Riba-roja d'Ebre (Los Montserrats, Serra dels Valencians, GR-99)

Ruta molt guapa de dissabte, amb la companyia de l'Alfons i la seva tropa (Joan, Pep i Tamar, que em salvaran el matí...), que em convida gentilment a acompanyar-los i em dóna l'oportunitat de tornar a passar per un lloc molt interessant (la Serra dels Valencians) que vaig conèixer a l'hivern, però amb moooolt boira. Per això tenia moltes ganes de tornar-hi amb bon temps i bona visibilitat.

La ruta la iniciem com a l'hivern, al pàrking de l'estació de tren de Riba-roja. Així no cal entrar al poble (s'hi arriba des de Reus en us 55 minuts) i ens servirà de "base d'operacions" durant el matí.

Sortim de l'estació cap a la dreta i hem de pujar a la rotonda que hi ha a dat -per on passarem avui fins a 3 cops. Fem mitja rotonda i agafem un camí assenyalat a la dreta, que ens porta per un divertit sender en pujada cap al poble Des d'aquí agafem pista ambpla, amb algun tram de sender intecalat, per anar cap al capdamunt de Los Montserrats, Quan comença a pujar fort, trepitjo un roc amb la roda del davant, salta cap enrera i em sega el canvi amb un cop sec..... Terror... Matí a la merda només començar, lluny de casa..... Per sort, porto un canvi de recanvi a la motxilla des de fa un mes... I els companys són bons mecànics (jo no me n'hauria sortit pas). Així és com en una mica més de 20 minuts o així´, tornem a estar pedalant. Ja veieu, s'ha de dur de tot a la motxilla...

La senda-trialera de los Montserrats és molt guapa. Són uns 2,5 km molt bonics, crestejant, amb algun pas tècnic, però de prou bon fer. Un gaudi total i amb una part final més pendent, abans d'arribar a la Vall de les Modorres. Amb una mica més d'ascens, arribem a la Serra dels Valencians. Aquí ens esperen 3,5 km de sender i trialera al final. La part més destacada d'aquest tram és que te trams bastant aeris. A l'hiven amb la boira espessa no es veia bé l'alçada a la que ciclàvem. Avui sí. I això em feia respecte a priori. Però he de dir que ha estat més lleu del que pensava (i jo tinc vertígen). El sender, quan és exposat, és molt fàcil, sense dificultat tècnica i l'experiència es gaudeix, no es pateix. A més, la major part del tram no té una caiguda massa vertical. Ara he entès que hi passí a vegades la Figot Race.

Per a esmorzar, volíem anar al Càmping de Riba-roja, que ens venia molt bé per a segui el track de la Figot Race creuant després el riu per damunt la presa del pantà. Però resulta que quan hi vaig trucar em van dir que no deixaven carregar bicis elèctriques.... O sigui que ens n'anem cap al poble de nou, amb un tram de carretera i un altre de camí a tocar del riu Ebre. Passem pels cotxes a buscar els carregadors i tirem cap al bar del poliestportiu, on molt ambalement ens deixen carregar i ens fans els entrepans més grans que he vist mai (me'n menjo la meitat del pa només....) Un encert haver vingut aquí.

En acabar, fa ja calor i ens toca anar cap al nord, amunt cap a Almatret, zona on no hi ha ombra. Tornem cap a la rotonda, creuem el pont del riu i fem algun sender avall, amunt, trams de pujada forts.. i arribem al final del sender del GR 99, que avui el fem primer cap a dalt i després girem a la dreta per anar a buscar la pista ampla alquitranada que puja cap a Almatret. Al cap de pocs metres la deixem a l'esquerra per a agafar pista ampla cap als molins. Jo ja sé que això s'ha d'empinar, perquè pujant per aquí es retallen 2 km respecte de si puges per la pista asfaltada. I així és, el darrer km el pendent és molt fort, però la pista és bona.

Un cop a dalt, baixem ràpid per pista fins l'entrada de la trialera del GR-99, molt guapa i de bon fer, amb algun revolt complicat, però res més. Tal i com el recordava, una gran trailera de roca i esglaons, amb un final que esdevé sender. Des d'aquí, girem per a repetir un tram que ja em fet abans, fem cap a la pista alquitranada de nou i comencem un sender molt bonic, fàcil, pel Barranc de la Sabatera primer i després pel Barranc de Maials, que ja ens deixarà "a baix de tot" com qui diu. Ja només queda tornar a creuar "lo riu" i arribar fons l'estació de tren.

En síntesi, una ruta nova (parcialment) molt recomanable pel paisatge i les seves trialeres. Com a consell, aquest territori és dur a l'estiu i a l'hivern si hi ha boira. A la primavera i la tardor és el millor moment per a passar un matí per aquí.

Aquí podeu veure un vídeo on es veuen els senders de Los Montserrats i de la Serra dels Valencians

https://www.youtube.com/watch?v=T0csSlFicvs&t=777s