Reus-la Febró-Prades-la Febró-Reus, estil senglar

Ruta d'anada i tornada a Prades, per a defugir la primera onada de calor de l'any.

A diferència del que vaig fer quan hi vaig anar a l'hivern, fent tota la pujada sota zero, avui hem fet una anada fins a Prades fent tots els senders i trialeres que hem pogut.

Hem sortit de Reus cap a Castellvell pel Camí de les Ànimes i d'aquí cap al Coll del Perelló on hi ha la primera trialera del dia. El Coll de la Batalla l'hem salvat per les vinyes, la manera més ciclable de fer-ho. Un cop a dalt els Motllats hem fet un tram molt bonic: trialera i sender cap al Bosc de l'Abelló i després trialera pel Barranc de la Foradada (en pitjor estat que fa un parell d'anys) fins a baix al Bosc del Barret.

Abans de la Frebró agafem aigua a la font de la carretera i amunt cap a Prades, primer per carretra i després per camí empinat, passant a tocar de la Mare de Deu de la Rocacorba, una singular ermita a l'aire lliure (bancs, altar)

A Prades emrozem a la terrassa del bar que hi ha a l'entrada a mà esquerra i anem a la plaça tan sols en acabar a buscar aigua. Sortirm de la vila vermella seguint el track de fa anys de la Vip extrem, fent corriols fins a l'ermita de Sant Roc i , des d'aquí cap al Coll de Capafonts alternat camins amples i trams de sender.

Des de l'esmentat Coll pugem en direcció als Motllats però ràpidament agafem un sender que esn baixa a la carretera que puja de la Febró, la creuem i un altre tram ben bonic de sender fins a l'esmentada ermita de la Mare de Déu de la Rocacorba. Tot seguit, 2 trams mes (molt pedregosos) de trialera fins a arribar damunt de la Febró, tornada a la font de la carretra i amunt cap al Coll de l'Augustenc i la Creu del Pastor Nogués.

Arribats aquí, "ja està tot fet". Tirem avall per la carretera, però a alçada de l'aparcament a prop de la carretera de l'Albiol ,agaferm el GR per a fer un tram de sender primer i tralera després ben tècnic (tormbs difícils).

De toranada, el pas pel Coll de la Batalla l'hem fet per un sender que no coneixia i que ens ha portat cap al sender que puja de les vinyes. Aquesta opció´és segurament la més ciclable que he fet mai per aquesta zona.

Per acabar el matí, baixada per la Clandestina i un parell de senders nous per la zona dels Pugets, cortesia del Sergio

En resum, està clar que no és la manera més ràpida de fer un Reus-Prades-Reus, però si ´que és molt més entretinguda.