Ròtova-Aielo-Penyes Albes, senda Llenyaters tram 1

La serra de Montitxelvo és una muntanya de titularitat municipal oficial des
de 1954. Té una superficie pública de 180,28 ha, i està inclosa dins del
Catdlogo de Montes de Utilidad Pública.' Històricament, els veins de
Montitxelvo han aprofitat els recursos que oferia este territori per a
l'obtenció de llenya, pastures, producció de calç i cacera, sent en l'actualitat
V'ús lúdic i recreatiu l'únic existent.
Linterés per protegir les muntanyes s'inicia l'any 1888, durant la Restauración
Borbónica, a conseqüència de diverses inundacions que es van produir a les
conques del riu Xúquer i del Túria (Riuada de Sant Carles de 1864).La
legislació d'aquella època va crear el Catálogo de Montes Protectores, que
incloïen aquelles terres objecte de treballs de restauració
hidrològic-forestal i repoblacions per augmentar la coberta
vegetal i reduir els riscos de les riuades.
En el cas de Montitxelvo, els treballs de repoblació forestal
(amb pi blanc com a espècie dominant) es portaren a terme
durant el quinquenni de 1951-1955, junt als treballs d'apertura
de camins i la realització de faixes tallafocs. Els últims treballs de
repoblació forestal es realitzaren durant el quinquenni de
2005-2010, a mans de la Generalitat Valenciana, amb la
introducció de frondoses (carrasca cóm a espècie dominant).
Flora ifauna
PNM dels Penyes Albes deslaca per presentar una den-
sa cobora vegetal propla de cimes medheranis. amb pi-
nedes. carrasques ilcixos de lbor.Acompanyana oshnve.
gotacio arboria es troba un estrat arbustiu de
llentiscles
ahadems, especies mis exigents en humitat que el coscoll
propi dambients mds secs. En els chars mes humks tambe
os poden trobar exomplars do fOrquidia Flor dabolha (Opr
hys apitoa)
En coes mes alies, fescassetat d'aigua i rerosib del sdl
provoquen a desaparicio de hacoberta arbdia en subsi.
tucio de la garriga mediterrania. formada per plantes aro-
matiques amb aprolmamont apicola. Dostaquen el romor. ha
pebrella. clltimo.los argclaguos idversos cspdcios desto
pes.
Junt als barrancs ifonts. la presdncia continua d'aigua per.
de la falaguera cabellera de Venus
met I
supervivencha
alborgos. murtos., osbarzers. granotos i gripaus.
Esta varietat dambients, la presencia constant d'aigua ial-
ment pemet albergar una gran diversilat de fauna. Desta-
quen los aus rapinyakros noctumnos. molt rolacionades amb
Jes actnilats agricoles.com els mussols j els xols. Ente
eks mamifers deslaquen les rabosses, porcs senglars