte de la rabassa morta. La dedicació d’aquest pla a la vinya no és dons cosa de fa quatre dies.
Davallem vers el N fins a creuar la rasa de cal Llirac en una bifurcació indicada on anem a l’esquerra (NW). A partir d’aquí anirem seguint les indicacions a la Mare de Déu de la Sala. Pendent sostingut entre moderat i suau seguit d’un bon repetjó per guanyar el collet de Jaumandreu, al peu de les ruïnes de cal Llirac, termenal entre Fals i Sant Mateu de Bages.

Cal Llirac (449m)
Mas en estat ruïnós. La llinda del portal porta la data de 1675, tot i que probablement sigui molt anterior. El cognom «Lleirac» escrit amb diversa grafia, és conegut a Sant Mateu i Fals des de fa segles. La denominació oficial de «Llirac» sembla una altra de les arbitrarietats toponímiques tant habituals a la cartografia de l’ICGC.
El camí continua amb bones rampes i més amunt empitjora amb trams pedregosos i aixaragallats fins a que atenyem el Pla del Mestre i davallem al nucli de Sant Mateu.

Sant Mateu de Bages (570m)
L’església, de la que en destaca el campanar preromànic (s. X) és el centre d’una població de cases i masos disseminats, cap d’un extens terme que inclou Castelltallat, Coaner, Salo, Valls de Torroella i les antigues quadres de Meià i Claret de Cavallers.
Creuem aquest nucli dispers passant pel costat de l’Ajuntament i diverses cases en direcció NW fins a l’Oratori, on sortim a la carretera de Callús a Castelltallat, BV-3003. La seguim a mà esquerra pocs metres i la deixem per una pista a mà dreta per la que anem davallant fins a les rampes prèvies a ca n’Eloi.

Ca n’Eloi (553m)
Antic casal gòtic en estat ruïnós, d’aparença senyorial que no s’adiu amb la tipologia del mas que esdevindria posteriorment. La nissaga «Aloy» és coneguda a Sant Mateu a partir del XVI. Des d’aquí podem albirar la Sala, un casal de característiques semblants al que ens hi adrecem per un camí tot creuant el torrent de cal Mateu del Clot.

La Sala (576m)
Ruïnes d’una antiga domus documentada des del segle XII, que no ha perdut la seva fesomia de fortificació malgrat haver funcionat com a masia, com a mínim a partir del s. XV. Té annexades les restes de l’antiga església romànica de la Mare de Déu de la Sala. Fou abandonada a mitjans del segle passat i de llavors ençà la degradació i l’espoliació d’elements arquitectònics no té aturador.
El camí d’accés al mas és a la cruïlla amb el que baixa de la carretera de Castelltallat i el coll de Coaner, que ara seguim a mà dreta. Poc més avall trobem una altra cruïlla on per l’esquerra baixaríem a Súria i per la dreta a cal Mateu del Clot passant per sota la Sala. Continuem recte. D’aquí fins a Antius ens resten 3,3 quilòmetres de baixada amb un desnivell de 300m per camí amb algun tram pedregós però en general de bon fer.

Can Torres (360m)
Imponent mas, en terme de Súria, format per un conjunt d'edificacions, les més antigues dels s. XVII i XVIII amb un cos principal i capella adossada a la banda ponentina. Alberga dinou tines amb una capacitat de 220 a 230 portadores i, malgrat la fil·loxera, fins al 1930 es feien servir totes.
Continuem davallant fins a l’antiga colònia d’Antius, ja en terme de Callús, a la riba dreta del Cardener per on discorre l’antic camí ral de Cardona a Manresa, o «Camí de la Sal» que ara seguim a mà dreta. Creuem l’antiga colònia fabril i més enllà passem pel costat de l’Hostal Nou o d’en Miralda. En aquests hostals hi feien parada i fonda, entre altres, els traginers de la sal.
Mentre ens anem apropant a Callús, a l’altra riba podem albirar els polígons industrials de les antigues colònies tèxtils del Cortès i cal Cavaller.

Els Manxons (257m)
Hi ha un grup de tines restaurades i ben conservades, testimoni de les moltes que varen construir-s’hi entre els s. XVIII i XIX. També hi havia l’hostal de cal Mestret o de les Xemeneies, enrunat el segle passat. Seguim fins el pont on prenem un camí a mà dreta. Mes o menys a aquesta alçada el camí ral canviava de riba passant el riu a gual.
Pel costat de la Fàbrica Nova sortim al camí enquitranat que hi mena des de Sant Martí, pel que podríem continuar. Però, per tal de fer drecera i afegir un punt de «sal i pebre» al final de l’itinerari, el deixem per un altre a mà esquerra pujant a la Barraca Nova on prenem un corriol que ens retorna al quitrà a l’alçada de cal Gasparó.
Solament ens resten els 3,5 km pel marge dret del riu per retornar al punt d’inici.

Cartografia: ICGC
Recursos consultats:
- Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)
https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 29/07/2021.
- Molins Roca, Ernest. «Fals, les cases» Zenobita Edicions

IBP 52

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/MC4mmogvTXserFbw8